Amb voluntat de mantenir la memòria de les lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals de Tarragona, aquest dimecres a les set del vespre es presenta un petit avançament d'un nou documental. A través d'onze testimonis d'entre 65 i 80 anys, Tarragona no era una festa. Les mamelles de la Víbria i altres models de rebel·lió intenta omplir el "buit" de documentació històrica sobre aquest col·lectiu de la ciutat.

"La memòria és molt important de mantenir", explica un dels impulsors del projecte, Xavier Salsench, a NacióTarragona. Juntament amb Oriol Grau, Mónica López Dalmau, Adrià Targa, Inés Olondriz i Jordi Roig, amb el paraigües de la cooperativa Looky Produccions, l'equip s'ha dedicat aquests darrers mesos a fer les entrevistes als testimonis. Aquesta, però, és la primera fase, ja que d'una banda fan una crida a trobar documentació del tardo-franquisme i també tenen previst incloure-hi historiadors que puguin aportar una visió de context.

[h3]"La gent gran del Ball s'estava morint"[/h3]

Potser una de les principals motivacions per engegar un projecte d'aquestes característiques es troba en què "la gent gran del Ball de Dames i Vells s'estava morint". Aquest grup de teatre satíric ha estat al llarg dels anys un espai amb diversos referents LGBTI i només fer-se la proposta en veu alta "ràpidament va aparèixer gent que tenien coses a dir".

Els perfils de les persones entrevistades és divers "com ho és la ciutat". Veïns de Riu Clar, Torreforta, el Serrallo o el mateix centre de Tarragona amb històries també molt diverses. Algunes d'elles, sorprenents, especialment vistes des d'un punt de vista actual. Un dels entrevistats explica que va ser tancat a un calabós durant una setmana després que una parella esporàdica que tenia, un capellà de Cambrils, fos trobat apunyalat. També una altra relata les amenaces que rebia del pare de la seva companya, que era guàrdia civil. Per contra, hi ha els qui rebien el suport de la família, "per l'herència republicana". El fet més lamentable que recorden és el d'un assassinat d'una dona transgènere, de nom Maruja, a la Part Alta.

[noticia]42002[/noticia]

En mig de la foscor d'una època marcada per la llei anomenada "de vagos y maleantes", els gais i les lesbianes de Tarragona es buscaven els seus propis espais per conèixer gent. Alguns dels bars més coneguts per la seva obertura de ment eren La Geganta, al carrer de Sant Magí, Poetes, al carrer de Sant Llorenç, Polvets, al carrer de Sant Magí, Kiev, al carrer Sevilla, Charlie, al carrer Pare Iglesias, La Cabaña del Tío Tom, a la Rambla Nova, el Quizzas, al carrer de Barcelona, el Misser Sitges, a la plaça de Dames i Vells, i La Penya o el Candil, a la plaça de la Font.

Tot i així, el documental relata com n'hi ha que es van crear els seus propis espais o fins i tot van llogar pisos entre 13 o 14 persones per estar més tranquils. També es parla del cruising que es practicava al capdamunt de la Rambla Nova. L'escenari més comú, tal com continua succeint en l'actualitat, és el de l'anomenat "sexili", és a dir, la fugida a una gran ciutat -la major part, a Barcelona o a Sitges- per viure la seva sexualitat i no mostrar-se tal com eren a la seva ciutat natal. Perquè, tal com llegeix el títol del documental, "Tarragona no era una festa" i calia buscar-la allà on n'hi hagués.

[h3]Al desembre, l'estrena del documental sencer[/h3]

El vídeo inclou fotografies de bars, així com de manifestacions LGBTI o xerrades. També, actes de transformisme al passeig de les Palmeres per Santa Tecla o documentació dels col·lectius LAMBDA i FAGC, que van tenir activitat a la ciutat.

Salsench valora que s'hi poden veure les "ganes d'explicar" que tenien els testimonis seleccionats. "La màxima dificultat ha estat rodar als llocs, amb la col·laboració de la Tarragona Film Office vam poder fer-ho al Serrallo", afegeix. Això sí, per veure la versió sencera caldrà esperar al desembre. Per a aquest dimecres, la intenció és que hi hagi una primera part de presentació del documental, una de segona d'intervenció dels testimonis, una tercera amb l'exhibició dels 10 primers minuts i finalment un torn obert de paraula. Aquest acte, que forma part del programa oficial per al Dia de l'Orgull de l'Ajuntament, té una capacitat màxima de 120 persones i ha despertat "molt d'interès" en la reserva d'entrades.