Consistoris com el de Tarragona i Reus preparen diversos projectes per rebre ajuts del Pla de Barris. Així s'ha constatat el 5 de juliol en una trobada entre autoritats del Camp de Tarragona i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Alcaldes i regidors han compartit dubtes sobre la primera convocatòria, per la qual hauran d'enllestir els projectes a tot estirar entre setembre i octubre. A Tarragona, l'alcalde Rubén Viñuales preveu presentar el pla integral de la Part Baixa i obre la porta a afegir-ne d'altres centrats en barris com el de Sant Salvador, mentre que Reus treballa en propostes ubicades al sud de la ciutat. Paneque també ha visitat Tortosa per presentar el pla als consistoris ebrencs.

El Govern destinarà 1.000 milions d'euros a finançar el programa Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025 – 2029. Els ajuntaments complementaran el programa amb inversió de 600 milions d'euros més a través del cofinançament. L'impacte generat superarà els 1.900 milions d'euros.

En aquells municipis de més de 20.000 habitants, es podran acollir al programa amb actuacions d'entre 6 i 25 milions d'euros. Els municipis de menys de 20.000 habitants es beneficiaran del pla en accions que comportin una despesa d'entre 3 i 12,5 milions d'euros. Administracions locals com les de Tarragona i Reus ja treballen per presentar més d'un projecte a la convocatòria; en el cas tarragoní, es preveu demanar ajudes per al pla integral de la Part Baixa i l'alcalde Rubén Viñuales obre la porta a incloure altres propostes centrades en barris com Sant Salvador o Campclar.

Reus se centra en el sud de la ciutat

D'altra banda, a la capital del Baix Camp esperen centrar-se en quatre o cinc projectes ubicats al sud de la ciutat, segons ha afirmat la regidora d'Urbanisme Marina Berasategui en una atenció als mitjans. Entre altres iniciatives, estudiaran com incloure a la convocatòria del pla l'impuls que projecten per a l'equipament del Giny.

Altres municipis que també esperen beneficiar-se del suport econòmic del Govern a través del Pla de Barris són Salou i Mont-roig del Camp. Segons l'alcalde Pere Granados, a la localitat costanera hi ha tres zones on podrien actuar: el barri de la Salut, la zona del passeig Jaume I i carrer Major i finalment, l'avinguda de Carles Buigas.

El batlle confia que un cop es determinin les actuacions que s'hi puguin fer, es podrà "millorar la qualitat de vida i el benestar" del veïnat. Per la seva part, l'alcalde Fran Morancho ha indicat que en el seu cas plantegen un projecte per a Mont-roig del Camp i un altre per a Miami Platja que confien poder presentar en primera convocatòria.

Primera gran trobada a Tarragona

Tot plegat s'ha posat en comú durant una trobada entre autoritats locals i supramunicipals al Teatret del Serrallo de Tarragona en primer terme i a la delegació del Govern de les Terres de l'Ebre a Tortosa. Regidors i alcaldes tarragonins i ebrencs han pogut exposar impressions respecte el pla amb la titular del departament de Territori, en una trobada prèvia a l'inici del termini per presentar els primers projectes. Aquest mes de juliol s'obrirà la primera convocatòria de 2025, i les sol·licituds es resoldran a finals d'any.

Territori preveu una segona convocatòria a la primavera de 2026. Aquest instrument concreta les polítiques recollides en la Llei 11/2022 de 29 de desembre, per a la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades al país. A les bases del Pla de Barris, el Govern posa èmfasi en elements com les transformacions físiques en matèria de rehabilitació d'habitatges i urbanisme, la transició ecològica i l'acció sociocomunitària per apostar per la reducció de desigualtats.

Trobada tècnica a Barcelona

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat als alcaldes tarragonins i ebrencs que la llei de barris "és molt més que asfalt o voreres" i que ha de "fer comunitat i poble". De fet, el pla preveu 120 accions de transformació física i transició ecològica, però també atén les accions sociocomunitàries per "millorar la qualitat urbana i l'enfortiment dels serveis públics". Així, la consellera confia que el pla contribueixi en una "millora de part d'habitatge, d'equipaments públics, de l'entorn urbà" dels pobles i ciutats catalans. Per contra, l'únic tipus d'actuacions que no es podrà incloure al pla és la nova construcció.

Paneque ha recordat que la llei de barris "és una de les polítiques més exitosa i transformadora" que recull "el llegat" de la que va impulsar fa vint anys el president Pasqual Maragall. Amb tot, s'ha convocat una sessió tècnica per al pròxim 15 de juliol a Barcelona, on es convida a tot el món local a assistir-hi per resoldre els dubtes més concrets que puguin tenir al voltant de projectes "més madurs" que pretenguin presentar al pla.