La Casa Navàs de Reus prepara l'estrena de la seva última i multidisciplinar iniciativa, el Festival Experiències. Es tracta d'una nova manera de conèixer l'interior de l'edifici modernista i, especialment, descobrir alguns espais que no acostumen a visitar-se. Aquests, a més, es converteixen en l'escenari perfecte de quatre propostes escèniques que inclouen música, dansa, teatre, màgia, arts plàstiques... i temàtiques com la Guerra Civil o el feminisme.
L'entrada al Festival inclou l'experiència de totes les peces, que se succeïran les unes a les altres en un recorregut que s'engegarà -amb quatre passis- entre les 19.30 i les 21 hores del pròxim divendres 7 de juny. Tindrà una durada de dues hores i les entrades, amb un cost de 23 euros, es poden adquirir a la mateixa Casa Navàs, al seu web i a l'Oficina de Turisme del Gaudí Centre.
El Festival Experiències de Casa Navàs compren, en la seva primera edició i de la mà d'artistes de Km 0, els següents espais: la botiga, amb el músic Silvio Álvarez i el ballarí Ovidi Álvarez; la terrassa exterior, amb el mag Jordi Caps; la Sala de la Bomba, amb les actrius Marina Buisan i Nataniel Sánchez; i el soterrani, amb la rapsoda Aïda Pitarch, l'artista plàstic Guillem Duran i el músic Toni Just.
Porta oberta a l'art i la cultura
Com afestival multidisciplinari, tot hi té cabuda i fa que es generin sinergies directes i indirectes entre els diferents espectacles. "La varietat és la que suma, com la suma de talents que van fer possible Casa Navàs, no només l’arquitecte que la va dissenyar”, argumenta el mag Jordi Caps.
Com bé assenyala el músic Toni Just, “Casa Navàs és la cinquena pota -sobretot en el cas de la performance, com a coproducció-” i proporciona un espai perquè la resta de peces puguin apel·lar de forma diferent i "personalitzada" a cada visitant. Cadascun té la seva idiosincràsia, són inconnexos entre si i és la casa modernista el punt que els uneix.
“És molt xulo que, més enllà del turisme, s’hagin obert les portes de la Casa Navàs per crear art i acollir artistes perquè s’expressin”, apunta el músic Silvio Álvarez, valorant l’oportunitat que suposaria per l’edifici ser “un cau de creació, un centre cultural”, a més de l’epicentre del modernisme de Reus.
Al mateix temps, la reusenca Marina Buisan lamenta que a la capital del Baix Camp "hi hagi pocs llocs per a companyies més emergents i petites", tenint en compte que els grans teatres acullen habitualment opcions ja consolidades i agraeix la visibilitat que donarà el Festival Experiències, a gent no tant coneguda, per actuar a la ciutat.
La proximitat com un valor afegit
"Soc de Reus de tota la vida i no he actuat mai aquí", continua Buisan, una realitat a partir de la qual Caps referma la necessitat d’un compromís bidireccional perquè “els artistes de casa puguin treballar a casa, on sovint és encara més difícil”. "La proximitat no és menys, a vegades, té el valor més gran i no ens n’adonem fins que molts artistes triomfen a fora”, evidencia.
Per això, Just celebra que hi hagi entitats que engeguin la cultura de la mateixa ciutat i donin suport als artistes de proximitat” per evitar que tot el talent jove marxi fora a buscar les oportunitats que no troba a casa.
Lluny de ser un hàndicap, alhora, la proximitat física, que també dona l’aforament reduït i els "escenaris" amb limitacions espaials, permet “adreçar-se a l’espectador, veure aquesta connexió i humanitzar el públic”, descriu Álvarez.
I acte - «Consemblant»
Abans de convertir-se en l'espectacle que Silvio i Ovidi Álvarez duran al Festival Experiències de Casa Navàs, consemblant feia referència a alguna cosa que és de la mateixa condició que una altra. Ambdós germans havien treballat junts diverses vegades, però aquest és el primer projecte en què vencen la "desconnexió creativa" que provoquen les pantalles per fer efectiva al 100% la connexió entre la dansa contemporània i la música explorativa.
Tenen present un full de ruta, però el més important de la seva peça és la confiança mútua: s'adapten l'un a l'altre en directe, avancen més o menys en funció de l'altre i tenen certa llibertat o capacitat d'improvisació de forma simultània. "No voler córrer i ser capaç de donar-se l'espai per decidir" és el principal repte d'aquesta simbiosi que, expliquen, els obligarà a estar molt atents a tot el que passi.
