De fet, aquests equips treballen de manera conjunta per accelerar el procés de descarbonització. "Una sola tecnologia no pot donar a l'abast a tota la demanda que hi ha", ha subratllat el coordinador d'un dels projectes presentats, Pau Farràs, qui ha assegurat que "hi ha països desesperats per buscar hidrogen verd".
Actualment, i segons fonts de l'ICIQ, el 99% de l'hidrogen que es genera deriva de la producció de combustibles fòssils. Només un 1% prové de l'hidrogen verd. Per revertir aquesta situació i amb la mirada posada al 2050, la Comissió Europea i el Consell Europeu d'Innovació (EIC) van impulsar el 2022 la creació de diversos projectes multidisciplinaris, on s'hi ha destinat prop de 30 milions d'euros.
Nou projectes presentats aquesta setmana
Entre aquests projectes es troben els presentats aquest dimecres i dijous a les instal·lacions de l'ICIQ a Tarragona. En total, són nou les propostes tecnològiques que busquen potenciar la reducció del CO2 i impulsar la transició cap a una economia circular. Tot i que cada equip d'investigadors treballa de manera particular, tots ells comparteixen idees i esforços per accelerar la descarbonització.Pau Farràs és el coordinador del projecte 'ANEMEL', així com l'encarregat de liderar aquesta xarxa de projectes europeus. "Són tecnologies completament diferents, però totes elles són necessàries per aconseguir que es generi suficient hidrogen verd per poder donar sortida a la demanda que hi haurà en els pròxims cinc, deu o trenta anys", ha defensat.
En el cas d''ANEMEL', el que es proposa es generar hidrogen verd a partir de fonts d'aigua impura, com serien les aigües residuals o la provinent del mar. Altres projectes plantegen utilitzar residus municipals o forestals, entre altres. Farràs ha destacat que, pràcticament, tots els països de la Unió Europea estan representants en aquests nou projectes.
Manca d'espai per generar energies renovables
Per a Farràs, un dels grans problemes, amb què es trobaran les àrees més urbanitzades o industrialitzades, com és el cas del Camp de Tarragona, a l'hora de crear una vall d'hidrogen verd és la manca d'espai per generar energies renovables."Com que el terreny físic s'està fent més petit, des d'Europa s'està començant a mirar cap al mar i a l'oceà, on es preveuen crear plataformes que generin energies renovables que permetin la producció de l'hidrogen verd", ha explicat Farràs.
En aquest sentit, ha defensat que aquesta és una de les solucions que planteja el seu projecte.
'Opera', el projecte presentat per l'ICIQ
Per la seva banda, el director de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), Emilio Palomares, ha celebrat que entre aquesta xarxa de projectes europeus es troba 'Opera', liderat per la investigadora de l'ICIQ, Núria López. De fet, Palomares ha afirmat que, actualment, l'institut està desenvolupant més de tres projectes europeus, valorats en 10 MEUR, centrats en l'ús de l'aigua i altres matèries primeres per fabricar hidrogen.Paral·lelament, l'ICIQ forma part del projecte europeu 'SUNER-C' que reuneix a actors de la quàdruple hèlix per desenvolupar i ampliar l'ecosistema d'innovació dels combustibles i productes químics solars.
