Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat l’impacte del model de la Barnahus. Un dels resultats “més significatius” és la reducció de la durada mitjana dels procediments, els quals s’han reduït “notablement”. En el període analitzat previ al 2020 s’allargaven, de mitjana, pràcticament tres anys mentre que des de la implantació de la Barnahus s’ha reduït a poc més de quinze mesos de mitjana. També ha disminuït, pràcticament a la meitat, l'arxivament de casos. Per determinar l’impacte d’aquestes mesures, investigadores de la universitat han dissenyat una eina d’avaluació que ha analitzat més de 1.100 casos a Tarragona i Lleida entre 2018 i 2022 i els ha comparat amb els anteriors a la implementació del projecte Barnahus.
El primer centre d’aquesta unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals es va desplegar a Tarragona el 2020. Actualment, hi ha operatius tretze centres arreu de Catalunya. Cada any es produeixen més de 5.000 denúncies per abús sexual a menors d’edat a l’Estat espanyol. Segons dades de Save the Children, la meitat d’aquestes víctimes són infants que, després dels episodis de violència, es veuen sotmesos a un procés judicial “llarg i dolorós”. Els menors han d’explicar els abusos patits, de mitjana, fins a quatre vegades després de denunciar-los, en un procés que s’allarga prop de tres anys.
Els resultats de l’estudi, publicats en un informe, han mostrat “canvis significatius” en els procediments penals des de la implantació d'aquest model. El primer d’ells, és la reducció de la durada dels procediments, els quals han passat d’una mitjana pràcticament de tres anys -abans de 2020- a poc més de quinze mesos des de la posada en marxa de la Barnahus. Per la investigadora de la URV i directora del projecte, Núria Torres, es tracta d’un fet “important” per al benestar dels menors víctimes d’abús: “Evitar procediments excessivament llargs es vincula amb un menor risc de victimització secundària per als infants i les seves famílies”, ha asseverat.
Un model que funciona
L’estudi també reflecteix l’impacte del model en el nombre de sobreseïments. La investigadora assenyala que, en la major part dels casos, l’arxivament és causat per la falta de proves o indicis racionals. El sistema Barnahus, que aposta per una exploració a la víctima efectuada per professionals formats i especialitzats en infància i en un entorn adaptat, facilita que la informació que es recull sigui apta per fer-se servir en un procediment penal concloent.
Segons l’informe, poc més d’un 36% dels casos en què va intervenir Barnahus van acabar amb un sobreseïment, enfront de gairebé el 64% de l’etapa anterior a 2020. Tot i que no s’ha pogut determinar estadísticament si la intervenció de la Barnahus influeix en el sentit de la sentència, pel fet que hi ha un "escàs" nombre de casos, les dades apunten que en tots els processos penals amb la intervenció de la Barnahus, la sentència va ser condemnatòria. En els casos previs al 2020, la ràtio de condemnes va ser del 77%.
L’informe ‘Impacte del model Barnahus en la protecció dels drets dels infants víctimes d’abús sexual en el sistema de justícia penal’ ha comptat amb la participació de la UOC, Save the Children i la Xarxa Promise Barnahus, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i ha estat finançat per l’entitat internacional OAK Foundation.
