Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Vint llits i cent esmorzars cada dia per fer front al fred a Tarragona

Entitats com Fundació Bonanit, Càritas o la Creu Roja vetllen per la integritat de les persones sense recursos i sense sostre de Tarragona
L'esmorzar de Cafè i Caliu consta d'entrepà, cafè, suc, llet, pastes i algun plat calent. | Judit Sabaté

 

Malgrat que s’obre a les nou, a les vuit del matí ja hi ha gent a fora esperant-se. Són una desena de persones, la majoria homes, que fan cua a l’exterior de la Casa de Sant Auguri, a la plaça de les Peixateries Velles de Tarragona, per poder esmorzar. Al primer pis d’aquesta casa, al bell mig de la Part Alta, els espera un abundant esmorzar a base d’entrepà, pastes, begudes calentes i també plats calents cuinats. És el Cafè i Caliu, de Càritas, que ofereix esmorzar els set dies de la setmana per a aquelles persones sense recursos.

 

Darrere la paret de la Casa de Sant Auguri s’hi amaguen Cafè i Caliu i la Fundació Bonanit, que ofereixen esmorzar i alberg, respectivament, a les persones que no tenen recursos o no tenen un sostre. A primera hora del matí, l’activitat dins la casa és frenètica. Al primer pis, una desena de voluntaris de Cafè i Caliu preparen l’esmorzar, que ha d’estar llest a les nou. En una hora han de fer un centenar d’entrepans, preparar les pastes i els plats calents. Al segon i tercer pis de la casa, en canvi, la vintena d’usuaris de l’alberg de la Fundació es desperten i es preparen per baixar a esmorzar.

 

100 esmorzars cada dia a Cafè i Caliu

L’Arantxa, una de les voluntàries més joves de Cafè i Caliu, explica que la majoria dels voluntaris són persones jubilades que dediquen un, dos o tres dies a Cafè i Caliu. Cada dia se serveixen, com a mínim, 100 esmorzars, mentre que els caps de setmana la xifra sol baixar al voltant dels 90. El Pedro només fa un mes que forma part dels voluntaris de Cafè i Caliu: «Em vaig apuntar perquè vaig veure un anunci al full de la parròquia», i apunta que fa poc que s’ha jubilat.

 

L'Arantxa, voluntària de Cafè i Caliu, prepara les pastes per l'esmorzar. | Judit Sabaté

 

 

La Paquita, exprofessora d’anglès de l’Institut Martí i Franquès de Tarragona, fa sis anys que és voluntària i cada dijous dedica unes quatre hores a Cafè i Caliu. «Com que venen molts estrangers i jo era professora d’anglès, aprofito per parlar amb ells una estona», explica. Després, algunes tardes va a Càritas de Sant Pere i Sant Pau, on atenen a famílies senceres i els ajuden amb aliments i roba. La Paquita atén un usuari i mentre li serveix un plat amb fideus li pregunta com està la seva filla, que abans venia i fa molt que no la veu. Ell, amb algunes paraules en castellà, li fa entendre que la seva filla ha tornat a Romania i li demana que li posi més fideus. Darrere d’ell hi ha dos joves marroquins que són usuaris de l’alberg i que han vingut des d’Andalusia i des de València per buscar feina a Tarragona.

 

Cafè i Caliu destaca un augment dels usuaris des d'aquest setembre

La Teresa Beá fa dotze anys que s'encarrega de coordinar el servei de Cafè i Caliu i també atén els usuaris que volen dormir a l'alberg. Ella sempre és a recepció i és qui rep les persones que cada dia esmorzen, així com les que s'acosten a la Casa de Sant Auguri per sol·licitar dormir a l'alberg de la fundació. La Teresa explica que des que van obrir el servei aquest passat mes de setembre, després de tancar el mes d'agost per vacances, han arribat més de 130 persones noves, que no havien vingut mai a Cafè i Caliu. Es tracta d'una xifra que crida l'atenció, ja que mai s'havien trobat amb una allau de persones noves tan important.

