NOVETATS

L'home de 93 anys desaparegut a Reus hauria marxat en sentit València en tren

Història d'un model pagès: 50 anys del 'boom' dels càmpings a Tarragona

De descampats naturals a 'resorts' mediterranis: el negoci es reinventa per no perdre pistonada
El Càmping 'Gavina' de Creixell és un clar exemple de l'evolució del sector | Àngel Ullate

 

És difícil imaginar-se la Costa Daurada i el seu model turístic sense parar atenció als característics càmpings que dibuixen la geografia del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. A partir d'ells s'ha anat construint i configurant una identitat pròpia i un model de negoci que ha posat la primera pedra a l'explosió econòmica del tercer sector amb epicentres com Salou, Cambrils o Torredembarra. Però poc té en comú la radiografia estiuenca del 2019 amb la de finals dels anys cinquanta a casa nostra, quan una innovadora forma d'atraure turistes encara despertava amb una espècie de 'protocàmpings' ben diferents del que coneixem avui. Tot ha canviat molt en els darrers 50 anys. No podia ser d'altra manera.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Segons l'Associació de Càmpings de Tarragona, actualment consten com a associats gairebé una seixantena arreu del territori. En els anys més forts del 'boom', la dècada dels '90, es va arribar al sostre de la vuitantena de càmpings tarragonins. Un model de negoci obert a cavall entre el turisme hoteler i la relació amb la natura, entre els bungalous i les caravanes, entre la platja i la muntanya. Un model que, en la línia amb el territori que l'acull i amb el món que l'envolta, ha evolucionat dècada a dècada per tal de trobar el seu lloc i consolidar les seves virtuts fins al punt de convertir-se en una de les extremitats més preuades del turisme de l'àrea metropolitana de Tarragona.

 

Finals dels anys '50: com eren els primers càmpings de Tarragona?

Punt d'informació turística del Càmping Salou, anys '60 | Cedida

 

«Els primers càmpings no eren més que propietats agrícoles a tocar de la mar, especialment camps d'avellaners i de garrofers», explica el president de l'Associació de Càmpings, Joan Anton, des de les instal·lacions del Càmping Gavina de Creixell. «Unes terres molt poc productives que els pagesos propietaris van permetre utilitzar com a lloc d'acampada», continua. «Podríem qualificar-los com els primers emprenedors espontanis», somriu. Un grapat de visitants amants de la natura amb tendes de campanya, i 'protocàmpings' en marxa. Això va ser a finals de la dècada dels anys cinquanta.

 

Als anys seixanta va començar a agafar forma aquesta idea encara pionera, que naixia com un atractiu turístic desconegut per al gran públic. Turistes del sud de França començaven a baixar en cotxe per planificar excursions i breus acampades aprofitant els baixos preus i el clima agradable. Un total de divuit càmpings es van començar a configurar a la demarcació sota la premissa de descampat agrícola com a base d'acampada. «Quan van veure que la demanda anava pujant, aquests pagesos van anar aprenent i van adequar els terrenys amb electricitat i blocs sanitaris: començaven a veure que el model tindria sortida», narra amb pausa el Joan Anton.

 

La Tarragona dels anys '70: «Un espai privilegiat que havia d'obrir-se al món»

Imatge d'arxiu de les tendes del càmping 'Las Salinas', 1969 | Cedida

 

Després d'una primera dècada de sorpresa positiva, el model turístic dels càmpings començava a arrelar-se amb força a la regió de Tarragona, i es van disparar el nombre d'espais destinats a aquest negoci contemporani. Als anys '70, la vintena de càmpings inicials ja s'havien transformat en 61 arreu de la demarcació. «La nostra principal virtut sempre ha estat l'espai privilegiat que ens pertoca, i en aquell context van ser conscients que calia obrir-se al món i compartir-lo amb centenars de visitants que en començaven a sentir a parlar», reflexiona el president del col·lectiu.

 

Era una Costa Daurada encara lluny de les estrelles hoteleres, dels complexos de bitlletera o dels PortAventura de torn que no arribarien fins a finals de segle. «Encara existia una visió classista que veia els càmpings com un turisme de segona, marcat per la condició econòmica i on la cultura turística de mà estesa amb la natura i el medi ambient encara no estava arrelada amb força», valora Anton. Encara calia un salt endavant que no arribaria fins als anys '90 i que va marcar un abans i un després: els càmpings van fer-se majors d'edat de cop.

 

Anys '90: «I vam canviar el model cap a les caravanes i els bungalous!»

