Apagar focs amb i sense flama: l'any més dur i inèdit dels bombers de Tarragona

Parlem amb el cap de la Regió d’Emergències de Tarragona (RET), Albert Ventosa, per fer balanç i previsió del 2020
Albert Ventosa va accedir al càrrec de cap dels bombers de la regió el 2017. | Laia Solanellas
 

Casc posat, mànega en mà, esperar una emergència i a funcionar. Aquesta és la visió que moltes persones tenen dels bombers, però la realitat va molt més enllà, tal com s'afanya a aclarir Albert Ventosa, cap dels Bombers de la regió de Tarragona: «La imatge que estem al parc de bombers esperant que entri un servei és una imatge de fa molts anys, ara el bomber té tota la guàrdia amb activitat, siguin pràctiques, formació o activitat física».

Ventosa va accedir al capdavant del cos a la demarcació l'any 2017 i la seva carrera s'allarga des de fa més d'una vintena d'anys. La seva destacada altura contrasta amb el seu posat afable i una conversa pedagògica, amb la qual repassem un final del 2019 i inici del 2020 d'activitat intensíssima, també i especialment, per a ells. 

Crear-se un paper dins de l'emergència sanitària

L'emergència sanitària per la Covid-19 ha posat a prova la seva capacitat d'adaptació, la qual han superat amb escreix, explica orgullós. «El paper nostre ha estat doble: el canvi en l'organització, reinventant-nos fent modificacions importants en l'àmbit de recursos humans per reduir la possibilitat d'infecció del nostre personal i entrar en col·lapse; i un canvi en els serveis». Van aconseguir evitar aquest temut 'col·lapse', però no el van poder esquivar del tot, ja que tot un torn d'un parc tarragoní va haver de confinar-se, «per això vam reservar els bombers voluntaris tot el que vam poder».

La campanya forestal d'estiu s'inicia amb reforços. | Laia Solanellas
 

Les gràfiques de serveis urgents durant el confinament que ens ensenya, no deixen cap marge al dubte. Exceptuant el plujós abril, durant la resta de setmanes la davallada és significativa, especialment en les actuacions sobre mobilitat, les quals baixen més del 70%. Tot i que hi ha un servei que es va incrementar, el d'obertura d'habitatges, un fenomen que s'explica per la gran quantitat de gent gran que viu sola i que, durant la prohibició de la mobilitat, molts familiars s'angoixaven si no aconseguien contactar-hi. Però en resum, si el 2019 en una setmana de març es feien 253 actuacions a la regió, la Covid-19 les va reduir fins a les 97, per exemple.

Això va possibilitar que els bombers reorientessin la seva tasca. «Hi havia molt neguit perquè es volia treballar. Ens vam oferir a Salut, ja que hi ha cops que et trobes que determinats actors no saben tots els serveis que podem oferir perquè potser la idea és que només extingim incendis, cosa que és fals». Aquesta proposta d'accions de suport al grup sanitari va consistir a posar a disposició dels hospitals el personal bomber en plantilla que era infermer —a Tarragona s'hi va destinar una persona—, el muntatge d'instal·lacions sanitàries de campanya —es va donar suport a altres regions— i el suport logístic per assessorar i desinfectar infraestructures i edificis —amb actuacions a l'Arboç i a Llorenç del Penedès—. Altres dos punts, que no es van arribar a executar, van ser el trasllat de pacients i la gestió de difunts, si la situació es desbordava.

Bombers treballant durant l'explosió d'IQOXE. | Àngel Ullate

IQOXE: quan la pràctica es torna real

La pandèmia ha estat una situació que ha posat a prova la seva adaptació, però la tràgica explosió a IQOXE el passat 14 de gener va obligar a treure el millor dels bombers de Tarragona. Albert Ventosa ho recorda emocionat però amb el cap fred: «Es va viure amb molta intensitat, van ser moments complicats però després satisfactoris, des del punt de vista d'organització i coordinació».

De fet, malgrat que la coordinació va ser un dels punts més criticats, Ventosa assegura que «va funcionar molt bé» i per un motiu molt clar: l'accident del maig del 2019 a Carburos Metálicos. «Potser costa de reconèixer, però tots hem d'acceptar que les coses no sempre surten bé i l'experiència d'aquesta explosió ens va mostrar dificultats a l'hora de plantejar coordinació, que tot i així no van afectar en el resultat final, però vam reflexionar molt com millorar-la».

Arran d'aquesta experiència, Ventosa explica que es van iniciar contactes amb Mossos, SEM i Protecció Civil, fent pràctiques conjuntes amb els bombers de Parcs Químics quatre cops al mes i això va desembocar en una «coordinació molt bona» i «molt més natural» en l'explosió d'IQOXE. Els primers moments, però, van ser crítics: «No hi va haver avís per part de l'empresa i quan vam arribar no sabíem què ens trobaríem. La primera hora, sobretot, va ser de molta incertesa».