 

El perfils dels usuaris de Cafè i Caliu, explica la Teresa, és bastant divers. Per una banda hi ha persones okupes, normalment joves i de mitjana edat; gent que està al carrer; persones que tenen casa però no tenen prou recursos; transeünts i també els usuaris de l'alberg. «Aquí som internacionals», explica la Teresa, ja que pel que fa a les nacionalitats, majoritàriament són espanyols, marroquins i romanesos, mentre que després hi ha algerians, subsaharians i algun francès, alemany o rus. Quan una persona arriba nova, la Teresa s'encarrega de recollir les seves dades i els fa una petita entrevista per conèixer en quina situació es troba aquella persona. Posteriorment, els usuaris poden tenir una entrevista amb més profunditat amb la treballadora social de Càritas, que els pot ajudar en temes d'inserció laboral, per exemple.

 

Els voluntaris de Cafè i Caliu són majoritàriament jubilats, que hi dediquen alguns dies a la setmana. | Judit Sabaté

 

 

30 llits, més de 6.400 pernoctacions

L’alberg de la Fundació Bonanit disposa d’un total de vint llits, distribuïts en diverses habitacions al segon i tercer pis de la Casa de Sant Auguri. Els usuaris poden quedar-se a l’alberg durant quinze nits, i fins que no puguin tornar a sol·licitar-ho hauran de passar tres mesos. La Teresa explica que molts usuaris s’apunten el dia que marxen i el dia que poden tornar a demanar dormir a l’alberg. Pel que fa l'esmorzar, l'ofereix Cafè i Caliu, mentre que el dinar es dona al restaurant de la Fundació Formació i Treball. El sopar a base d’entrepà l’han d’anar a recollir els usuaris a la cripta de la parròquia de Sant Francesc, menys els diumenges, dia en què els usuaris sí que poden gaudir de sopar calent al mateix alberg.

 

Josep Maria Carreto, coordinador i monitor de la Fundació i l’alberg, explica que al voltant de les nou del vespre s’obre l’edifici, i mentre uns usuaris es dutxen, la resta descansen a la sala d’estar, parlant o mirant la televisió. Aquells que vulguin, poden prendre un got de llet, cafè o alguna beguda calenta. Cada nit, un monitor es queda a dormir a l’alberg, i un voluntari hi va unes hores al vespre, per ajudar i donar suport. Carreto explica, a més, que la tasca de la Fundació intenta anar més enllà i que recentment s’han iniciat, per exemple un cicle de col·loquis cada dimecres a la parròquia de Sant Francesc.

 

Un usuari de Cafè i Caliu assenyala les pastes de darrere el mostrador. | Judit Sabaté

 

 

A banda de la vintena de llits de la Casa Sant Auguri, entre els mesos de novembre i març s’estableix un conveni entre les pensions tarragonines Carmen i Alhambra amb cinc places més en cadascuna. A més, a les pensions també s’hi deriven aquelles persones que, per exemple, necessiten fer repòs perquè han sortit de l’hospital, ja que l’alberg està tancat durant el dia fins al vespre, i els usuaris no hi poden ser.

 

«Aquí ho celebrem tot», explica Josep Maria Carreto, mentre ensenya una fotografia de la celebració d’una usuària de l’alberg. A Cafè i Caliu i a l’alberg de la Fundació celebren el Nadal, el Cap d’Any i la Setmana Santa, i també intenten celebrar i fer un petit detall als usuaris si el seu aniversari cau durant la seva estada. També procuren fer un detall per les festes de Nadal.