Un altre ingredient clau de Consemblant és la variabilitat. Ovidi Álvarez apunta que, a més d'intentar que sigui divertit per a ells mateixos, "és enriquidor per al públic que els donin l'oportunitat de veure quelcom únic cada vegada". "No és una coreografia marcada, anirem guiant al públic perquè observi l'espai, hi ha un desenvolupament", exposa el ballarí, i "mai sonarà igual dues vegades perquè la música passa per un delay de cinta, a través d'un sintetitzador" que genera l'efecte sonor, afegeix per la seva banda el músic.
Precisament, Silvio Álvarez destaca el fet d'haver trobat un punt comú per entendre's amb el seu germà, "mirant-se" des de dues disciplines diferents tècnicament, però amb un mateix objectiu d'oferir un ventall d'emocions que puguin "sacsejar" els espectadors i espectadores. "La peça té un viatge, tant musical com dansístic, i trobem interessant que cadascú pugui fer el seu propi i no tenir un sol missatge", conclouen.
II acte - «A propíssim»
La proposta del primer mag guanyador del programa Got Talent España, Jordi Caps, és màgia de proximitat i participativa. Constarà de jocs de cartomàgia, exercicis de mentalisme i prediccions de tota mena. “La màgia de proximitat és una de les disciplines més difícils”, apunta. Així, enumera valors com la comunicació, l’empatia, la passió, l’esforç, la paciència, el sacrifici… que estaran presents en tot moment; més enllà d’un entreteniment i posicionant-se com a art escènica.
L’aforament reduït és requisit indispensable per a la seva especialització i, a més, segons descriu Caps, li permetrà “jugar amb les emocions i sorprendre més a la gent perquè no és el mateix veure màgia just al davant que en un escenari a cinquanta metres de distància”.
Els trucs no es poden revelar -ni abans ni després de l’espectacle-, però el mag avança: “hi haurà sorpreses, il·lusió i el públic es traslladarà a un món màgic, especialment, per aquells que hi creguin perquè la màgia és a tot arreu”.
III acte - «Interrail»
Interrail va ser la segona obra de la companyia de teatre Les Candidates, fundada el 2017, i ja fa uns quants anys que la interpreten, tot i que mai s'ha pogut veure a Reus, tret d'una representació de petit format que van fer gràcies al col·lectiu L'Hora Violeta a la Taverna Despertaferro.
Totes les seves produccions parteixen d'una visió feminista i, en el cas de la peça que Marina Buisan i Nataniel Sánchez presentaran al Festival, és el viatge de dues noies en la trentena que "comencen a qüestionar-se tots els passos que han fet durant la seva vida i si aquests han estat voluntaris o, més aviat, fruit de la pressió social", descriuen.
L'autoria de l'obra és del dramaturg Jaume Viñas i Les Candidates van fer el treball de creació, amb l'actor Rómulo Assereto com a codirecció. Tractant-se de microteatre, no hi ha una escenografia; són Buisan i Sánchez "enfrontant-se" a un "viatge per les seves vides", des de petites fins a un "i ara què fem?" quan arriben els trenta anys.
L'objectiu és donar veu a diferents temàtiques que travessen la quotidianitat de les dones i mostrar "el privilegi que tenen els homes pel simple fet de ser-ho", afegeix Buisan. L'humor és l'eina principal, com a comèdia realista, i les actrius esperen que el públic "reflexioni amb elles, que siguin conscients d'aquests canvis, que s'ho passin bé i alhora fomentar el seu esperit crític.
IV acte - «Reus en guerra»
L'espectacle que clourà la primera edició del Festival Experiències porta el segell de Casa Navàs com a primera coproducció que impulsa des que va obrir les portes el 2018. Es tracta de Reus en guerra, una performance que fa un exercici de memòria històrica local partint de la documentació per configurar-se com a proposta escènica que combina lectura dramatitzada, pintura i música.
"Reus va ser una de les ciutats més bombardejades i, malauradament, aquesta performance podria tenir moltes parts", recalca el periodista David Fernàndez. El mateix edifici modernista i el seu capcer són encara un exemple 'viu' de les conseqüències de la Guerra Civil, de la mateixa manera que l'espai del soterrani endinsarà el públic en un ambient humit i fred.
Davant la possibilitat que algun testimoni d'aquells episodis colpidors sigui ara part del públic, els diferents implicats en la peça han buscat ser el màxim fidels a la realitat per traslladar-se a aquells temps no tan llunyans i donar veu als "protagonistes" amb un nom propi. A més, "hi ha un petit percentatge d'improvisació que farà que aquesta s'adapti a l'emoció que es desperti en aquell mateix moment; en cada passi únic i diferent dels altres", descriu el músic Toni Just.