Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ATENCIÓ

Busquen un veí de Calafell i la seva gossa desapareguts

ÚLTIMA HORA

Demanen presó per a una dona gran que va causar tres xocs circulant contra direcció a l'A-7

L'1 d'Octubre de 2017, un dia que va començar de nit i que ho va canviar tot

Recordem com es va viure el referèndum de 2017 al Camp de Tarragona: protegint els col·legis al costat de veïns que ara son amics, por a la policia, dures càrregues a Tarragona i malgrat tot, molts somriures
Les imatges de l'actuació policial de l'1-O a Tarragona, amb agents del CNP.  | Aleix Figueras

 

El dia va començar de nit. Feia mesos que tothom esperava aquell 1 d'octubre. Les desenes de col·legis electorals d'arreu del Camp de Tarragona estaven a punt. Una xarxa de complicitats i confiances que encara no se n'ha conegut la seva feina al 100%. Els que sabien què havien de fer ho van fer. Una operació que els que la van dirigir encara no volen explicar. Les ferides i la repressió encara està massa fresca. Com van arribar les urnes al Camp de Tarragona i on van estar amagades segueix igual de secret avui com fa un any.

 

A mitja tarda del 30 de setembre, quan es va començar a fer fosc, la gent va anar prenent posicions. A Reus a poc a poc els col·legis es van anar obrint. Eren molts els veïns que aquell vespre ja es reunien a les portes dels centres i de cop i volta, sense saber com, les portes es van obrir. Algú tenia les claus i les instruccions. En altres llocs, com a Maspujols, algú va tenir una idea: «seria impossible tancar un lloc sense portes». En aquell moment es creia que els Mossos precintarien els locals que havien estat seleccionats. Diversos veïns dels CDR d'aquest petit municipi del Baix Camp van treure les portes de l'Ajuntament i les van amagar. Els més joves del poble s'hi van quedar fent guàrdia.

 

Les imatges de la concentració de l'1-O, a la plaça de la Font de Tarragona. | Gerard Martí

Gent que es coneixia poc que ara són amics

Entrepans i menjar en tuppers van servir per passar les primeres hores asseguts a fora dels col·legis que havien de servir de punts de votació. Pel·lícules, cartes i converses amb veïns que molts coneixien de vista, de qui no en sabies el nom, però que aquella nit es van convertir companys de trinxera, defensant un col·legi de no saps qui. Grups de WhatsApp per organitzar els torns de guàrdia o per demanar que algú acostés al col·legi cadires o un termo de cafè. Grups que, alguns, encara funcionen avui, 365 dies després d'aquell 1 d'octubre.

 

A Reus, a Maspujols i a la resta de pobles i barris del Camp de Tarragona. Tothom sabia que tot podia saltar pels aires en qualsevol moment. Els Mossos d'Esquadra o els milers de policies espanyols que s'havien desplegat al Port de Barcelona i de Tarragona tenien ordres clares de no deixar fer el referèndum. Com ho farien, en aquell moment de la nit encara era una incògnita. Furgonetes de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) de la policia espanyola es van deixar a veure els dies abans del referèndum i la nit d'aquell dissabte també. Es van deixar veure a Tarragona ciutat però també equips d'aquesta unitat antiavalots de la policia va passar per davant com a mínim de quatre dels col·legis electorals de Reus.

 

Les imatges de l'1-O a Reus, a primera hora al col·legi Joan Rebull. | Sara Estalella

 

La nit va ser tranquil·la i festiva a tot arreu. I quan faltava poc per les vuit del matí els centres de votació ja estaven plens. En alguns punts els Mossos d'Esquadra hi van passar durant la nit i quan faltava poc per obrir els col·legis patrulles de dos agents hi van tornar. Tot i que van alertar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia prohibit la consulta, tothom sabia que amb només dos agents era impossible aturar la votació. Cada cop hi havia més gent davant de les portes. Protegir els punts de votació d'una possible intervenció policial era l'objectiu principal, però també calien voluntaris per constituir les meses. A alguns municipis, sobretot als més petits, els encarregats de fer arribar les cartes ho van aconseguir, en altres llocs com Tarragona i Reus, van ser els voluntaris que es van presentar a primera hora als col·legis qui van assumir aquest rol.

 

Les urnes van aparèixer del no-res

I quan la gent encara s'estava situant, van aparèixer. Algunes ja eren dintre dels punts de votació, siguin ajuntaments o escoles. Altres van arribar de mà en mà. Algunes estaven amagades als lavabos d'un bar del costat. Altres en bosses de brossa a la part de darrere d'un cotxe que feia dos dies que estava aparcat davant del col·legi. Les urnes van aparèixer. I també les paperetes i els documents que el Govern havia preparat i distribuït per fer possible la consulta.

 

Una de les urnes de l'1 d'Octubre, a Reus, al Pavelló Olímpic. | Sara Estalella

 

El referèndum va arrencar a les nou del matí. La Guàrdia Civil va aconseguir fer caure la xarxa des d'on els membres de les meses entraven els votants, fet que va fer que els primers moments del dia fossin complicats. A poc a poc el servei es va anar restablint però va ser llavors quan va arribar la notícia que acabaria marcant tot el Primer d'Octubre. La Guàrdia Civil havia pres literalment el col·legi on havia de votar el llavors president Carles Puigdemont. Unes imatges que van ser emeses en directe per totes les televisions. Les cadenes hi eren esperant la votació del president —va acabar votant a un altre municipi, al costat, després de despistar els helicòpters de la policia— i agents antiavalots de la Guàrdia Civil van assaltar el poliesportiu de Sant Julià de Ramis. Al mateix moment, agents antidisturbis de la policia espanyola assaltaven punts de votació al centre de Barcelona.

