Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Intel·ligència arqueològica

Un sistema innovador detecta jaciments a milers de km de distància | L'equip investigador, liderat des de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de la URV, també han localitzat reserves d'aigua a l'Índia
Moment d'un workshop a l'ICAC amb alguns dels investigadors del projecte. A la dreta de la imatge, Héctor Orengo. | Cedida

 

 

Ja no cal esperar un cop de sort per treure a la llum vestigis del passat. Un grup internacional d'arqueòlegs, liderat des de Tarragona, analitza digitalment un vast terreny que inclou part del Pakistan i l'Índia, a milers de quilòmetres de les seves pantalles. L'equip de les universitats de Cambridge, Banaras (India) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha desenvolupat una eina que detecta de forma automàtica jaciments de l'antiga, pròspera i culta civilització de l'Indus.

 

Arqueologia computacional liderada des de Tarragona

L'Indus, amb un territori més gran que la península Ibèrica, era tan potent com Egipte i Mesopotàmia, amb bullicioses ciutats de 40.000 habitants, Però aquesta refinada civilització va desaparèixer fa uns 4.000 anys i no se sap encara del cert per què. La hipòtesi principal és que, de resultes del canvi climàtic de l'Edat del Bronze, s'assequés la xarxa hidrològica que la nodria i col·lapsés.

  

Així ho explica Hèctor Orengo, investigador de l'ICAC especialitzat en arqueologia del paisatge, que busca traces d'aquests antics rius assecats o paleorius gràcies al big data i a la intel·ligència artificial. Estem parlant doncs d'arqueologia computacional i les seves aplicacions són immenses.

 

Imatge del cartell del Festival de Ciència de Cambridge | Cedida

 

  

Una eina útil per trobar aigüa en una zona amb molta sequera

Els algoritmes que desenvolupa aquest equip multidisciplinari han permès reconstruir més 20.000 quilòmetres de paleorius i trobar centenars de nous jaciments de l'antic Indus. Potser, però, la troballa més interessant no és acadèmica, sinó molt pràctica en un territori greument amenaçat per la sequera: grans reserves d'aigua dolça fins ara desconegudes a l'Índia actual.

 

Explicat sense cap tecnicisme,  els rius es van assecar, però mantenen viva la seva capacitat d'acumular aigua. En superfície, tret d'alguna pista, com certa vegetació, són invisibles. Excepte pels algoritmes. «Pot ser un recurs de primer ordre en un territori, on ara viuen milions de persones, ja que les previsions actuals són que els aqüífers desapareguin en menys de deu anys», valora Orengo. No obstant això, puntualitza l'investigador, trobar aigua no era ni és l'objectiu del projecte, «però sí un exemple del seu potencial».

 

Tant és així que l'últim Festival de ciència de Cambridge els va dedicar el seu cartell, el primer cop a la història en què el protagonitzen les Humanitats. El sistema, tota una revolució arqueològica, relliga tècniques d'altres disciplines i la matèria primera són les imatges recollides durant 40 anys per satèl·lits, fins i tot, alguns de la CIA.

Les processa buscant els patrons que tenen els jaciments ja coneguts i després, classifica les imatges seleccionades amb la supervisió d'experts de l'equip.

 

La potència de Google al servei de la investigació

Per exemple, una protuberància al terreny pot indicar restes o ser només terra acumulada i el programari, a mida que treballa, també té més dades per distingir la informació. Aprèn. Com més processa, més i més afina els resultats, fins que detecta un jaciment de manera automàtica. A partir d'aquí, ja no és una imatge virtual. És un punt de partida exacte per a futures excavacions sobre el terreny.

 

Aquestes anàlisis processen milions de dades i poden abastar l'àrea d'un continent, però es fan només en unes hores gràcies als supercomputadors de Google. Milers de processadors treballen en paral·lel, analitzen la superfície a investigar per parts i retornen els resultats en una sola imatge. Només cal un ordinador amb connexió a internet per accedir a aquesta plataforma de computació massiva i totes les dades que es van obtenint són obertes, a disposició d'altres investigadors.

 

D'aquesta manera, des de la publicació oberta dels primers algoritmes per a l'estudi de la civilització de l'Indus, el grup liderat per l'ICAC ja ha iniciat col·laboracions amb universitats angleses, alemanyes i americanes i també s'han interessat pel projecte universitats egípcies i daneses. Molts grups d'investigació, a més,  ja han trobat noves maneres d'usar-les i interrelacionar-les en diferents línies de recerca, que ajudaran a entendre millor, per exemple, per què van sorgir i van caure les primeres civilitzacions. I tot just és el començament.

 

«És un primer pas per a la integració de mètodes basats en intel·ligència artificial a la recerca arqueològica», diu Orengo, convençut que «veurem un fort desenvolupament de mètodes automatitzats d'anàlisi, que permetran un més ampli i més profund coneixement de la història de les societats i del seu desenvolupament»

 

També et pot interessar:

La Facultat d'Enologia de la URV produeix per primera vegada un vi a l'estil ibèric

La URV, pionera en un programa de formació de metges a través de la simulació

Un projecte de la URV, pioner en l’ús de dades de geolocalització per millorar el transport públic

 

 

Comentaris