Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Troben mort l'home de 84 anys desaparegut a Cambrils

Les Terres de l'Ebre perden més de 10.000 habitants en cinc anys

Els experts veuen la regressió demogràfica com a «reversible» fomentant subsistemes urbans i més activitat econòmica
Les Terres de l'Ebre perden més de 10.000 habitants en cinc anys | tarragonadigital

 

Les Terres de l'Ebre van perdre 10.776 habitants entre 2001 i 2016, el 5,62% de la població. El territori es troba entre l'estancament i la regressió demogràfica. Pocs municipis ebrencs s'escapen del balanç negatiu. Dels 52 pobles del territori, 42 tenen menys de 5.000 habitants i més de la meitat, 23 pobles, no arriben als 1.000. Als pobles petits la demografia no para de decréixer, i alguns com Caseres, Bot, Benifallet, Riba-roja d’Ebre o el Mas de Barberans, perden població continuada des de fa dècades. Ni tant sols amb l'arribada de població immigrant abans de la crisi econòmica es va frenar la pèrdua d'habitants.

 

Els economistes responsables d'aquest estudi, de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (CELiR), consideren que la situació no és «irreversible». Aposten per enfortir subsistemes urbans dins del territori, sobretot als entorns de Tortosa i Amposta i de Flix-Móra d'Ebre-Gandesa, i fomentar des de les administracions públiques, més activitat econòmica. Juan Antonio Duro i José Maria Piñol, autors de l'informe 'El despoblament rural a l'Ebre', han assenyalat que el territori ha de deixar de ser «un espai atractiu per viure-hi», per ser «un espai per treballar, produir i generar activitat econòmica». De moment, el problema no para de guanyar «dimensió i complexitat». 

 

Lamenten la poca inversió en creació d'activitat econòmica

L'estudi conclou que les Terres de l'Ebre han entrat en una «nova fase poblacional regressiva», amb una evolució comparativament desfavorable en relació a Catalunya i que retorna a una «clara tendència de despoblament per a un grup ampli de municipis». Duro i Piñol han lamentat que es dediquin «pocs recursos» a la creació d'activitat econòmica, i que es faci «de manera aïllada, sense una visió integral i multidimensional del problema». 

 

L'informe evidencia que les polítiques de desenvolupament rural aplicades els últims anys no han estat del tot efectives quantitativament i s'assenyalen «mancances» com la falta de polítiques d'estat o supralocals que complementin l'acció de la Unió Europea, la manca de capacitat de resposta de les administracions locals i la «insuficient coordinació entre nivells administratius», i finament, la inadequada oferta formativa secundària que no s'adapta a les noves demandes.

 

Així és que les principals pèrdues de població es registren als municipis petits de base agrícola i en poblacions mitjanes d'estructura industrial. Exemples d'aquests dos casos podrien ser Bot i Flix. Hi ha un tercer perfil, els dels pobles amb una elevada proporció de població estrangera, com ara Ginestar o Rasquera. Les polítiques agràries són antigues, com alguns projectes de regadiu, no s'incentiven les activitats empresarials i es projecten infraestructures, com els vivers d'empreses o els polígons industrials, que són poc competitius i amb poca dotació. 

 

L'accessibilitat, els avantatges de les noves tecnologies o les polítiques de discriminació positiva «no han estat suficients per aturar el fenomen del despoblament», com certifica l'estudi de CELiR. La qualitat de vida o els entorns naturals que ofereixen les Terres de l'Ebre no han estat «un revulsiu» per corregir les dinàmiques prèvies i una part significativa de la població té la percepció que falten expectatives de futur als pobles i al conjunt del territori.

Comentaris