Uns 200 especialistes d’arreu del món debatran sobre el decreixement o postcreixement del sector turístic en el Congrés ATLAS (Association for Tourism and Leisure Education and Research), que ha arrencat aquest dimecres a Vila-seca. "Vivim en una paradoxa molt gran perquè el turisme es comporta en una condició de mercat que podríem qualificar gairebé de creixement infinit, cada vegada hi ha més turistes i alhora no; això implica establir límits", ha afirmat el catedràtic de Departament de Geografia de la URV, Salvador Anton. Els acadèmics també reflexionaran sobre la complexitat del turisme i la seva transformació, així com sobre els reptes ambientals, socials i econòmics per avançar cap a nous models de pensaments i acció.
Reflexionar sobre el futur del turisme en un context de transformació i transició global. Aquest és un dels principals objectius del congrés internacional ATLAS, que s’allargarà durant tres dies. En la trobada, els experts abordaran els reptes que afronta el sector i debatran sobre l’impacte del canvi tecnològic en la sostenibilitat de les destinacions turístiques així com sobre l’adaptació del turisme al canvi climàtic i la transició energètica. “Quan parlem de destinacions turístiques parlem d'espais complexos”, ha assegurat Anton.
Davant d’aquesta complexitat, el catedràtic de la URV apunta que s’ha de tenir la capacitat de gestionar. “Tenim reptes ambientals, socials i econòmics que ja estaven apuntats abans, però que ara tenen una magnitud sense precedents. I, per tant, això requereix ser capaços d'iniciar transformacions que no només siguin incrementals, sinó que siguin disruptives, que siguin transformacions que permetin avançar cap a nous models de pensament i d'acció”, ha asseverat. En aquest sentit, ha assenyalat que cada destinació turística té les seves característiques i peculiaritats, per la qual cosa, “allò que pot ser útil en una localitat o en una situació, pot ser que no ho sigui en una altra situació”.
Segons l’expert, el turisme necessita per un costat ordenació per tenir criteris per poder limitar aspectes negatius de l'activitat, i per l’altra, una regulació específica per aquelles activitats “que no agraden”. Preguntat sobre els reptes que ha d’afrontar la Costa Daurada, Anton ha assenyalat que el territori ha de ser “conscient” que el turisme no és una activitat “menor”: “Per tant, qualsevol acció que es desenvolupi tindrà uns efectes grans, uns efectes molt intensos sobre el seu futur”.
Alhora, ha afirmat que les solucions que necessita el turisme es troben en la seva gestió. “La qüestió de l'habitatge és una qüestió de política d'habitatges i les problemàtiques de mobilitat són temes de polítiques de transport. Són coses que afecten l'activitat turística i, viceversa, però que les solucions venen no directament des del turisme, sinó que venen des de com socialment ens organitzem per donar resposta a aquest tipus de coses”, ha afegit.
Reptes ambientals, socials i econòmics
Per la seva banda, el director del Departament de Geografia de la URV, Aaron Gutiérrez, ha assegurat que acollir el congrés internacional situa Vila-seca i la universitat en el mapa de la recerca en turisme a escala global. El també investigador principal del projecte Adaptour ha explicat que exposaran el cas de Vila-seca com un exemple de recerca local que es pot extrapolar globalment. “Estem en la societat de les hipermobilitats a totes les escales i això es materialitza no només en allò que entenem com a turisme estàndard, sinó aquestes noves fórmules mixtes que parlem dels nòmades, els expats i com aquestes mobilitats més líquides transformen territoris i formes d'entendre el turisme. Vila-seca és un bon exemple de totes aquestes dinàmiques que es materialitzen en un territori”, ha subratllat l’expert.
Gutiérrez ha esmentat algunes de les bones pràctiques aplicades al municipi de Vila-seca. Una d’elles és la renaturalització del nucli de la Pineda per tal d’adaptar-se al canvi climàtic i revertir la regressió de les seves platges. La regulació i planificació de la mobilitat turística és un altre dels exemples. “Estem en una zona en què tenim una evolució de les mobilitats durant l'any. El nostre pic de flux és a l'estiu i tendim a pensar que és només perquè hi ha uns turistes que es mouen. No, també hi ha una mobilitat vinculada al treball”, ha detallat.
Per això, ha asseverat que la planificació i gestió d'aquesta mobilitat és un exemple “reeixit” per compartir amb altres territoris. “Tenim una quota de l'ús del transport públic per part dels visitants a la Costa Daurada molt alta, quan en altres territoris comparables, hi ha un monopoli del vehicle privat. La regulació sobre les mobilitats, els aparcaments, l'ús del transport públic, és un altre exemple que podem compartir en aquest sentit”, ha comentat.
Els pisos turístics
Finalment, també ha destacat la regulació dels habitatges d'ús turístic. “A Catalunya sabem que és un problema incipient, amb regulacions diverses i amb èxit diversos. Aquesta és una problemàtica que ara està creixent i que es comencen a implementar mesures ”, ha dit. Davant dels reptes de la transició digital, de l'emergència climàtica o, en general, de la transformació del sector, Gutiérrez assegura que la solució és situar el turisme com un “element transversal”. “Les polítiques de mobilitat, les polítiques d'habitatge, la planificació territorial, implicar-lo no només com un element sectorial, sinó com un element també ja nuclear en la planificació de polítiques públiques”, ha tancat.
El congrés ha arrencat amb la lliçó inaugural del professor del Centre de Recerca en Turisme, Sostenibilitat i Benestar de la Universitat d’Algarve, Scott Cohen, el qual ha parlat sobre l’estudi de les mobilitats vinculades a estils de vida com el ‘vanlife’, el ‘backpacking’ de llarga durada o el nomadisme digital. Durant la seva intervenció, l’especialista ha proposat nous enfocaments per entendre millor l’impacte d’aquestes mobilitats emergents sobre les destinacions. “Aquestes noves formes de turisme estan posant pressió a les destinacions locals, afecten les estratègies de màrqueting i com els governs actuen en les seves infraestructures”, ha afirmat.
