Driss Oukabir, a l'inici del judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils

Driss Oukabir va prendre «mesures de seguretat» amb el mòbil com eliminar Whatsapp o l'historial de trucades

L'acusat al judici del 17-A el va tenir apagat en diversos períodes de l'estiu de 2017 i va fer cerques sobre atemptats

L'anàlisi del telèfon mòbil que duia a sobre Driss Oukabir en el moment en què va ser detingut revela conductes sospitoses que el podrien vincular a la cèl·lula de Ripoll. Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil que el van analitzar han explicat que els van cridar l'atenció les «mesures de seguretat» del dispositiu. S'havien esborrat els contactes i també l'historial de trucades, ja que només hi havia registres de les del 15 d'agost de 2017. Els Mossos també van constatar que el segon principal acusat al judici del 17-A va desinstal·lar tres vegades durant el mes d'agost de 2017 l'aplicació de Whatsapp la qual cosa «comporta la pèrdua parcial o total d'informació» de les converses i trucades, que es van haver de recuperar.

Els agents també van trobar historial de cerques de notícies sobre altres atemptats a Europa, maquinària pesant, informació sobre crèdits per obtenir finançament urgent o sobre l'Alcorà, segons han relatat a la sessió d'aquest dijous.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Pel que fa a la desinstal·lació de Whatsapp, l'última es fa el mateix 17 d'agost de 2017 a la tarda. El pèrit de la Guàrdia Civil ha afirmat que és una conducta que crida l'atenció i que es va poder recuperar la informació del núvol «perquè probablement no va saber esborrar-ho».

També han destacat que el terminal, de la marca Huawei, va estar apagat o en mode avió entre el 4 de juliol i el 7 de juliol del 2017, ja que no es va connectar a cap antena de telefonia. «Com a mesura de seguretat, probablement», creu la policia. Del 23 de juliol al 3 d'agost torna a estar desconnectat. Del 3 al 13 d'agost se l'ubica a Tànger (Marroc). Tanmateix, l'agent de la Guàrdia Civil admet que no han «pogut determinar que estigués a Alcanar» perquè no connecta amb cap repetidor d'allà.

Els investigadors creuen que Driss Oukabir tenia un segon dispositiu, de la marca Samsung, des del qual es connecta al seu correu electrònic el 25 de juliol de l'any dels atemptats. Entre el contingut recuperat de Whatsapp compten tres trucades del seu germà, Moussa Oukabir, abatut a Cambrils, converses duplicades amb diferent contingut així com missatges inconnexos, com si hi faltessin respostes.

Cerques sospitoses

A l'historial de cerques del dispositiu i del correu que hi té associat hi consten cerques de contingut informatiu relacionat amb atemptats a Occident així com cerques d'una notícia que parlava d'un manual de radicalització de terroristes, sobre imams salafistes i, al febrer i març de 2017, cerques de si «l'Alcorà justifica matar cristians» o «què diu l'islam sobre terrorisme».

També troben consultes relacionades amb l'obtenció de crèdits, una cerca que també va realitzar el principal acusat, Mohamed Houli, i captures de pantalla dels punts de seguretat de la manifestació de l'Orgull LGTBI a Madrid. Els agents han recordat que a dispositius de l'imam Abdelbaki Es-Satty van trobar visualitzacions de càmeres de seguretat del centre de la capital espanyola.

A més, des de Tànger el 9 d'agost cerca informació sobre maquinària pesant i d'obres que els pèrits han apuntat que és un tipus de maquinària que «permet facilitar atemptats», per exemple «traient tanques o pilons». També es van trobar diverses imatges que els Mossos d'Esquadra van considerar d'interès. La primera era de dues persones amb passamuntanyes amb inscripcions en àrab, en una posava 'brigades' i en l'altra 'resistència'. També van trobar àudios, una quarantena, de recitacions de fragments de l'alcorà.

Queixes de Driss Oukabir

El segon principal acusat s'ha queixat durant l'exposició de l'informe que han fet els dos pèrits. Les queixes constants i la gesticulació de Driss Oukabir han fet que el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, l'hagi fet callar. L'acusat ha protestat: «Està mentint», en referència a un dels pèrits. Guevara ha respost que l'acusat ja podrà parlar quan arribi el torn de les al·legacions finals.

Pàgines de cites

Per restar importància a les cerques i arxius localitzats a l'aparell, l'advocat de Driss Oukabir ha preguntat repetidament quants n'hi havia en total, però els agents han explicat que només es detallen els que van considerar que tenien rellevància per la investigació. En aquest context, l'advocat Luis Álvarez Collado ha demanat conèixer detalls sobre les persones amb qui el seu representat tractava a través de pàgines de cites.

«En podem prendre nota per visitar-les», ha bromejat el jutge Guevara. «No coneix una pàgina de cites?», li ha preguntat el pèrit. «No sé si és un xat o com funciona», ha respost Álvarez. «Doncs s'ho pot imaginar, vostè sap que sí», ha reblat l'agent. «Centrem-nos en l'Alcorà», ha conclòs el jutge per centrar el judici.

«Doncs no tinc més trucades, senyor», ha manifestat l'advocat finalment, en comptes de dir que no tenia més preguntes. «Home, no apagui el telèfon perquè no salti a l'antena següent», ha afegit el jutge, generant somriures a la sala. «Ja que estem gairebé a Nadal, no serà una cita?», ha continuat el jutge. Ho ha fet abans de demanar una pausa al judici.