 

Els petits 'bungalous' van engegar una revolució per al sector a finals del segle XX | Àngel Ullate

 

No és fins als anys '90 quan el moviment dels descampats de tendes de campanya agafa volada i passa a un altre nivell. «Els càmpings van començar a avançar cap a un nou model més complet, sempre amb un ull a la competència de l'hostaleria tradicional», explica el president de l'Associació. «El negoci va virar cap als clients de caravanes i de bungalous, i el sector va madurar cap a aquesta oportunitat per no quedar-se endarrere», explica Joan Anton.

 

En aquesta dècada, la zona de Tarragona ja comptava amb 80 càmpings, i era la segona zona de Catalunya amb una concentració més gran, només per darrere de Girona. La idea de reinventar-se es va anar estenent per canviar el dibuix dels càmpings de tot arreu: el doble de parcel·les, més equipaments, millors serveis d'oci i esport, el salt dels restaurants, els primers 'spa'... i l'explosió de les petites i bufones casetes de fusta batejades com a 'bungalous'. Neixen els càmpings moderns.

 

Joan Anton: «L'àrea metropolitana de Tarragona no s'entendria sense l'Aeroport de Reus»

Joan Anton, president de l'Associació de Càmpings de Tarragona, davant el Càmping Gavina de Creixell | Àngel Ullate

 

Joan Anton entén que els càmpings tarragonins han anat perfeccionant els serveis durant els darrers anys per no perdre pistonada. Alguns mantenen el volum dels anys noranta, d'altres s'han reconvertit en 'resorts' mediterranis en cerca d'un altre tipus de clientela. L'ocupació es manté molt alta. «Per entendre l'evolució del negoci dels càmpings és bàsic entendre l'evolució de l'àrea metropolitana de Tarragona», matisa Anton. Especialment amb l'aposta desbocada pel turisme familiar i de sol i platja que s'ha accentuat en els darrers vint-i-cinc anys.

 

«Per consolidar el model dels bungalous, són necessaris molts turistes europeus que es desplacin amb facilitat i el territori els possibiliti una estada de pocs dies», apunta. Fa referència als turistes francesos, els alemanys i els britànics, especialment. «L'impacte de la nostra àrea metropolitana no s'entendria sense exemples com l'Aeroport de Reus», considera. També destaca la capacitat del sector d'adaptar-se a públics diferents: de proximitat, estatal i internacional. Una oferta oberta i variada com a garantia d'èxit.

 

El model actual dels càmpings tarragonins: 50% turisme nacional; 50% turisme internacional

Moment de l'entrevista amb Joan Anton a tocar de la platja creixellenca | Àngel Ullate

 

Uns ocells es deixen escoltar a tocar de la platja de Creixell. «Hem fet compatible un model de negoci que combina el confort, en contacte amb la natura i flexible a uns clients potencials ben diversos», celebra. Explica que el 50% dels visitants són turistes internacionals. El 30% són catalans, especialment de l'àrea de Barcelona. I el 20% restant d'altres punts de l'Estat com l'Aragó, el País Basc o Navarra. Les previsions per aquest estiu són bones: Anton espera superar el 80-85% d'ocupació i que l'agost torni a fregar el 100%.

 

«Encadenem xifres de recepció de visitants molt altes des de fa molts anys», raona. Això s'explica per l'evolució temporal, social i econòmica que recullen els paràgrafs anteriors, a grans trets. «És un model fet al nostre territori, d'orígens pagesos i pensat a explotar les nostres virtuts», recull. De 'resort cinc estrelles' o de descampat d'avellaners, l'èxit dels càmpings tarragonins només es pot entendre fent un esforç d'aproximació cap a les seves arrels. Gairebé 70 anys després dels primers pioners i 50 després del 'boom' que va canviar les regles del joc, el sector gaudeix de molt bon estat de salut.

 

Els càmpings de Tarragona: «un model fet al nostre territori, d'orígens pagesos i construït sobre les nostres virtuts»

Imatge d'arxiu del càmping 'La Nòria' de l'any 1963 | Cedida

 

De camí a l'entrevista amb Anton, compartim carretera amb algunes caravanes que, casualment, també fan via cap a la nostra destinació. Està començant la nova temporada d'estiu, es nota: cues a recepció, cues al restaurant. És probable que els inconscients emprenedors de finals dels '50 mai imaginessin que canviarien el futur de la seva regió des d'uns humils camps de garrofers a tocar de la sorra. I és que, sovint, de les idees menys ambicioses és d'on surten les millors històries. I el secret de la Costa Daurada, un cop més, no és altre que una gran història pagesa.

 

També et pot interessar