Manifestants després de l'accident d'IQOXE | Antonio Ramos

Una reivindicació aconseguida: el PLASEQTA torna a casa

De deures pendents, en va deixar molts IQOXE, però sembla que de moment es va pel bon camí si ens fixem en la recuperació del PLASEQTA. Ventosa no amaga que ja era hora que la gestió tornés al territori, però s'ho mira amb recel: «Crec que s'ha traçat el camí per poder millorar la resposta conjunta, era necessari recuperar la gestió territorialitzada, però ara, entre tots, hem de ser capaços que determinades accions que s'han plantejat, s'implantin». I és que la presa de decisions des del nucli del 'problema' ajuda a «donar una agilitat que difícilment tens si se centralitza des de fora».

Del foc a l'aigua

Sens dubte, aquest serà un any que els Bombers de la regió de Tarragona tardaran a oblidar. Explosions, foc i també aigua, molta aigua. Tant a l'octubre del 2019, com després del fatídic accident d'IQOXE. Gestionar una situació així és, segons explica Ventosa, «dels serveis més complexos que hi ha». L'alta demanda simultània i la urgència dels fets fa que «no puguis demorar el servei, perquè incideix directament en la vida de les persones i has d'atendre i ser capaç de gestionar la situació amb els recursos que tens, que són limitats».

També es van sumar víctimes mortals en aquests episodis, per això des dels bombers demanen molta prudència i que se segueixin les indicacions i avisos en episodis d'aquest tipus. «Hi ha molta negligència per part de la gent, i molts cops que actuem és perquè no es fa cas de les alertes». Amb tanta acció, només queda un desig: «Esperem que la campanya forestal d'aquest estiu compensi, perquè estadísticament sembla que així hagi de ser..., si l'inici ha estat fort, a veure si acabem bé l'any pel bé de tothom!» exclama Ventosa.

La sala de control dels Bombers al 112 a Reus. | Laia Solanellas

El futur dels bombers de Tarragona: projectes il·lusionants en 'stand by'

Queda clar, doncs, que els bombers juguen un paper essencial en el benestar i la seguretat de la nostra societat. N'hem tingut un grapat d'exemples a casa nostra en poc temps, però, en quina situació es troba el cos a la regió de Tarragona? «Ens falten efectius, però s'està en la línia de poder-los aconseguir» repassa el cap de la regió. En aquests moments, hi ha al voltant dels 250 bombers repartits en els 8 parcs, més el conjunt de bombers voluntaris dels 7 parcs de Tarragona.

«La dimensió és bona, el que passa que per la dimensió teòrica que hem de tenir sí que tenim mancances estructurals. S'han produït moltes jubilacions i no han entrat suficients relleus..., s'està corregint, però hem de pensar que un bomber des que convoques la plaça fins que s'incorpora al parc, mínim són 2 anys». De fet, aquest mateix mes, ja s'han incorporat una vintena de bombers nous a Tarragona «però per mantenir les plantilles dimensionades com fa uns anys, encara necessitem ben bé al voltant dels 30 bombers més».

Aquestes xifres corresponen a uns mínims, però l'ambició és «créixer més». «Volem tenir els parcs més dimensionats, sobretot aquells que són més petits i que tenen algun vehicle especial». Ventosa assegura que el compromís polític fins ara ha s'ha anat complint, però no amaga un temor: «Veurem com va amb les conseqüències econòmiques de la pandèmia...».

El Parc de Bombers de Reus fa anys que espera un projecte ambiciós. | Miguel Cabrerizo

Demandes eternitzades als parcs tarragonins

Les necessitats dels bombers a la regió tarragonina també arriben per l'àmbit material. Fa anys, molts anys, que el cos de bombers demana millores gairebé imprescindibles per un funcionament normal i, fins i tot, per la pròpia seguretat als parcs, especialment els de Reus i Tarragona. «Els passos s'estan fent, però tot és molt lent perquè l'administració té unes tramitacions que són molt pautades». A més, ara mateix, se li suma un nou problema: «Potser una necessitat tan clara que la vivim tant aquí, com és renovar els parcs de Tarragona i Reus, passarà a un altre nivell de prioritat com a conseqüència de la realitat social que ens trobarem..., és possible, però nosaltres hem de continuar vetllant perquè tirin endavant aquestes renovacions».

Pel que fa al parc de bombers a Reus, el projecte és ambiciós i molt. «Volem potenciar Reus en diversos àmbits dins del que és el món de bombers» i per fer-ho, la seva idea és dotar de més importància l'escola de bombers que hi ha al parc o donar més importància a les especialitats traslladant part de l'estructura tècnica del GRAF amb seu fixe a la capital del Baix Camp, entre altres. Tanmateix, el projecte avança amb comptagotes i de moment es troba estancat en la cessió del solar que permetria l'ampliació del parc, ja que és de titularitat municipal. La voluntat de l'Ajuntament de Reus hi és, però els tràmits per la modificació que es requereix són molt lents.

