La ciutadania de Cambrils va dir la seva a les urnes del 28 de maig del 2023 i va refermar el Nou Moviment Ciutadà d'Oliver Klein com a llista més votada. Així, tot semblava indicar que la seva alcaldia, fruit d'una moció censura per rellevar a Camí Mendoza (ERC) l'any 2021, tindria continuïtat. Dos anys després dels comicis, hi ha una correspondència entre aquells resultats i el batlle cambrilenc, però la realitat és que el camí fins a l'equador del mandat 2023-2027 ha sigut qualsevol cosa menys fàcil, tranquil i planer al consistori.

Les eleccions del 28-M a Cambrils van donar la victòria a NMC amb sis regidors (23,67%), seguit d'Esquerra Republicana amb quatre (14,15%); als quals seguien el PSC (12,79%) i Junts (11,81%) amb tres regidors cadascun. Finalment, el Partit Popular (8,19%) i Vox (7,59%), es quedaven amb dues representacions i En Comú Podem (6,25%) amb tan sols un regidor.

Amb menys del 50% de la participació -una davallada significativa-, els veïns i veïnes de la vila marinera recolzaven Klein, veien la sortida de Ciutadans i l'entrada de l'extrema dreta.

Dificultats des del principi

Venint de la moció de censura, impulsada per l'NMC, el PSC, Cs, el PP i dos regidors no adscrits, s'esperava que poguessin reeditar l'executiu, en lloc del pacte a quatre que va acabar configurant el nou govern de Cambrils fa dos estius i que va capgirar la situació de manera inesperada. Malgrat les dificultats per posar-se d'acord ja des d'un principi, que van endarrerir vint dies el ple d'investidura, i per tant, la posada en marxa de la "maquinària", respecte d'altres municipis de la demarcació, el pacte va arribar.

Conegut popularment com a pacte "antiKlein", l'1 de juny del 2023 es confirmava l'acord entre el PSC, ERC, Junts i ECP, pel qual el socialista Alfredo Clúa seria el batlle els primers tres anys de mandat i la republicana Camí Mendoza tornaria a l'alcaldia l'últim any. Tot plegat, també es va ajornar perquè Oliver Klein va presentar un recurs contenciós contra el recompte electoral, ja que considerava que en dues meses hi havia hagut irregularitats en l'escrutini; el TSJC els va desestimar.

Així mateix, Klein va continuar insistint presentant-se com a "govern alternatiu" i el mes de juliol, un llarg i tens plenari investia Clúa com a nou alcalde, amb el suport d'ERC, Junts i els Comuns per governar fins al 2027. L'ajuntament semblava agafar de velocitat de creuer els primers mesos de mandat i arribava al primer trimestre del 2024 amb l'aprovació d'uns pressupostos històrics de més de 53 milions.

Primers moviments, arriba el «terratrèmol»

Però la calma va durar poc i, quan encara no es complia un any de mandat, el llavors regidor d'Educació i Cultura, Jordi Barberà, va amenaçar de marxar del govern assegurant que "l'Ajuntament no funcionava" i advertia d'un possible col·lapse per "contínues deslleialtats". Tot i el moment de tensió, Clúa va reconduir la situació i la crisi es va diluir.

Al llarg del 2024, hi va haver canvis en algunes regidories. El responsable d'Espai Públic i Sostenibilitat, Alejandro García, va renunciar al seu càrrec i el va substituir Hélène Arcelin; poc després, Camí Mendoza va deixar la regidoria d'Esports, que va assumir el ja regidor d'Hisenda, Compres i Contractació, Aleix Rom. 

Amb tot, el conflicte laboral amb el personal municipal va anar posant el govern contra les cordes fins al punt que Alfredo Clúa va insinuar que destituiria la regidora Gemma Balanyà de les seves funcions al capdavant de l'àrea de Recursos Humans i que ell se'n faria càrrec. Aquest moviment mai es va produir, però la contractació d'un gerent va aixecar discrepàncies per part del grup de Junts que, personificades en el regidor Enric Daza, segon tinent d'alcaldia, van motivar que l'alcalde l'expulsés del govern en pro de "l'estabilitat".

Les dues regidores juntaires, Laura Mellau i Teresa Recasens, van donar suport al seu company de partit i van decidir passar a l'oposició, deixant el govern en minoria amb vuit regidors. Així, les acusacions de "deslleialtat", "pèrdua de confiança" i "faltes de respecte" van revifar les desavinences entre els socis polítics i, entre acusacions creuades, la situació es va precipitar amb l'anunci que Clúa renunciava a continuar com a batlle.

