Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

Els presos ja són al Congrés i al Senat per encetar una jornada històrica

MÉTEO

Dimarts assolellat i ambient primaveral

«Estem al límit!»: les infermeres dels hospitals de Tarragona denuncien precarietat laboral

Es queixen de la sobrecàrrega laboral, contractes temporals, ràtios altes, estrès, ansietat... | La preocupació és compartida als sis hospitals de la demarcació
Una infermera es prepara al pasadís de la unitat de cures intensives de l'hospital reusenc | Àngel Ullate
 

«No podem més, estem al límit!», es lamenta una infermera de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. «Manquen mans, ja ens agradaria però no arribem a tot arreu...», es queixen des de l'Hospital de Santa Tecla. «La nostra realitat el dia a dia és precària, sens dubte». «La sobrecàrrega de feina no és un fet puntual, és la rutina». «S'està degradant la salut pública en benefici de la privada». La preocupació es trasllada a tots els altres hospitals de la demarcació de Tarragona: Tortosa, Reus, Valls, El Vendrell... la conclusió és comuna: les infermeres dels hospitals tarragonins denuncien que no poden més.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Tarragona té una de les ràtios d'infermeres per habitant més baixes de Catalunya: cinc per cada mil habitants, segons el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA). La dada és inferior a la mitjana catalana, i només Girona presenta uns números inferiors. Segons les professionals hospitalàries, la manca d'infermeres no és només una realitat, sinó un motiu de greu preocupació al llarg i ample de la geografia del país. I, en especial, de la tarragonina.

 

Personal sanitari dels sis hospitals de la demarcació de Tarragona denuncien una realitat comuna de precarietat laboral

 

TarragonaDigital.com ha contactat amb professionals i representants sindicals dels sis hospitals que actualment abasten la cobertura sanitària del territori, i, si bé cada centre té les seves particularitats, les denúncies responen a un patró comú. Sobrecàrrega laboral, contractes temporals, ràtios altes de pacients per infermera, estrès i ansietat entre el personal sanitari... la preocupació i les queixes són compartides.

 

Hospital Joan XXIII de Tarragona | TarragonaDiari.cat

Una treballadora de Santa Tecla trenca el gel i recorda que «les infermeres som molt més que màquines de medicar». Denuncia que, degut al volum de pacients als quals ha de prestar atenció, que considera desorbitat, no és possible destinar-li a cadascun el temps que correspondria, i per tant no pot garantir una qualitat assistencial al nivell que pertocaria. «Les càrregues de treball són excessives, i això és incompatible amb una feina d'acompanyament i cura com la nostra», comenta.

 

No existeix una ràtio fixa de pacients per infermera: cada cas depèn de la gravetat del malalt

 

«És com si sempre estiguéssim en serveis mínims, estem parlant d'una mancança endèmica», denuncia un treballador de Joan XXIII. «El problema és que, quan falta personal, tot trontolla: se saturen les urgències, creix la tensió, apareixen els problemes a l'hora de tenir una cura adient dels ja ingressats... és una suma de dèficits», afegeix un altre sanitari. En alguns casos, denuncien que la ràtio pot arribar a ser d'entre 16 i 18 pacients per infermera. «És un infern, és impossible», lamenten. La mitjana europea, aproximada, és de vuit.

 

No existeix, a nivell legislatiu, una ràtio fixa de pacients per a cada sanitari. Existeixen recomanacions, en funció de la gravetat del malalt. No són el mateix vuit pacients estables que tres pacients d'urgències que requereixen atenció contínua. «La situació ens sobrepassa, i ens genera un estrès i una ansietat molt alta, perquè hem de cobrir les necessitats sanitàries de tothom, i no arribem», es queixen.

 

«Treballar en condicions extremes genera un risc per a nosaltres, i també per als pacients»

 

Imatge de l'exterior de l'Hospital de Tortsa Verge de la Cinta. | TarragonaDigital

La denúncia dels treballadors posa en qüestió els fonaments del sistema sanitari del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i alerta sobre la seva fragilitat, segons explica, amb neguit visible, el personal sanitari entrevistat. «Treballar en condicions extremes, com és el nostre cas des de fa temps, genera un risc per als treballadors, i també per als pacients», exposen. Demanen incorporar més personal en condicions laborals dignes per revertir les mancances del sistema.

 

«No té cap sentit anar sota mínims i conviure amb l'ai al cor: som un servei públic, i no una empresa que ha de forçar per treure el màxim benefici possible», exclamen. «Anem molt cansats, i sentim que no arribem a tot», afegeix una altra veu. Comparteixen la mateixa impressió: que, en cas que algun dia hi hagi una emergència greu que requereixi atenció extraordinària, tenen molt seriosos dubtes de poder-la assumir. 

 

«Sort que la infermeria és vocacional! Si no, això no s'aguantaria per enlloc!»

 

El to dels treballadors entrevistats oscil·la entre la indignació i l'angoixa. «Aquesta situació dramàtica es genera per la suma de factors ben diversos, però tots ells tenen a veure amb l'economia», es queixen des de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. La temporalitat dels contractes laborals, la lentitud de la borsa de treball, sovint aturada, per cobrir baixes o jubilacions, la renovació insuficient de personal... «és dur, però estem pitjor que fa deu anys», lamenten també des de l'Hospital Pius de Valls.

 

Imatge de recurs de l'Hospital Sant Joan de Reus | Angel Ullate
 

Coincideixen a què s'han acostumat a fer la seva feina amb uns mitjans deficitaris. «Que la feina surti bé cada dia no vol dir que, per dins, les coses funcionin bé», es lamenten. Demanen posar fil a l'agulla i incrementar les plantilles dels hospitals com abans millor. Recorden que la infermeria és una especialitat basada en l'atenció, la sensibilitat i la cura. No ho entenen com una funció que es pugui dur a terme en condicions amb un ritme vertiginós. «Sort que la nostra professió és vocacional! Si no, això no s'aguantaria per enlloc!», clama una infermera tarragonina, visiblement cansada.

 

«Els pacients? Et veuen apurada i tenen molta paciència. Patim per ells»

 

Els sanitaris entenen la crisi com una relació de causa-conseqüència. A manca de recursos econòmics, manca de personal. Degut a això, sobrecàrrega de feina. Això genera malestar, estrès, angoixa. I una atenció sovint insuficient als pacients. I la inseguretat dels sanitaris s'incrementa. I el risc per als pacients, també. «Els pacients saben que no arribem, però et veuen apurada i tenen molta paciència», explica una infermera. «Patim per ells, que són el motiu pel qual venim a treballar cada dia», afegeix. Segons afirmen, la crisi de personal a infermeria es podria fer extensiva a altres especialitats, com ara els zeladors.

 

«Tenim la sensació d'anar apagant focs dia sí i dia també, però anem sota mínims de recursos», lamenten. «Hem d'aspirar a una assistència sanitària excel·lent, i és molt difícil en aquestes condicions», afegeix una altra companya. Demanen «una visió d'empresa molt més planificadora», i no «esperar a què sigui tard i un dia ens superi la situació». La reivindicació de les infermeres no és nova a Tarragona, però tornen a dir prou i a denunciar precarietat laboral en el seu dia a dia. «Ens mereixem una sanitat pública amb més i millors recursos», demanen. El sector sanitari demana que, per una vegada, siguin els altres —els responsables de la seva gestió, en aquest cas— qui tinguin cura d'ells i de la seva salut.

 

Imatge de la façana de l'hospital de Santa Tecla de Tarragona. | Àngel Ullate

També et pot interessar

Comentaris