La pandèmia i els protocols escolars generen incertesa entre el professorat

Aquest dimarts s'han celebrat els primers claustres del nou curs escolar, que comença d'aquí a dos dilluns
L'evolució de la pandèmia i les mesures adoptades generen incertesa | ACN

Aquest dimarts, 1 de setembre, han tingut lloc els primers claustres de professors del curs. Amb l'inici de les classes d'aquí a menys de dues setmanes, la incertesa segueix sent un sentiment força estès tant entre els equips directius com entre tot el professorat amb qui TarragonaDigital ha contactat.

En alguns casos fan referència a la incertesa per la situació de pandèmia global, i els canvis que pot provocar gairebé d'un dia per l'altre. No són pocs els que fan incís en la situació actual de Reus per exemplificar amb quin poc marge de maniobra s'ha de poder reaccionar.

En altres casos assenyalen directament les directrius i protocols establerts pels departaments de Salut i d'Ensenyament a l'hora de focalitzar la incertesa que senten. Dubten que sigui viable que s'apliqui tot el que es pretén, i consideren que no s'han destinat prou recursos per poder-ho fer.

Des de la manca d'espai físic a les aules perquè els alumnes puguin mantenir la distància, fins a la impossibilitat de controlar que no hi hagi contacte entre alumnes de diferents classes o cursos. «Podem arribar a tenir molt ben definit per on entrarà i sortirà de l'escola cada curs o cada classe, però és impossible que no s'ajuntin una vegada siguin fora, o almenys és impossible saber-ho», reflexionen alguns professors.

Altres subratllen que per molt estancs que siguin els grups classe, les relacions familiars, per exemple en el cas de germans de diferents cursos, i les relacions socials de les famílies, fan impossible assegurar que no hi hagi contacte.

USTEC critica que les mesures aplicades «no són les que es van dir»

«Neguit i incertesa», són els dos sentiments que, segons explica el portaveu del sindicat USTEC-STEs a Tarragona, Juan Carlos Feijoo, més els han transmès els professors des d'aquest dimarts. «Neguit i incertesa perquè les mesures que s'estan implantant no són les que es van dir al principi», aclareix.

Subratlla que s'hauria d'haver incrementat la plantilla de docents arreu del país, una mesura que no s'ha pres. Considera que no està prou clar de quina manera començarà el curs. «El que està clar per l'administració és que hi haurà ensenyament presencial tant sí com no, gairebé amb les mateixes plantilles que el curs passat i amb la norma de la mascareta, però sense garantir les distàncies».

«Amb les ràtios de 20 a primària i de 30 a secundària, a moltes aules no es podrà garantir aquesta distància», critica. Des del sindicat també opinen que s'hauria d'haver reforçat el servei de neteja perquè fos constant, de la mateixa manera que havien demanat la presència de personal sanitari als centres i tampoc serà així.

Una possibilitat que, a finals del curs passat, s'havia posat sobre la taula, era la d'ampliar els espais que ocuparien les escoles, fent servir instal·lacions públiques com pavellons, per exemple, per reduir la ràtio d'alumnes o, almenys, la quantitat d'alumnes dins d'una mateixa escola.

«Des del moment que es va dir que es mantindria la ràtio de 25-30, que és el que marca la llei educativa, ja es va descartar ampliar espais», recorda Feijoo. «Nosaltres considerem que és una de les grans errades, perquè si volem distància, que és una de les principals mesures que hi ha, el que calia era reduir les ràtios, buscar espais i haver-ho fet amb temps».

Una de les dinàmiques que es vol aplicar a les escoles és la de convertir les classes en nuclis de convivència estancs, amb el mínim de relació possible entre alumnes de diferents grups. Des d'USTEC es posa en dubte que això sigui viable tenint en compte, simplement, els alumnes amb germans a altres cursos i classes del mateix centre.

La falta d'espai per garantir la distància física és una de les crítiques d'USTEC | ACN

Equips directius i docents adapten els protocols a cada centre

Aquest dimarts s'han celebrat claustres a les escoles, una primera trobada de l'equip docent abans de l'arrencada del curs. En alguns casos s'han pogut fer presencials, mentre que altres centres han optat per fer-los virtuals. A l'escola Marià Fortuny, la seva directora, Núria Sabaté, explica que «anirem seguint els protocols, tant de Salut com d'Ensenyament, i anirem vivint el moment perquè pot canviar tot en quinze dies, i sembla que anirem vivint en quinzenes, almenys el primer trimestre».

Assumeix que la tasca que se'ls ha encomanat és «que l'escola sigui el més segura possible, entenent que no pot ser 100% segura». A la pràctica això implica posar en pràctica protocols i dinàmiques, una bona majoria de manera genèrica a través de les directrius del departament d'Ensenyament, però altres adaptades a cada centre. Unes directrius que considera que s'han explicat de manera prou didàctica perquè quedin clares a tots els equips directius i docents.

«Cada escola ha hagut de fer el seu pla de funcionament en funció dels seus espais, del nombre d'alumnes, de si les aules són grans o petites, de si hi ha una porta d'entrada o n'hi ha quatre...», resumeix Sabaté. Tot i que el dia a dia de l'escola el seguiran gestionant els seus equips docents i directius, serà Salut qui tindrà la potestat d'aplicar mesures extraordinàries, des de decretar la quarantena d'una classe fins a altres circumstàncies.

El que es farà des de cada centre és el seguiment de les famílies i els alumnes, un rastreig que s'actualitzarà dues vegades al dia a través d'un aplicatiu connectat al departament de Salut. En una línia similar es pronuncia Núria Font, directora de l'escola Sant Josep de Reus.

També han fet claustre aquest dimarts, en el seu cas presencial en un espai del col·legi que permetia mantenir la distància entre professors. «Feia gairebé mig any que no ens veiem; hi ha moltes ganes de treballar, però sí que és veritat que hi ha cert temor i incertesa sobre com anirà tot».

Precisament les característiques del centre, amb cinc portes d'entrada i cinc escales interiors, permetran, segons explica la directora, poder organitzar entrades i sortides de l'alumnat de manera esglaonada curs per curs. Pel que fa a convertir les classes en nuclis de convivència estancs, els tutors faran més assignatures que les que feien fins ara, i seran els especialistes —música, anglès i educació física— els únics que faran classe a diferents grups.

Assumeixen que hi ha dinàmiques que seran noves, però que s'hauran d'incorporar com a rutines, almenys per començar el curs. L'objectiu, explica, és «donar una funció pedagògica i formativa a aquestes rutines». Les primeres dues setmanes, doncs, s'intentarà especialment que els alumnes adquireixin aquestes dinàmiques perquè s'acabin aplicant gairebé per inèrcia.

"No s'atura: La cultura de Tarragona no renuncia a l'estiu més difícil" "Tarragona, Reus i 28 municipis més, contra el decret de Sánchez per la Covid-19"