El judici s'atura i continuarà a partir de l'11 de gener

El judici dels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils a l'Audiència Nacional s'atura per les festes de Nadal i continuarà a partir de l'11 de gener. Encara no s'ha acabat la fase pericial encara que s'hagi allargat el calendari d'aquest desembre un dia més dels que estaven previstos. Faltarà la fase documental i els informes finals, la qual cosa podria allargar el judici una o dues setmanes. La vista oral fa més d'un mes que va donar el tret de sortida, ja que va començar el 10 de novembre i fins ara hi han testificat víctimes dels atemptats, testimonis civils, desenes d'agents dels Mossos d'Esquadra, guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

«Cuidin-se durant aquests dies», ha dit el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, al final de la sessió d'aquest dijous. Guevara ha estat un dels protagonistes de la vista oral pel to de les seves intervencions que han generat malestar entre els advocats de defenses i acusacions particulars.

El judici va començar amb la declaració dels tres acusats, cap d'ell autor material dels atemptats, però acusats de pertànyer a la cèl·lula de Ripoll en els casos de Mohamed Houli, ferit a Alcanar (Montsià), i Driss Oukabir, germà d'un dels terroristes abatuts a Cambrils. El tercer acusat, Said Ben Iazza, està processat per col·laboració.

Mohamed Houli es va negar a declarar i només va mostrar penediment i va remarcar que sempre que se li havia demanat havia declarat. Driss Oukabir es va desvincular de la cèl·lula, va assegurar que no coneixia els seus plans i va remarcar que el seu estil de vida —amb consum de drogues i alcohol— s'allunya dels preceptes musulmans. Said Ben Iazza també va dir que no sabia que volien el seu vehicle per transportar explosius.

La fiscalia els demana penes d'entre 8 i 41 anys de presó. En canvi, acusacions com l'Associació 11M, UAVAT, l'Ajuntament de Cambrils o el sindicat de Mossos USPAC acusen per assassinat i demanen penes de presó permanent revisable. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat no acusen per assassinat. En la fase final del judici les parts podran modificar les conclusions i les peticions de penes si ho creuen necessari.

Entre els testimonis, víctimes directes de l'atropellament a la Rambla i familiars d'algunes de les 16 víctimes mortals, com Javier Martínez, el pare del nen de tres anys assassinat a la Rambla. També van testificar els agents dels Mossos d'Esquadra que van abatre els terroristes a Subirats i Cambrils, que van relatar les seqüeles psicològiques i que no han estat reconeguts com a víctimes.

Han passat per l'Audiència Nacional un testimoni protegit que situa Driss Oukabir a la casa d'Alcanar o amics dels terroristes i veïns de Ripoll. Un d'ells va explicar que el segon principal acusat li havia ensenyat vídeos de decapitacions. Coneguts dels terroristes i treballadors de botigues de precursors d'explosius van relatar les excuses amb què van tractar de llogar-los cotxes o comprar material, que van adquirir amb facilitat.

Els pèrits han explicat el contingut d'informes sobre els objectes utilitzats als atemptats, com els cinturons explosius falsos o els mocadors vermells que evidenciaven la determinació de morir matant, o els dispositius digitals amb cerques d'objectius per atemptar o vídeos jihadistes.

L'anàlisi del mòbil de Driss Oukabir ha evidenciat les «mesures de seguretat» que prenia i que el va desconnectar diverses temporades durant l'estiu de 2017 per evitar ser localitzat, segons Mossos i Guàrdia Civil. Amb l'anàlisi dels dispositius també s'ha pogut comprovar el progressiu procés de radicalització dels autors dels atemptats.

Vídeos inèdits

Un element destacat del judici han estat els vídeos que s'han emès dels terroristes. El primer dia es va visualitzar un vídeo, gravat per Houli, de tres dels membres de la cèl·lula fabricant explosius a Alcanar. Un pèrit dels Mossos va explicar més endavant que creien que la cèl·lula pensava enviar-lo a Daesh per reivindicar l'atemptat que planificaven. També s'han vist imatges de l'atropellament a la Rambla, de la fugida de l'autor material de l'atropellament Younes Abouyaaqoub, o dels terroristes de camí a París.

Incògnites sobre l'imam

Una de les figures que han generat incògnites durant la vista oral ha estat la d'Abdelbaki Es-Satty. L'acusació particular dels pares del nen de tres anys que va morir a la Rambla, Xavi Martínez, ha qüestionat que morís a Alcanar i les proves d'ADN fetes. També s'han plantejat interrogants sobre l'explosió del xalet amb dos testimonis que van afirmar que havien vist un vehicle poc abans de la deflagració dirigint-se cap a la casa i una furgoneta marxant del lloc dels fets minuts després.

El testimoni de dos conversos amb qui va tenir relació el 2014 després de sortir de la presó de Castelló va evidenciar que Es-Satty ja pensava a atemptar aleshores. Tampoc s'ha aclarit el vincle de l'imam amb els serveis secrets espanyols, el CNI, però s'hi ha passat per sobre amb algunes declaracions com la del responsable de la mesquita belga on va treballar Es-Satty que va explicar que el va sentir parlar per telèfon i l'imam li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols.