Tropes romanes a l’Alt Camp i la Conca de Barberà: a la recerca dels episodis bèl·lics de fa més de 2.000 anys

Investigadors de l’ICAC treballen en un projecte arqueològic per trobar restes de campaments o batalles romanes a les nostres comarques. S’han trobat bales de fona, puntes de fletxa i monedes de l’època d’Anníbal o de Juli Cèsar
Prospeccions arqueològiques a l'Espluga de Francolí. | cedida ICAC

La Segona Guerra Púnica, les guerres sertorianes, les batalles entre Cèsar i Pompeu... són episodis de la història que ens poden sonar a fets molt èpics, fins i tot llunyans. Però, i si hi hagués restes d’aquestes batalles a les comarques de Tarragona?

Un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), en estreta col·laboració  amb un altre projecte de la Universitat de Barcelona (UB), estudia des de fa uns anys el moviment de les tropes romanes pel nostre territori amb sorprenents descobriments. Però, com es pot trobar el rastre d’una cosa tan efímera com un campament o una batalla quan no hi queda pràcticament res?

La resposta no és fàcil, ja que quan ens parlen de troballes de l’època romana, de seguida ens venen a la ment restes d’estructures, monuments o peces amb un mínim d’espectacularitat. Coses visibles.

En el cas de les restes bèl·liques entra en joc un vessant de l’arqueologia amb un punt atípic, fins i tot estrany, on les restes que es troben són poc vistoses, però no per això menys importants.

Punta de fletxa de bronze trobada a Santes Creus. | cedida icac

De fet, el moviment de tropes romanes no deixava al seu pas cap construcció estable ni restes fàcils de trobar, per tant el repte que presenta aquest projecte és encara més engrescador. «És una arqueologia innovadora, aquí s’hi treballa des de fa una dècada, com a molt», explica l’investigador de l’ICAC, Jordi López.

Totes les troballes que s’han anat fent, constaten que l’àrea de Tarragona va ser escenari de guerres civils fa més de 2.000 anys i que les tropes de l’època es van moure per indrets que ni imaginaríem.

Les fonts clàssiques ja ens parlen del pas d’Anníbal fins a Itàlia passant per l’actual Catalunya l’any 218 aC o de batalles de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu al segle I aC, que també es van desenvolupar al nostre territori, on s’han detectat llocs estratègics de guaita o de control de pas, com és el cas de La Riba o Cabra del Camp. 

Els investigadors Jordi López (ICAC) i Jaume Noguera (UB) encapçalen la investigació a la zona de Tarragona i Muntanyes de Prades, però el radi d’actuació arriba fins a l’Ebre i la zona de Lleida.

Amb detectors de metalls s’han fet prospeccions sobre el terreny per trobar restes d’armament o de vestimenta de les tropes, una feina que requereix una paciència immensa, ja que s’han de destriar d’entre un bon grapat de troballes més actuals, com el recurrent paper d’alumini, per exemple.

L’actual Valls, important ciutat ibèrica destruïda pels romans  

Una moneda difícil de trobar i una important ciutat ibèrica arrasada. Aquests són els ingredients d’una de les històries que han descobert els investigadors d’aquest projecte, ni més ni menys que a l’actual Valls.

«Teníem notícia que als voltants de Valls s’havien localitzat monedes cartagineses; són molt estranyes de trobar aquí perquè Catalunya no va estar en quasi cap moment en poder dels cartaginesos i tampoc s’hi van establir del tot, només hi van tenir tropes uns mesos», explica López.

Part d’aquestes insòlites monedes s’ha pogut recuperar gràcies al projecte. «Es tracta del rastre que deixa l’exèrcit d’Anníbal quan es dirigeix cap a Itàlia, que passà per les terres de la Catalunya interior. Una part d’aquest exèrcit es va quedar aquí per assegurar el territori», afegeix.

Moneda cartaginesa trobada a Valls. | cedida icac

Amb l’entrada dels romans a la península, es va lliurar l’anomenada batalla de Cissa entre els dos exèrcits. «Les fonts clàssiques diuen que els cartaginesos havien establert el seu campament al costat d’una petita ciutat que es deia Cissa i que els romans van destruir després de guanyar la batalla», diu l’investigador.