 

Josep Maria Carreto, coordinador de la Fundació Bonanit, en un dels dormitoris de l'alberg. | Judit Sabaté

 

 

El 2017 només un 7% dels usuaris van ser dones

La Fundació Bonanit, nascuda l'any 2006, va atendre l'any passat 531 persones, amb un total de 6.431 pernoctacions, de les quals 4.969 van ser a l'alberg, i la resta a les pensions. Dels 531 usuaris, només 37 van ser dones, és a dir, gairebé un 7%, i la franja d'edat més comuna és entre els 35 i els 60 anys, tot i que apunten que cada vegada arriben més persones joves, així com parelles. La meitat dels usuaris provenen de la resta de Catalunya i de l'Estat espanyol, mentre que el segon col·lectiu més comú és el que prové de l'Europa de l'Est i, per darrere, els de Marroc. 

 

I què fan els tres mesos en què no poden gaudir de l’estada a l’alberg? La majoria són transeünts, explica Carreto, i van d’alberg en alberg. Existeix una vertadera ruta dels albergs a nivell espanyol, és a dir, que es mouen de ciutat en ciutat a la recerca d’una estada sota cobert. Els rodamons poden arribar fins a Galícia i tornar per València, passant per ciutats com Barcelona, Tortosa, Amposta, Tàrrega, Osca, Saragossa, Pamplona, San Sebastián o Castelló.

 

A banda de poder-hi dormir, a l’alberg els usuaris es poden dutxar i també se’ls renta la roba dues vegades per setmana. A més, gràcies a les donacions a Càritas o Roba Amiga, se’ls pot donar roba als usuaris. El servei de dutxa també hi és a Cafè i Caliu, durant l’horari d’esmorzar, i es poden fer un màxim de quinze dutxes diàries.

 

L'alberg de la Fundació Bonanit disposa de vint llits. | Judit Sabaté

 

 

L'Operació Iglú s'activa només quan la temperatura cau dels zero graus

Evidentment, les pitjors nits de l’any són les més fredes, entre els mesos de novembre i març. La conselleria de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona activa l’anomenada «Operació Iglú» quan el Centre d’Emergències de Catalunya activi els plans d’alerta o emergència per onada de fred o neu, quan les temperatures cauen per sota dels zero graus a Tarragona, o bé quan es cregui necessari debut a inclemències climatològiques. Així doncs, els equips formats per la Guàrdia Urbana, Protecció Civil, Serveis Socials i la Creu Roja, recorren diverses zones de la ciutat per tal de localitzar persones sensesostre, a les quals se’ls ofereix allotjament a l'alberg. En cas que no l’acceptin, se’ls ofereix una manta i alguna beguda calenta i galetes.

 

La Creu Roja, a peu de carrer

Omar Chariff, responsable de l'atenció als sensesostre de la Creu Roja Tarragona, explica que durant l'Operació Iglú, no és habitual que les persones que localitzen dormint al carrer accedeixin anar a dormir a l'alberg. Sovint és perquè ja estan prou arraulits que no volen moure's, perquè estan massa adormits o sota els efectes de l'alcohol, o perquè tenen algun animal de companyia.

 

La Creu Roja atén una persona sensesostre durant l'Operació Iglú. | cedida Creu Roja

 

 

Chariff destaca com que només s'activa quan la temperatura està a zero graus o menys, en un hivern potser només s'acaben fent una, dues o tres sortides nocturnes. La Creu Roja, però, fa una atenció més continuada a les persones sensesostre de Tarragona. Chariff explica que cada diumenge de l'any a la tarda, entre les set i les nou, una unitat mòbil formada per voluntaris surt pels carrers tarragonins i fa reconeixement i atenció a les persones sense llar. Recorren tota la ciutat, així com els diferents barris, localitzant les persones i oferint-los caldo, cafè amb llet, alguna cosa per menjar i mantes. «A l'estiu, se'ls porta suc i entrepans, sempre que entri dins del pressupost», explica Chariff. A banda de les sortides dominicals, la Creu Roja disposa d'un centre de dia, que s'obre dos dies a la setmana i s'hi pot anar a dutxar-se i rentar la roba.

Comentaris