Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Cèsar Ramírez Martinell: «La gestió del patrimoni del meu avi ha estat nefasta, però ara comença a revifar»

Parlem amb el nét de l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell (1888-1973) sobre el llegat del seu avi i la gestió del seu patrimoni arquitectònic. Martinell, el deixeble més jove de Gaudí, va donar vida a una quarantena dels característics cellers modernistes anomenats 'Catedrals del vi'
Cèsar Ramírez Martinell, al celler de Vila-rodona. | J.G.

 

Ens trobem amb Cèsar Ramírez Martinell a la cooperativa de Vila-rodona, un dels monumentals cellers que va projectar el seu avi, l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. Parlem de records d’anys enrere, de Gaudí i de l’important llegat que va deixar Martinell arreu del territori català. Va projectar una quarantena de cellers i altres construccions agrícoles i també va destacar per la seva faceta d'escriptor, menys coneguda, però que el va portar a escriure la biografia d'Antoni Gaudí, del qual en va ser deixeble. 

 

Ramírez també és arquitecte. És al capdavant de César Martinell & Associates. El seu avi li va ensenyar a estimar aquest món des de petit amb jocs i explicacions senzilles. Durant la seva trajectòria professional, ha plasmat aquestes ensenyances participant en importants obres arquitectòniques com el MACBA, la urbanització de la Vila Olímpica de Barcelona o el Gran Teatre del Liceu. També ha col·laborat en el Museu Guggenheim de Bilbao i la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

 

-Quins records té de la seva infància amb el seu avi?

Ell va morir quan jo tenia 16 anys. Jo era el nét gran. Teníem una relació personal molt entranyable, però el meu avi era molt especial. Era un avi intel·lectualment molt potent, que et feia dibuixar, et feia parlar i et feia moure l’intel·lecte.

 

-Els néts devíeu aprendre nocions d’arquitectura des de ben petits...

Sí. Ens ensenyava la geometria de Gaudí tot jugant. Fèiem equilibris amb plats, tasses, ampolles... i ho havíem de muntar i que no es trenqués, en el temps que l’àvia anava i tornava de la cuina. Ens ensenyava coses que segueixen sense ensenyar-se ara a les escoles.

 

-Com per exemple?

Aquests jocs de l’avi m’han permès entendre el Guggenheim i fer-lo, per veure la geometria inhabitual que, per altra banda, és la que deia Gaudí: la de la natura. Aquest és el problema de totes les generacions d’arquitectes que han vingut després, que no són capaços d’entendre la geometria de Gaudí i és una llàstima. Això és el que més li agraeixo a l’avi, perquè m’ensenyava coses que els altres nens no aprenien i d’una manera fàcil, amb un joc constant educatiu. Recordo que ens explicava la història del ‘Pintagorres’, que no era un altre que Pitàgores.

 

Façana principal del celler de Vila-rodona, obra de Cèsar Martinell. | J.G.

 

-I d’aquests jocs s’ha acabat forjant una important saga d’arquitectes.

Ja hem fet el centenari com a firma i som dels més vells d’Europa. Ara també hi ha el meu fill Cèsar, que és enginyer aeronàutic i ja és la quarta generació.

 

-Tornem enrere. No es pot entendre de vida de Cèsar Martinell sense Antoni Gaudí.

El meu avi va ser el deixeble més jove de Gaudí. Un era de Valls, l’altre de Reus, s’estimaven molt. A més, el meu avi va ser el biògraf oficial de Gaudí del Col·legi d’Arquitectes. És un llibre que es va esgotar i no s’ha tornat a fer en el nostre idioma. M’agradaria poder reeditar-lo amb imatges noves.

 

-El seu avi també tenia un fort vincle amb el seu Valls natal.

Sí, a Valls hi va tenir el seu primer despatx, després ja va anar a Barcelona. També va ser l’arquitecte municipal de Valls i va fer el projecte del Museu de Valls, a més de fer una potent donació de la seva col·lecció d’escultura barroca. De fet, l’artista que va tenir més influència en l’avi va ser l’escultor vallenc Lluís Bonifàs, al qual no va conèixer perquè ja era mort. Tot i això, l’avi acollia tots els descendents de Bonifàs i els feia fer projectes.

