La demarcació de Tarragona registra el major creixement de l'ocupació de Catalunya entre 2019 i 2023

L'economia a les comarques tarragonines ha crescut un 3,3% al llarg del 2023, quatre dècimes per sobre de la mitjana catalana

La memòria econòmica s'ha presentat a la Cambra de Comerç de Reus
La memòria econòmica s'ha presentat a la Cambra de Comerç de Reus | Cedida
02 de juliol del 2024
Actualitzat a la 13:09h

La Cambra de Comerç de Reus ha acollit, aquest dimarts 2 de juliol, la presentació de la memòria econòmica de Tarragona 2023, a càrrec de la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, i el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. Segons estimacions pròpies, l’economia de Tarragona ha crescut un 3,3% interanual, quatre dècimes per sobre la mitjana catalana.

Aquesta evolució força positiva dona continuïtat als intensos creixements de 2021 i 2022 (un 7,6% i 5,1%, respectivament) i és resultat de la recuperació del sector serveis, especialment del turisme, així com dels bons resultats del sector exterior i de l’activitat industrial, que ha mostrat una forta resiliència un cop superada la crisi energètica i de subministraments.

Per sectors, segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis ha evolucionat positivament i millora a tots els sectors, excepte a la indústria. Així mateix, l'ocupació a les comarques tarragonines ha tingut un major creixement que les altres demarcacions de Catalunya, entre 2019 i 2023.

Evolució ocupacional rècord a Tarragona

El mercat laboral ha tancat el 2023 amb un màxim històric de 317.845 afiliats (3,4% més que el 2022). Durant el període 2019-2023, l’ocupació ha crescut un 9,3% a Tarragona, per sobre del 7,6% al conjunt de Catalunya. Aquest major dinamisme del mercat laboral s’explica pels serveis i la indústria, que han tingut un millor comportament a Tarragona.

De fet, el 18% de l’ocupació total creada en el sector industrial a Catalunya els darrers quatre anys es concentra a Tarragona, reforçant el paper estratègic de la indústria al territori. A més, les dades d’afiliacions dels primers cinc mesos del 2024 confirmen el bon inici d’any en el mercat laboral de Tarragona. Les 351.548 afiliacions de maig són un 3% superior a la xifra del mateix mes de l’any anterior. 

carme poveda memoria economica tarragona cambra comerc n acio
Les exportacions han crescut a Tarragona prop d'un 5% al llarg del 2023. Foto: Cedida

Alhora, en els primers cinc mesos de 2024, el nombre de turistes allotjats en hotels a la província de Tarragona supera en un 14,9% la xifra del mateix període de 2019, el percentatge més elevat de les quatre demarcacions catalanes (5,5% registrat al conjunt de Catalunya). Les previsions per al 2024 són optimistes i s’espera arribar a noves xifres rècord. Les últimes dades d'atur a Tarragona, precisament, evidencien el creixement habitual per la campanya turística d'estiu

Les exportacions també creixen

El 2023 les exportacions de béns (en valor) han augmentat un 4,9% i les importacions un 0,2%, ambdues assolint xifres rècord des de l’inici de la sèrie disponible d'11.000 i 17.872 milions d’euros, respectivament. Això ha permès reduir el dèficit comercial de Tarragona el 2023. El nombre d’empreses exportadores regulars a Tarragona augmenten un 4% el 2023, fins a les 1.123 empreses.

El sector químic (principal exportador a Tarragona),  amb un pes del 35% sobre les exportacions tarragonines totals, ha experimentat una disminució del 13,9% interanual (en valor). El segon i tercer sector exportador, de petroli i derivats i altres béns d’equipaments, registren importants increments respecte a l’any anterior (117,4% i 46,0%, respectivament). 

Els primers quatre mesos del 2024 ha continuat la tendència positiva de les exportacions, amb un creixement interanual acumulat del 7,6%, en contrast amb la caiguda experimentada al conjunt de Catalunya (-5,9%).  

Consum privat, principal motor econòmic

L’economia de Tarragona ha continuat creixent amb força durant la primera meitat de l’any 2024, gràcies a la bona evolució del mercat laboral, a la moderació de la inflació i al vigor del sector turístic. El 2024 preveiem que el consum privat sigui el principal motor de l’economia.

A mesura que la política monetària es faci menys restrictiva, la inversió millorarà, sobretot de cara al 2025. El context europeu també serà cada vegada més positiu, i això beneficiarà l’economia tarragonina, que està cada vegada més internacionalitzada

El consens de les previsions s’està revisant a l’alça els darrers mesos, i això és símptoma de confiança econòmica. El PIB català creixerà clarament per sobre del 2% el 2024 i 2025, mantenint un diferencial positiu respecte a la zona euro (creixerà un 0,8% i 1,4%, respectivament, segons la Comissió Europea). Però es mantenen els riscos associats als conflictes geopolítics i a un escenari de reducció de tipus més lent del previst.

ivette morien transicio energetica nuclea cambra comerc reus nacio
La sessió també ha focalitzat en el futur del territori en relació amb la transició energètica i el tancament de les nuclears. Foto: Cedida

El tancament de les nuclears

Ivette Moriën, del departament d’Energia de la Cambra de Comerç de Reus, ha presentat l’article monogràfic “El repte de la transició energètica a les comarques de Tarragona", que analitza l’impacte de la transició energètica a la província de Tarragona en un context de desmantellament gradual de les centrals nuclears fins al 2035.

En concret, es destaca que el tancament de les centrals podria comportar la pèrdua d’uns 3.000 llocs de treball directes en diversos municipis de la demarcació, si bé el Fons de Transició Nuclear (que grava amb un 50% els ingressos vinculats amb les activitats de producció) preveu fomentar el desenvolupament econòmic a les zones més afectades per la transició energètica.

En aquest sentit, els ajuntaments de les àrees nuclears tenen fins al pròxim 12 de juliol per demanar i justificar els recursos pendents de repartir dels Fons de Transició Nuclear de 2023. Aquesta segona bestreta repartirà 53 MEUR i es pagarà al novembre. En total, seran ajuts de 2.009.410,54 euros per als 18 municipis del PENTA I (un radi de 10 km de les centrals) i de 453.636,62 euros per als 78 municipis ubicats al PENTA II (entre 10 i 30 km). Els recursos s'han de destinar a projectes de transició energètica, promoció econòmica i generació de llocs de treball.