Retorn d'Oliver Klein a l'alcaldia

Amb aquest context i poc marge de maniobra per a nous pactes que possibilitessin aprovar els nous pressupostos, ràpidament, Oliver Klein es va postular per garantir el "canvi de rumb que Cambrils necessitava". Tot apuntava a un pacte tripartit entre NMC, PSC i PP, que es va acabar fent efectiu el 6 de març d'aquest 2025 amb la investidura -novament, quatre anys després- del líder de Nou Moviment Ciutadà i la configuració d'un nou govern en majoria amb onze regidors.

El canvi de govern, més enllà de la nova distribució de regidories i competències en el cartipàs municipal, comportava necessàriament que l'Ajuntament es posaria a treballar per desencallar el problema amb la gestió, pel conflicte amb el personal administratiu. Així mateix, Klein es va comprometre a resoldre la situació de bloqueig i obrir un espai de diàleg, també, per resoldre la problemàtica específica del Patronat de Turisme.

D'altra banda, una de les prioritats del govern havia de ser definir un nou pressupost, per garantir l'estabilitat financera i tots els projectes previstos que en depenen. Fins al moment, encara no s'han definit les partides i inversions per al present exercici, però es presentaran aquest dilluns 2 de juny i s'haurien d'aprovar en el pròxim ple.

Dos anys de mandat: llums i ombres

En aquests dos anys de trasbals polític, de cara a la galeria, l'Ajuntament cambrilenc també ha hagut d'enfrontar altres protestes i qüestionaments. La prova pilot per implantar el servei de recollida dels residus porta a porta als barris de Vilafortuny i Molí de la Torre es va haver de susprendre per l'oposició del veïnat; l'estat de les instal·lacions esportives i les deficiències que es van posar sobre la taula arran de la detecció del brot de legionel·losi van "exaltar" entitats i usuaris; de la mateixa manera que el tancament de les dutxes i rentapeus de les platges.

Això ha tingut, després, la seva contrapartida. L'Ajuntament de Cambrils va tornar a obrir les dutxes i rentapeus per aquest estiu i s'ha invertit en actuacions urgents per reparar la pista d'atletisme, renovar la coberta del Pavelló i eliminar les goteres tant del Pavelló Municipal com de la piscina del Palau d'Esports; a més dels 1,2 milions d'euros que rebrà el consistori per a millorar i ampliar les instal·lacions esportives a finals d'enguany, com ara reformar els vestuaris i renovar l'enllumenat als equipaments.

Pel que fa als projectes que s'han impulsat i engegat fins a l'equador del mandat, destaquen:

• La remodelació del Mercat de la Vila per crear un gran espai ciutadà al nucli antic, que també inclou la pacificació del seu entorn amb una illa de vianants en benefici dels comerços de proximitat, més enllà dels operadors d'alimentació i restauració que s'hi instal·laran.
• Les obres de la futura Casa de la Festa de Cambrils. S'estan rehabilitant uns edificis al passeig d'Albert per adequar-los i poder treballar el projecte amb les entitats festives.
• S'han completat els treballs de jardineria corresponents a la millora i remodelació de la rambla Jaume I.
• S'han condicionat diversos aparcaments dissuasius gratuïts.
• Han començat les obres per a integrar l'antic traçat ferroviari en la trama urbana del municipi, amb l'enderroc dels diferents ponts.

Horitzó 2027 a Cambrils

Per al que resta de mandat, el govern de Klein hauria d'avançar amb diversos fronts oberts. Un exemple prioritari és la integració urbana del traçat del futur TramCamp, per a la qual ha rebut 5,2 milions d'euros de la Generalitat; així com la transformació de l'avinguda del Baix Camp, obres que ja es van licitar per pacificar aquesta zona i completar els projectes d'integració de l'antiga N-340 a la trama urbana ja executats anteriorment.

També, estan en el punt de mira inversions com la remodelació del carrer Orquídies, llargament reivindicada pels veïns de la Llosa, o la dinamització empresarial del polígon industrial Belianes. D'altra banda, caldrà veure com es resol la continuació de les obres del Teatre Auditori de Cambrils. Quan la Diputació de Tarragona va anunciar la intenció de construir un auditori d'abast metropolità, amb un pressupost de 5 milions, a Reus, el consistori de la vila marinera va "saltar" per recordar el seu projecte inacabat -aturat des del 2008- i demanar que es prioritzés la seva reactivació, fet a què es va comprometre la Generalitat.

De cara a les noves eleccions municipals del 2027, caldria esperar que Oliver Klein es tornarà a presentar a la reelecció, tenint en compte que la ciutadania el va recolzar el 28-M després d'haver-se convertit en batlle per una moció de censura i que acaba d'agafar les regnes de l'Ajuntament, per segona vegada, del tot convençut per reconduir el futur de Cambrils.