 

-Després del seu avi, va venir el seu tiet, Cèsar Martinell Teixonera, arquitecte també.

És el gran oblidat en el nostre món i deixa un important llegat, com el control paisatgístic de Cadaqués. Sembla que sigui una casualitat que tota la Costa Brava es destrossés i Cadaqués no. I això va ser perquè hi era el senyor Martinell des del 1958. També va treballar amb Salvador Dalí. Els arquitectes som persones molt tècniques i, de vegades, necessitem una mica de rauxa i ell la va trobar en Dalí.

 

-Com valora la família la gestió del patrimoni que ha deixat Cèsar Martinell?

Durant molts anys ha estat nefasta. Ara sembla que comenci a revifar gràcies a una iniciativa que es va dur a terme a Pinell de Brai amb la ruta de les 3C (Celler de Pinell, Coves Meravelles i Castell de Miravet). Aquesta va ser la primera iniciativa seriosa que va posar el celler de Pinell en primer pla i es va començar a restaurar i potenciar.

 

Panoràmica interior del celler de Nulles, obra de Cèsar Martinell. | tarragonadigital

 

-De quina manera s'han de potenciar els cellers modernistes que va fer el seu avi?

Jo sempre els dic el mateix als presidents de les cooperatives: estan tapant amb dipòsits horrorosos el patrimoni arquitectònic. Si els posessin en un edifici industrial modern i deixessin els cellers per a l’enoturisme serien molt més rentables per als socis, per a la cooperativa i per al patrimoni.

 

-La firma actual de l’empresa porta el segell del seu avi?

En algunes coses sí. A l’avi li agradaven molt els habitatges per a pagesos, el que ara en diríem habitatge social. De fet, tenim una divisió que s’encarrega d’això. Hi ha un dibuix de l’avi que és l’extensió de la cooperativa d’Artesa de Segre i sempre l’he tingut al cap. 'In memoriam' és el que estic fent. Com a firma, haver fet el Guggenheim està molt bé, però el projecte era d'un altre arquitecte. En canvi, el projecte d’estendre ciutats a base de la malla de Barcelona amb tecnologia pròpia és 100% Martinell.

 

-I d’Antoni Gaudí, què queda en la feina que feu?

Ara tothom parla d’ecologia i això és Gaudí pur. Ningú ha inventat res nou. Per a fer cellers com aquest de Vila-rodona, els totxos arribaven en mula des de l’estació de Nulles. No es llençava ni un totxo. Ara es diu que no hem de fer merma de la construcció, però això és més vell que anar a peu. Nosaltres projectem amb merma zero, zero aigua, zero ciment: això és Gaudí pur.

 

-A Valls hi ha la granja de Doldellops, la masia de Cèsar Martinell. Qui la gestiona?

Som tres hereus, però l’únic que és aquí sóc jo. Els meus dos cosins, també propietaris, viuen a l'extranger. Ara hi viu una família que fa tasques de manteniment. Però faig un gran esforç econòmic per mantenir les fustes, els marges i en netejar la Font de Sant Bernat, la qual ens hem plantejat de tancar molts cops, perquè hi ha gent que no respecta res i fan pintades.

 

Exterior de la granja de Doldellops, propietat de la família Martinell. | Júlia Giribets

 

-Han pensat a donar-li algun ús a la casa?

A mi em faria il·lusió portar el meu despatx a Valls. Seria com tancar la meva vida professional a Doldellops, a la ciutat on l’avi va començar amb la firma. Desplaçaria a Valls la part de planejament de l’empresa, la part industrial no. No se si ho acabaré fent, però em faria molta il·lusió.

 

-Vol afegir alguna cosa més?

Doncs que es dona una situació molt trista. Nosaltres, com a família, tenim la història, els plànols, les ensenyances, el llegat de l’avi... i no ens truca mai ningú per a fer res. Aquí no es fa el que fan els anglosaxons, que és el respecte per la part històrica.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris