El delta de l'Ebre accelera una campanya de sega de l'arròs extraordinàriament tardana

La collita, condicionada pel Gloria, les pluges de primavera i la Covid-19, pot caure un 10% respecte l'anterior
Una màquina recol·lectora segant en un camp d'arròs de Deltebre. | TarragonaDigital
 

El sector arrossaire ha accelerat aquesta setmana les tasques de sega dels camps del delta de l'Ebre després de la recol·lecció de les varietats més primerenques. La campanya arriba enguany condicionada pel considerable retard en la sembra arran dels efectes del temporal Gloria i les pluges de primavera, però també per la pandèmia de la Covid-19. La maquinària pesada que envaeix la zona ben just ha recol·lectat una quarta part del cereal quan, habitualment, durant aquestes mateixes dates, està ja a punt de finalitzar la sega. Els arrossaires calculen que enguany, la collita baixarà un 10% respecte l'extraordinària producció dels dos últims anys, situant-se entre les 120.000 i les 130.000 tones a tot el Delta. Els preus poden pujar.

El temporal Gloria, a finals de gener, va suposar la primera batzegada per a les previsions del sector arrossaire del delta. Durant dies, prop de 3.000 hectàrees d'arrossars van quedar completament inundades per l'aigua del mar que els pagesos van haver de bombejar per, posteriorment, rentar el terreny. Aquest fenomen, a més, va propiciar que part de la població de caragol maçana que habitava els desguassos s'acabés escampant als camps amb l'arribada del bon temps i obligant a efectuar un tractament previ amb saponina. Les pluges de primavera van acabar de trastocar els plans inicials i van obligar els pagesos a retardar els preparatius per a la sembra de l'arròs, que va haver de començar un mes tard de l'habitual.

Si bé l'estiu, des del punt de vista climatològic, no ha estat dolent per als interessos del sector, el retard acumulat a l'hora d'iniciar la sega, que va començar fa poc més de deu dies en el cas de les varietats més primerenques, condicionarà el balanç final. Enguany, segons explica el president de la cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre, Jordi Casanova, al voltant del 20% de la producció del Delta correspon a la varietat bomba, entre les que maduren abans però també menys productiva i més vulnerable als fenòmens climàtics. Els episodis de vent dels últims dies han afectat especialment el tram final de la seva sega, malmetent el 10% pendent.

Tot plegat, apunta Casanova, podria acabar deixant la producció final entre un 10 i un 15% per sota de la que es va registrar l'any passat –una campanya extraordinària que es va tancar amb 140.000 tones- però dins dels paràmetres del que es considera una collita «normal» al delta de l'Ebre. La xifra se sol situar entre els 120.000 i 130.000 quilos. Això, sempre i quan el temps no produeixi un nou ensurt durant el mes o mes i mig que pot durar la sega, que enguany també s'enfronta a les limitacions de la pandèmia del coronavirus.

L'amenaça del coronavirus

En el cas d'Arrossaires, principal entitat de l'hemidelta nord que produeix i comercialitza al voltant d'una tercera part de la producció de tot el Delta, explica el seu president que s'han organitzat per poder garantir l'entrada de l'arròs amb protocols de seguretat planificats d'acord amb el Departament de Salut: es pren la temperatura a totes les persones que accedeixen a les instal·lacions, s'efectua la descàrrega sense baixar del vehicle i s'ha organitzat la plantilla en grups aïllats i separats per àrees amb l'objectiu d'evitar que, en el cas que es produeixi algun positiu, que els treballadors hagin de marxar cap a casa i aturar el procés.

Més enllà de la necessitat de reorganitzar l'activitat, la incidència de la pandèmia es va deixar sentir sobre l'activitat de comercialització de l'entitat des d'un primer moment. Les vendes al conegut com a canal 'horeca' –que aplega establiments d'hostaleria i restauració- han caigut de forma considerable. Malgrat que Arrossaires ha pogut començar aquest descens amb l'increment de la venda per la distribució, Casonava es mostra preocupat per la baixa demanda en un sector que considera clau per a la distribució dels seus productes –amb la marca Bayo especialment dirigida específicament al canal 'horeca'-.

Deu euros més per tona

Pendents encara del balanç definitiu pel que fa a la producció, l'evolució dels preus aquesta campanya, pràcticament estables al voltant dels 290 euros la tona durant gairebé l'última dècada, podria acabar donant una petita alegria als arrossaires. Així, de fet, ho hauria comunicat a productors consultats la multinacional Ebro-Puleva, principal compradora i responsable de fixar els preus de referència al delta de l'Ebre: la tona d'arròs es pagarà deu euros més cara i arribarà als 300. «Podem dir que dins de tot aquest maremàgnum, l'arròs s'ha comportat força bé», ha tancat Casanova.

"El Govern es defensa de les crítiques per les ajudes dels aiguats del 2018 a l'Ebre" "Descontrolat: Més de 200 positius en l'empresa tarragonina amb un gran brot"