Els residus s’han de reciclar en les categories de vidre, paper, envasos, orgànica i resta. Foto: NotíciesTarragona.El Tarragonès i el Baix Penedès són de les pitjors comarques en percentatges de recollida selectiva d’escombraries. Tot i que són dues de les comarques de Catalunya que més residus generen (el Baix Penedès és la cinquena i el Tarragonès, la vuitena) ambdues estan per sota de la mitjana catalana. De les 41 comarques de Catalunya, el Baix Penedès és la penúltima en reciclatge de brossa i el Tarragonès és la 31a.
L’Agència Catalana de Residus ha fet públiques les dades comarcals pertanyents a la recollida selectiva d’escombraries de 2013. Mentre la mitjana catalana de recollida selectiva bruta (que correspon a les fraccions recollides amb impropis) frega el 38%, al Tarragonès es recicla un 35% dels residus generats i al Baix Penedès, només un 23,5%. Uns percentatges que situen aquestes comarques a la part baixa de Catalunya i posen de manifest una disminució del percentatge de residus reciclats respecte al passat 2012. Segons les dades de l’Agència Catalana de Residus, el percentatge de recollida selectiva d’escombraries ha baixat prop del 10% al Baix Penedès i gairebé el 4% en la comarca de la capital provincial.
Aquest decrement del reciclatge s’ha produït arreu de Catalunya, on s’ha recollit un 6,8% menys de residus selectius per residus municipals generats. Només cinc de les 41 comarques del país han millorat els seus registres de recollida selectiva respecte al passat any.
Aquesta caiguda del reciclatge ve acompanyada, però no relacionada, amb una baixada en la generació de residus arreu del territori català. El país va produir durant el 2013 prop d’un 4% menys de residus. Dos factors que podrien explicar aquesta baixada són la disminució de la població (un 0,04% arreu del Principat) i la crisi que vivim que continua afectant el consum.
A diferència de l’anterior rànquing, en el qual el Tarragonès i el Baix Penedès se situen a la part baixa del reciclatge català, les comarques litorals tarragonines tenen el dubtós honor de formar part del grup de deu comarques que més residus generen per càpita. El Tarragonès i el Baix Penedès generen prop de 143.000 tones i més de 60.000 tones de residus respectivament. Si ho comparem amb la població de cada comarca ens adonem que cada ciutadà del Baix Penedès genera més de 595 quilograms de residus l’any i els del Tarragonès, uns 569 Kg/any, mentre que la mitjana catalana és d’uns 460 quilograms de residus per habitant a l’any. O sigui que generem residus com els millors però els reciclem com els pitjors.
L’única dada positiva que en podem extreure és la millora de les dues comarques respecte als anys 2010 i 2011 mentre que en l’àmbit català l’índex de reciclatge, que aleshores era del 40%, continua caient.
Tarragonès i Baix Penedès, a la cua en sostenibilitat ambiental
L’Índex de Competitivitat de l’ADEG (Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf) deixa al descobert les dues cares del Tarragonès. La comarca de la capital catalana repeteix en la quarta posició d’aquest rànquing que valora trets com la concentració de l’activitat econòmica, l’entorn urbà, les mancances de sòl, recursos naturals i capital i la dimensió del mercat interior. Però se situa la 36a de 41 en termes de sostenibilitat mediambiental. El Baix Penedès puja dues posicions pel que fa a la seva competitivitat i passa del 24 de l’any 2012 al 22 del 2013, però queda per darrere del Tarragonès en sostenibilitat ambiental (37a) i penúltima de Catalunya en sostenibilitat social (40a).
Segons l’estudi que elaboren els empresaris amb el suport de la Caixa, el Tarragonès se situa per darrere del Barcelonès i la seva àrea metropolitana (Vallès Occidental i Baix Llobregat) i lidera la classificació que formen les comarques capitals de província (Tarragonès, Segrià i Gironès). Entre les subdimensions valorades per dur a terme l’Índex de competitivitat destaca la tercera posició de la comarca tarragonina en les infraestructures de transport i comunicacions, només superada pel Barcelonès i el Baix Llobregat. També es valora la cinquena posició en la qualificació dels recursos humans i recursos per l’educació i la formació professional, superior a la de les seves competidores directes del cinturó metropolità.
Unes dades positives que contrasten amb l’índex de sostenibilitat mediambiental en què es valoren els següents indicadors: els llocs de treball en activitats mediambientals per cada 10.000 habitants; el consum domèstic d’aigua per habitant; el consum industrial i de serveis d’aigua per establiment; el coeficient de generació de residus municipals per habitant i dia; el percentatge de recollida selectiva de residus municipals; els residus industrials per quilòmetre quadrat i el percentatge de residus industrials valoritzats.
Com veiem, la capacitat d’una comarca a l’hora de reciclar correctament els seus residus (industrials o particulars) és fonamental per tenir un bon coeficient de sostenibilitat social. Hem de pensar que mentre la Segarra o Osona superen el 80% en aquest àmbit, les dues comarques tarragonines no arriben al 55%. Uns percentatges que s’adiuen amb els del reciclatge i que tot i que no afecten els índexs de competitivitat de manera directa, sí que afecten el nostre entorn i la capacitat de ser més eficients energèticament.
