El Govern invertirà per lluitar contra el mosquit tigre i la mosca negra

Concedeix una subvenció directa al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre
El Govern destinarà més de 670.000 euros a la lluita contra el mosquit tigre i la mosca negra | Cedida

 

El Govern ha autoritzat el Departament de Territori i Sostenibilitat a concedir una subvenció directa al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) per valor de 673.680 euros per al 2019. La partida servirà per implementar accions previstes dins del Pla d’actuació per a la prevenció i control de les plagues de mosquits i mosca negra a les comarques afectades de Catalunya 2015-2017, aprovat el 2015 pel mateix Govern amb l’objectiu d’evitar la proliferació d’aquestes espècies que provoquen un elevat impacte social, econòmic i sobre la salut pública. El COPATE és l’organisme que s’ha considerat més indicat per a dur a terme les actuacions previstes en el pla d’actuació.

 

Des de l’any 2000 —en el cas dels mosquits—i des de l’any 2007 —en el cas de la mosca negra—, la Generalitat ha dut a terme actuacions de planificació, supervisió, control i realització de tractaments contra aquestes plagues, que han permès controlar la població d’aquestes espècies a les àrees territorials afectades, mantenint-les sota uns llindars de tolerància acceptables i, com a conseqüència, reduir de forma significativa les molèsties per a la població.

 

Tanmateix, es preveu que en els propers anys sigui necessari seguir realitzant mesures de control per evitar una nova proliferació d’aquestes espècies, tenint en compte l’evolució observada els últims anys i els factors hidrològics, geomorfològics i climàtics que influeixen en el seu desenvolupament.

 

La cloïssa asiàtica, un nou invasor en el tram final de l'Ebre

Musclo zebra, caragol maçana o cranc blau. El catàleg d'espècies invasores que colonitzen el tram final de l'Ebre i el Delta no deixa d'ampliar-se. L'última que s'està estudiant és la cloïssa asiàtica —'Corbicula fluminea'—, present a tot l'eix fluvial —especialment a la zona d'Aragó—. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha encarregat, per primer cop, a l'empresa Paleoymás que efectuï prospeccions al llarg del riu per determinar l'abast de la seva gran proliferació els últims anys.

 

Els tècnics han trobat també densitats elevades al tram ebrenc. Com el musclo zebra, és capaç de filtrar 50 litres d'aigua en un dia però la cloïssa se situa en les zones més sorrenques. La seva presència posa en perill les nàiades autòctones protegides i l'ecosistema fluvial. Curiosament, i com en el cas del caragol maçana, un dels pocs depredador que se li coneix és el cranc blau.

 

La cloïssa asiàtica és un altre invasor que colonitza el tram final de l'Ebre i amenaça els mol·luscs fluvials autòctons | ACN