La Soraya i l'Àngel, voluntaris de la Creu Roja

«Et cal res?»: L'any de la pandèmia desperta una onada de voluntaris inèdita a les comarques de Tarragona

El voluntariat de la Creu Roja es dispara un 37% en el darrer any | La Covid-19 accentua les necessitats dels més vulnerables

El Com estàs? ja no és una pregunta buida i un Et cal res? ja no és un tràmit de conversa ràpida. Entre totes les estructures que l'any 2020 ha anat destruint amb el pas d'una pandèmia que s'enquista, és inevitable parar l'orella a les causes socials més bàsiques que eviten que centenars de famílies del Camp de Tarragona sobrevisquin a la intempèrie. Entitats com la Creu Roja segueixen al dia les necessitats i les urgències dels que ja venien i de les cares noves que comencen a arribar. Aquest dissabte és el Dia Mundial del Voluntariat, i l'única manera d'homenatjar-lo és acostant-hi l'espatlla.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

La Soraya té 20 anys, és de Cambrils i fa prop de cinc anys que col•labora allà on pot. Ara dedica dues tardes a la setmana a donar un cop de mà amb els més menuts i també es deixa caure al Recapte d'Aliments, que calen mans. La pregunta no és un per què, sinó un per què no. «La il·lusió sincera i l'agraïment de qui rep és suficient per donar el màxim de tu mateixa», explica. La sacsejada d'enguany ha disparat la demanda de necessitats bàsiques, però també ha disparat el nombre de consciències que han despertat de cop i el nombre de voluntaris que s'han sumat a la Creu Roja.

Creu Roja compta ara amb prop de 600 voluntaris, un 37% més que l'any anterior

L'Àngel és un dels veterans. Ens rep a tocar de l'aparcament de la flota de carretera de la Creu Roja, on no són pocs els vehicles que descansen per si s'han de posar en moviment. Amb 67 anys i ja jubilat, acumula prop de 50 anys de voluntari i no té previst penjar les botes. O el que sigui. Diu que continua «i que va per llarg». Somriu sota la mascareta, que els ulls no enganyen. I confessa que això d'ajudar a qui necessita ajuda «em treu anys de sobre cada dia».

L'Àngel, veterà voluntari de la Creu Roja de Tarragona des de 1974
L'Àngel, veterà voluntari de la Creu Roja de Tarragona des de 1974 | Àngel Ullate

Els dos són part de l'equip de voluntaris de la Creu Roja a les comarques de Tarragona, com ho és l'Anna i a qui TarragonaDigital ja va conèixer en un reportatge publicat a l'estiu. El voluntariat s'ha disparat a l'entitat en aquest 2020, i en només un any ha augmentat en un 37% i més de 200 persones respecte a l'any anterior. Ara mateix hi ha un total de 572 voluntaris i voluntàries actius, que ja han compartit més de 20.000 hores del seu temps per fer la vida una mica menys freda a qui no té manta. Perquè ara serà hivern, però hi ha qui passa fred tot l'any. D'aquí que sempre calgui una mà càlida a prop.

«Persones que volen ajudar a persones»: la complicada senzillesa del voluntariat

«Si no fos per les persones voluntàries, la veritat és que no podríem arribar a tot arreu on cal que arribem», comenta l'Àngel, que d'això en sap. Des d'una emergència a una entrega d'aliments passant per albergs, catàstrofes, serveis socials o recollides de joguines quan s'acosta el Nadal, la Creu Roja respon. I pot respondre perquè hi ha una xarxa de mans que no reben res a canvi per oferir-se. «Rebem una satisfacció immensa per poder fer una mica més feliç a algunes persones», se li escapa a la Soraya. Defineix la tasca com la de «persones que volen ajudar a persones». De tan senzill, sobta i tot.

La Soraya, voluntària de 20 anys de Creu Roja a Cambrils
La Soraya té 20 anys i forma part de la nova fornada de voluntaris a Creu Roja | Àngel Ullate

L'Àngel defineix la tasca de voluntari com «un estímul» i reivindica que «mai ha estat necessària la riquesa per poder ajudar a qui ho necessita», desmuntant un dels tòpics més estranys que es van repetint. «Ajudar no és tenir ni posseir ni acumular», recorda. «Ajudar és voler ajudar». I s'evapora tot el mantra aquest de la riquesa material, quan el que acaba movent el món és la riquesa que cadascú guarda sota el pit.

La Soraya lamenta que «sembla que de vegades als joves cal estirar-nos per donar un cop de mà», però la pandèmia de la Covid-19 ha fet girar la roda i centenars dels joves del territori han començat a despenjar telèfons per veure on podrien ser útils ara que calen mans. L'Àngel està convençut que «és a les necessitats socials més bàsiques» on ara caldrà centrar els esforços. Les previsions a llarg termini no són bones i tot fa indicar que tenim per davant un període probablement llarg d'emergència màxima i de pobresa a l'alça. La Covid ha fet mal, i les ferides encara sagnen més del que es veu.

Les previsions apunten a un hivern llarg i a uns estralls profunds a causa de la Covid-19

Tots dos coincideixen que les excepcionalitats d'aquest 2020 han fet aflorar el millor de molts —serem prudents, però no injustos— i que «no hi ha un perfil únic de voluntaris que estan entrant» des de la primavera. Joves o grans, de qualsevol posició, amb aptituds molt diverses. El perfil de voluntari és el de voler ser-hi quan algú hi ha de ser. La resta no importa, ja no importa.

Pla obert de l'entrevista dels voluntaris de Creu Roja amb TarragonaDigital
Els voluntaris de Creu Roja, en un moment de l'entrevista amb TarragonaDigital | Àngel Ullate

La Soraya agraeix «tenir veterans de qui aprendre per poder ser algun dia el seu relleu». L'Àngel recull el guant i celebra «que cada cop més joves vulguin assumir aquest paper» en primera persona. L'equilibri funciona. Serveixin aquestes històries com a reconeixement a tots els voluntaris i voluntàries de les comarques de Tarragona que estan al peu del canó en un any que ho ha posat tot cap per avall.

Del poble més petit a la ciutat més gran, i de la tasca més simbòlica a la més essencial. Creu Roja, Càritas, el Banc d'Aliments o qualsevol entitat local i comarcal que, sense alçar la veu, sempre hi és. És el Dia Mundial del Voluntariat i pagava la pena posar un mirall a tots els qui responeu i qui responen al fred. Ajudar només era voler ajudar, i aquesta és, sens dubte, l'autèntica riquesa de no ser rics.


Comentaris