Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Detenen l'autor del tiroteig d'aquest cap de setmana a Reus

Una investigació feta a Tarragona demostra la capacitat dels humans per adaptar-se als canvis climàtics

Fa 8.000 anys la costa del litoral va patir una sequera molt forta que va portar a importants problemes de despoblament a les zones de la costa mediterrània
Imatge d'Elodie Brisset, responsable de la recerca | TarragonaDigital

 

Avui dia sentim molt a parlar de canvi climàtic, escalfament global, augment del nivell del mar, i com tot això amenaça la supervivència del planeta i de l'espècie humana. Però, no és la primera vegada que el planeta viu un canvi climàtic, de fet, al llarg de la història n'hi ha hagut milers. La recerca 'Lessos from a real Atlantis' desenvolupada per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb seu a Tarragona, investiga un dels canvis climàtics més significatius del litoral mediterrani, d'ara fa 8.000 anys. A partir d'aquest treball s'extreuen aprenentatges útils pel canvi que vivim avui. 

 

Societats prehistòriques al litoral mediterrani, l'estudi de l'IPHES

 

La recerca, conduïda per la geòloga Elodie Brisset, investiga les societats prehistòriques mesolítiques que van viure fa ja 9.000 i 8.000 anys al litoral europeu, en concret a la costa valenciana. Per què aquesta època i què va passar llavors?

 

L'època entre 15.000 i 6.000 anys enrere marca la transició dels últims caçadors recol·lectors cap a la nova economia: l'agricultura i la ramaderia. Aquests recol·lectors, que eren nòmades, es movien en funció de les seves necessitats alimentàries. Fa 8.000 anys el planeta va viure un període de sequera i aridesa molt important. El nivell del mar havia deixat de créixer i aquests recol·lectors van haver d'enginyar-se-les per sobreviure.

 

Maquinària que s'utilitza per extreure mostres de sediment que han proporcionat els resultats d'aquest estudi | TarragonaDigital

 

Va ser una època llarga, que va durar gairebé uns 500 anys, i en la qual el despoblament de les zones costaneres va ser important. Aquests humans s'alimentaven, també, dels recursos que proporcionaven zones costaneres com les llacunes i les albuferes. A partir dels quals es pot extreure molta informació sobre aquests poblats de nòmades. 

 

Els estudis de la doctora Elodie Brisset s'han centrat en el Parc Natural de la Marjal de Pego Oliva, a València. El seu descobriment demostra que quan el mar estava uns vint metres per sota de l'actual existia una llacuna costanera molt més extensa de la que s'observa avui dia. Aquesta albufera havia propiciat el seu dia l'ocupació del litoral i l'explotació dels recursos marins per part de les últimes comunitats caçadores i recol·lectores, en les quals se centra l'estudi.

 

El canvi climàtic, un fenomen repetitiu

El que ens demostra aquesta història és que fa més de 8.000 anys el planeta, si més no aquesta zona del litoral, va viure un intens canvi climàtic que va portar al despoblament d'algunes zones. Però el que demostra, també, és la capacitat dels humans d'adaptar-se a aquests canvis.

 

L'estudi parla de la capacitat de les poblacions nòmades d'adaptar-se als canvis climàtics | TarragonaDigital

 

Fa 18.000 anys el nivell del mar es trobava 100 metres per sota del nivell que ocupa avui. La desglaciació va fer augmentar aquesta línia de forma important. Ara bé, tal com explica Francesc Burjachs, tutor de l'estudi i membre l'IPHES, fa uns 6.000 anys va haver-hi un màxim del creixement del mar. La línia costanera va arribar 2.000 metres més endins del que està ara. A partir d'aquell moment ha anat decreixent fins a l'actualitat.

 

«La línia costanera mai és constant, sempre ha anat variant», assegura Burjachs, qui explica que està molt lligat als períodes glacials i interglacials que viu el planeta. I afegeix: «Que pugi el nivell del mar no és un problema, ni un perill per la humanitat». I recorda que els canvis climàtics són una constant en la història del planeta.

 

Canvis climàtics vs. escalfament global

Ara bé, tot i que els canvis climàtics i les baixades i pujades del nivell del mar han estat una constant, recorda que no és el mateix parlar de canvi climàtic que d'escalfament global tal com s'entén avui dia. Avui dia s'associa l'escalfament global als gasos hivernacle que produïm amb l'utilització de diversos productes, i que fan augmentar la temperatura.

 

«Parlar d'escalfament global, però, no és parlar dels problemes reals que té el planeta. És clar que prefereixo un planeta sostenible, però no em preocupa que augmenti el nivell del mar sinó els pesticides o verins que tirem a l'aigua, o les conseqüències de la indústria nuclear», apunta Burjachs. 

Una imatge de la platja d'Altafulla aquesta tardor, amb un sector engolit pel mar. | Ton Aymemí

 

Sigui com sigui, aquesta recerca pren una dimensió enorme en el nostre context, ja que demostra la capacitat dels humans per adaptar-se a situacions de canvi climàtic adverses. «La humanitat sempre s'ha adaptat als canvis climàtics. N'hi ha hagut milers i no ens hem extingit. Ens hem d'anar adaptat», explica. Ara bé, «quan ets nòmada i no hi ha fronteres això és molt més fàcil», assegura. Ja que les poblacions nòmades es movien en funció de les seves necessitats alimentàries i s'assentaven allí on tenien més oportunitats de sobreviure.

 

«Avui dia, però, un canvi climàtic pot ser un problema per la manera en com estem organitzats», reflexiona Burjachs. Les fronteres polítiques i els impediments a la immigració fan que aquesta capacitat dels humans de sobreposar-se als canvis del clima es converteixi en un repte d'enormes dimensions.

Comentaris