Mas d'en Sorder: un conjunt arquitectònic amb història, abandonat al bell mig de l'Anella Verda

L'espai, abandonat des de fa dècades, presenta un lamentable estat de conservació, amb terres esfondrats, sostres a punt de caure i parets pintades
Mas d'en Sorder és una joia arquitectònica que es troba, avui en dia, totalment abandonada. | Àngel Ullate

 

La retirada de l'aprovació definitiva del PP-43 de l'ordre del dia del plenari ordinari del passat mes de febrer de l'Ajuntament de Tarragona va posar sobre la taula la situació d'una de les joies més desconegudes del patrimoni de la ciutat: Mas d'en Sorder. Es tracta d'una edificació, al terme municipal de Tarragona, prop de la frontera amb el del Catllar i a tocar de l'A-7, obra de l'arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà, pare de l'urbanisme de la Tarragona moderna i autor, entre altres obres, de l'Eixample de la capital tarragonina.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Mas d'en Sorder, ubicat al bell mig de l'Anella Verda, és una residència d'estiueig formada per un conjunt d'edificacions on destaca la torre, de planta quadrada, d'uns 12 metres d'alçada, adossada a l'edifici vell del mas medieval i, sobretot, la cúpula modernista de color blanc i verd, entapissada amb trencadís, que cobreix la sala central de la residència. Una galeria porticada, orientada a les vinyes, completa el conjunt. Així mateix, cal destacar el celler, ubicat al soterrani de la planta principal. El conjunt està reconegut com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), el segell que atorga l'administració catalana a determinades obres de rellevància cultural. Tanmateix, ser BCIN no ha lliurat a Mas d'en Sorder de l'habitual degradació que, per motius històrics, pateix el patrimoni de Tarragona.

 

Els promotors del projecte volen rehabilitar el mas i convertir-lo en un hotel. | Àngel Ullate

 

En les imatges que acompanyen aquest reportatge es pot veure l'estat actual d'abandonament de la residència: pintades a les parets, terres esfondrats, o sostres a un pas de caure, entre altres deficiències. Un cop passada la tempesta política sobre l'aturada del projecte de 236 habitatges de luxe, planificats a la zona, i un hotel a l'edifici, és moment de parlar sobre la història i la rellevància arquitectònica de Mas d'en Sorder en el nombrós patrimoni tarragoní. 

 

Diversos intents fallits de rehabilitació

Els diversos intents de rehabilitació de Mas d'en Sorder, integrant un complex hoteler lligat al Club de Golf Costa Daurada no han reeixit. Fa prop de 25 anys, en els anys finals de la dècada de 1990, un arquitecte americà va dissenyar un projecte de recuperació del conjunt arquitectònic, vinculat a l'ús hoteler. En aquesta empresa, va tenir com a col·laborador Jaume Costa, arquitecte tarragoní que actualment és membre de la Fundació Trencadís i del Consell Assessor del Modernisme de l'Ajuntament de Tarragona.

 

Mas d'en Sorder està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat. | Àngel Ullate

 

Aquest, que coneix a bastament l'espai, explica a TarragonaDigital que «en el projecte que vam fer, el mas era l'edifici de recepció de l'hotel, però finalment no va tirar endavant». Costa manifesta que «és una llàstima que no es trobi una solució, aquest tipus d'edificis, si no tenen ús, s'acaben perdent». Sobre la rellevància de l'edifici, explica que «la cúpula en trencadís és el que destaca» Així mateix, Costa posa en relleu el celler que hi ha sota el mas, que segueix l'estructura de la planta principal. El tarragoní defineix el Mas d'en Sorder com «un d'aquells exemples d'edificis rurals que ha tingut una llarga història de lligam amb el territori i de funcionament ininterromput: en aquest cas des del segle XIV a principis del segle XX».  

 

En aquest sentit, afirma que «Pujol de Barberà va ser una figura rellevant a Tarragona, treballant molts anys a la ciutat, vivint plenament el modernisme». El projecte de l'arquitecte tarragoní, segons assenyala Jaume Costa, va consistir «a aprofitar l'estructura essencial dels edificis preexistents i a donar-los valors dins d'un nou conjunt, adequat a les necessitats del moment». Tal com explica Costa, l'antic mas, amb una torre tardogòtica, va quedar integrat en un pati limitat pels antics edificis, al costat dels quals es va fer una nova construcció, que amb la seva cúpula modernista va passar a dominar el conjunt.

 

El futur del conjunt arquitectònic

El president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Joan Tous, ha llançat dues idees genèriques però escaients per la situació de la residència: «cal preservar el nostre patrimoni arquitectònic» i «no hi ha cosa més trista que un edifici sense ús». Tous ha lamentat la situació de Mas d'en Sorder «un edifici catalogat com a BCIN i que ens permet veure que el nostre patrimoni va més enllà de la riquesa romana».

 

El Mas d'en Sorder és un conjunt d'edificis rurals que es van utilitzar ininterrompudament entre el segle XIV i el segle XX. | Àngel Ullate

 

El govern municipal ha manifestat la seva voluntat de, si troba els suports necessaris, modificar puntualment el POUM en l'àmbit del PP-43, per tal de limitar la construcció d'habitatges. El portaveu i tinent d'alcalde d'Urbanisme, Xavi Puig, va deixar la porta oberta a la rehabilitació de Mas d'en Sorder i l'ús hoteler d'aquest. Tota aquesta intenció de l'Ajuntament de Tarragona, però, s'ha de posar en condicional, ja que cal esperar a saber si hi haurà una majoria per tirar endavant aquesta modificació del POUM. De moment, però, l'única realitat és que Mas d'en Sorder continua abandonat i degradant-se.

Més notícies de la categoria Tarragona