Justament al costat de Valls s’han trobat monedes d’aquesta època. «Pensem que allà es trobava el campament cartaginès i tenim la hipòtesi que Cissa podria ser l’actual Valls». De fet, a Valls hi ha les restes d’un poblat ibèric destruït amb unes característiques que coincideixen amb aquest episodi bèl·lic.

Es tracta d’un lloc poc estudiat pels investigadors, ja que no hi ha interès institucional per a fer-ho. No obstant això, «és interessantíssim, és una zona molt ben conservada, destruïda i incendiada violentament que conté encara tot el que hi havia a l’interior de les cases, una petita Pompeia. Sabem que al costat del poblat hi ha un fossat immens, la qual cosa indica la importància d’aquest poblat ibèric», relata Jordi López.

Les bales de fona, una arma letal que es deixa d’utilitzar al segle I d.C.

Els soldats romans, però, van deixar molts més rastres del seu pas per les comarques de l’Alt Camp o la Conca de Barberà, per exemple.

«Hem estudiat un conjunt de bales de fona trobat a Picamoixons», comenta l’investigador. La fona era una arma consistent en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on es posava el projectil, unida en els seus extrems a dues trenes d’espart, de cànem, etc. Permetia llençar bales a grans distàncies i va deixar-se d’utilitzar al segle I d.C., ja que era més fàcil l’ensinistrament dels soldats amb l’arc i la fletxa que no pas amb la fona.

El més interessant de la troballa és que les bales, fetes de plom, de vegades tenen marques de la legió. En concret, les de Picamoixons presenten les lletres ‘SCAE’, les primeres lletres de Scaevola, un militar que va lluitar al costat de Cèsar durant les seves batalles contra Pompeu.

Bales de fona amb la marca SCAE procedents de Picamoixons. | cedida icac

Se n’han trobat un total de 82, un dels més important conjunts de bales inscrites del món romà, juntament amb monedes de l’època de Juli Cèsar. «Les monedes ajuden molt per afinar l’època, ja que es coneixen molt bé i sovint es pot precisar l’any exacte de cadascuna», diu.

Tot i això, Jordi López aclareix que «no és necessàriament indicatiu d’una batalla, potser només era un punt de guaita i se les van descuidar aquí, ja que es van trobar en un sol punt i no escampades com haurien quedat en cas d’un episodi violent». A l’Espluga de Francolí també han aparegut bales amb el nom ‘SCAE’, un fet gens estrany, ja que «just per allà passava la via romana que va de Tarragona a Lleida».

Baixant de Prades, apareixen noves bales, aquestes amb el número XII, marca de la legió que en aquell moment lluitava amb Cèsar. Les Muntanyes de Prades també amaguen tresors d’aquestes batalles, on s’han trobat monedes i puntes de fletxa.

Aquest projecte és finançat per la Fundació Privada Mútua Catalana; pel mateix ICAC; per la Generalitat, a través del Departament de Cultura; i també puntualment pel Museu de la Vida Rural en el cas de l’Espluga de Francolí.

Els punts estratègics es repeteixen al llarg de la història i es troben restes d’altres guerres

Evidentment, els punts estratègics de control del territori es repeteixen en les diferents èpoques. És per això que durant la cerca s’han trobat, sovint de forma casual, elements bèl·lics d’altres conflictes com la Guerra del Francès o la Guerra Civil.

Bales de la Guerra Civil, en aquest cas, trobades en una trinxera entre la Secuita i Nulles. | cedida icac

En aquest sentit, s’ha pogut documentar la Batalla de Santes Creus durant la Guerra del Francès, gràcies a la troballa de nombroses bales que es van disparar contra els napoleònics quan volien assaltar el Monestir.

Sigui com sigui, el projecte de l’ICAC continua endavant amb l’estudi dels materials i interpretació de les restes. A més, s’han de fer noves prospeccions sobre el terreny per descobrir què més van deixar les tropes romanes en el nostre territori.

"👉Conferència sobre el joc com a aprenentatge, aquest cap de setmana a Valls" "🕯Valls viu l'última Candela abans de les esperades Festes Decennals de 2021"