A Tarragona, l'estat del parc no enganya: les reformes són imminentment necessàries. En aquest cas s'espera que ben aviat hi hagi novetats i es comenci a tramitar el concurs per licitar el projecte tècnic, així que, sense dir-ho gaire fort, sembla que es comença a veure la llum al final del túnel.

L'incendi de la Ribera d'Ebre, el vuitè més ràpid en expandir-se | Bombers

Inici esperançador de la campanya d'estiu

La campanya forestal d'estiu ja ha donat el tret de sortida i, de moment, les coses van bé. Els reforços per afrontar-la són imprescindibles i ja han arribat: auxiliars d'ofici forestal, una cinquantena d'efectius dels bombers que va en camió, sis conductors, quatre persones més per les esquadres especialitzades i vuit tècnics operadors per a la sala de control.

Ara falta veure l'evolució: «Portem uns mesos que, excepte el febrer, han estat molt humits i això ens permet encarar una campanya forestal, com a mínim a l'inici, amb menor risc del que hem tingut en anys anteriors». No cal tirar gaire d'hemeroteca per fer la comparativa. Tot just fa un any, a la província de Tarragona ja portàvem un incendi destacat a Pradell de la Teixeta, un gran foc al Perelló i, com no, l'incendi de Torre de l'Espanyol.

L'inici d'enguany, doncs, sembla bo però es pot girar ràpidament en contra pels mateixos motius que ara són un avantatge: «Cal veure la meteorologia de les properes setmanes, si es manté la pluja esporàdica ens ajudarà moltíssim perquè si no ens anirem a l'escenari invers: molta sequedat i, a més, molta vegetació», i és que l'estat dels boscos ara es podria qualificar d'esplendorós, una arma de doble tall perquè en cas d'incendi forestal s'augmentaria la virulència de les flames i l'accés a les pistes i camins seria molt complicat.

Tecnologia i manca de liquiditat acaben eliminant els guaites forestals

Finalment, l'última polèmica generada al voltant del cos de bombers ha vingut de la mà dels guaites forestals, una figura estesa a tot Catalunya que es dedicava a donar l'avís i les característiques de possibles incendis en zones muntanyoses. Un mix de la irrupció de la tecnologia i la falta de liquiditat, ha acabat expulsant-los de la planificació. A la regió de Tarragona hi havia, fins aquest any, 7 punts de guaita que han deixat a l'atur 14 persones.

«Cada cop han anat perdent més pes perquè els avisos entraven via 112 per part de la ciutadania, i bàsicament els utilitzàvem perquè ens informessin de la progressió de les columnes de fum, valors que fins que no ets a la zona et permeten valorar si realment l'incendi pot créixer molt o no» explica Ventosa. Des d'aquest punt de vista, encara era útil la seva figura, però la tecnologia els pot substituir fàcilment. «Aquesta tasca de supervisió i vigilància la podem arribar a fer amb càmeres i fins i tot, arribar a molts més llocs del territori i amb un cost assumible».

La decisió es va prendre després de posar a la balança la despesa que suposava adaptar els punts de guaita, molt deteriorats. «La normativa, com ha de ser, exigeix molt més i complir aquests requeriments per adequar els llocs de treballar era una despesa impossible de garantir». Tot plegat, ha acabat abocant la situació en un canvi de model. La cara fosca, les catorze persones a Tarragona que es quedaran sense feina, malgrat que se'ls va prometre incorporar-los en altres contractes de campanya.

L'eliminació dels guaites forestals és l'última polèmica que envolta els bombers. | Ajuntament de Querol
 

Tanmateix, per als guaites se'ls han alineat tots els astres negatius, i és que la pandèmia ha fet que «es distorsionés la contractació de personal per la no possible presencialitat de tots els aspirants. No es podia garantir un procés de selecció just» assenyala el cap de la regió, que assegura que «sí que es preveu, però, donar aquests beneficis a aquests guaites per la campanya vinent».

Malgrat les reiterades queixes dels alcaldes de les zones que s'han quedat sense guaita, la campanya forestal d'aquest any arrencarà amb la posada en marxa de tres càmeres a la regió de Tarragona —a La Figuera, Plans de Sant Joan (muntanyes de Prades) i al Tossal de la Baltassana—, punts que s'han començat a instal·lar però que encara no estan operatius. La previsió és arribar, l'any vinent, fins a les onze càmeres de vigilància.

"Polèmiques paraules de l'arquebisbe de TGN sobre els avis morts pel coronavirus" "Bones notícies: Les esperançadores previsions d'ocupació a Tarragona per aquest estiu"