 

Por per les càrregues al centre de Barcelona

Les imatges van córrer com la pólvora. A la majoria de col·legis electorals la gent que l'havia defensat des del dia abans es van reunir per dissenyar com s'havia d'actuar si arribava la Guàrdia Civil o la policia espanyola, com havia passat al centre de Barcelona o a Girona. A Maspujols van anar a buscar tractors per posar-los a les entrades del poble i així evitar que les furgonetes de la policia hi poguessin accedir. En altres llocs van buscar altres urnes per la si la policia els hi prenien. Quan els rumors d'arribades de policies es feien més intensos, els centres de votació i la gent seia a terra, les consignes de la resistència pacífica es repetien. A un punt de votació de Reus, a l'Institut Gaudí, sabent que la policia podia arribar en qualsevol moment, un parell de joves van ensenyar com seure a terra agafats de les mans per complicar el desallotjament per part de la policia.

 

Dos agents dels Mossos d'Esquadra a l'exterior de l'escola Joan Rebull de Reus. | Sara Estalella

 

Tarragona, la ciutat més castigada per la Policia Nacional

Les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre es van fer notar i de valent a la ciutat de Tarragona. L'última irrupció policial de la jornada va ser la més sonada. Es va produir cap a dos quarts de dues del migdia. Diverses furgonetes de la policia espanyola van irrompre a la plaça de la Imperial Tàrraco: el seu objectiu era l'Institut Tarragona situat al costat de l'antiga Facultat de Lletres de la URV.

 

La càrrega policial es va executar sense pal·liatius i són centenars les imatges que recullen cops de porra, votants per terra i una violència policial, per part dels agents de la policia espanyola, sense precedents a la ciutat. D'aquelles duríssimes imatges n'hi ha algunes que han quedat especialment gravades a la retina de molts tarragonins, com el cap ensangonat del president d'ERC a la ciutat, Sergi Albarran. Ell i dues persones més van ser colpejades quan es dirigien, amb les mans enlaire, cap a l'ambulància per ser atesos dels primers cops.

 

Les imatges de l'actuació policial de l'1-O a Tarragona, amb el ferit Sergi Albarran. | Aleix Figueras

 

Va ser el darrer objectiu policial del dia: la tarda va ser tranquil·la —no tan sols a Tarragona, sinó a tot el país, ja que les càrregues de la policia es van aturar. El matí, però, havia estat ja intens a la ciutat. Tarragona s'havia convertit en un objectiu estratègic de la policia, els comandaments que van dissenyar l'operatiu volien evitar la votació en una capital important com Tarragona, pel seu pes demogràfic i també per la força mediàtica. Segons informacions a les quals ha tingut accés TarragonaDigital, la policia creia que per la gran quantitat de punts de votació seria complicat trobar resistència. Tot i que els càlculs els van fallar i els equips d'ordre públic de la Policia Nacional es va trobar davant a grans grups de persones, les càrregues policials van ser efectives i es van poder emportar urnes de molts punts de votació.

 

 

Escola per escola, la ruta de la policia a Tarragona

Els ferits a causa d'aquelles càrregues van ser diversos i els esfereïdors vídeos que acrediten els cops, també. Una estona abans de desembarcar a l'Institut Tarragona, on van requisar les urnes, la policia espanyola va intentar-ho sense èxit a l'institut Comte de Rius. Encara quatre escoles electorals més van patir les intervencions de la policia espanyola al llarg de les primeres hores de la votació. Totes elles, als barris de la ciutat: a l'IES Sant Pere i Sant Pau, a l'IES Camp Clar i a l'IES Sant Salvador, les urnes van ser requisades sense utilitzar la força; però a l'Institut Públic Torreforta, on també les van decomissar, també hi va haver cops contra votants i membres de les meses.

 

Agents de la UIP de la Policia Nacional en un dels punts de votació, a Tarragona. | Aleix Figueras.

 

A la resta de poblacions del Tarragonès es va poder votar amb normalitat al llarg de la jornada a excepció del poble més petit de la comarca: a Renau es va decomissar l'urna per part de la Guàrdia Civil, que va treure els votants del centre on se celebrava la votació. Al Baix Gaià, ni rastre de les intervencions policials malgrat els rumors persistents al llarg de tota la jornada.

 

Reus va votar sense problemes

Si a Tarragona la Policia Nacional va haver de disparar pilotes de goma i fer dures càrregues per entrar als punts de votació, a Reus ni ho van intentar. La policia espanyola i la Guàrdia Civil s'havien repartit els municipis on havien d'actuar, la Policia Nacional actuava en ciutats grans i la Guàrdia Civil atacaria petits municipis. Les ordres estaven donades però alguna cosa va canviar al migdia.

 

Les imatges de l'1-O a Reus

 

Els equips de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) tenien els mapes i les consignes clares de repetir l'operatiu de Tarragona a les escoles de Reus però una contraordre ho va tirar enrere. Els rumors de l'arribada de les furgonetes de la policia es va anar repetint tot el matí i tota la tarda als col·legis electorals de Reus i realment un primer grup de furgonetes va arribar a entrar a la ciutat, després d'estar aturades als afores de la ciutat, van fer mitja volta.

 

Cops de porra i gas contra els votants a Mont-roig del Camp

A mitja tarda sí que la Guàrdia Civil va fer acte de presència a Mont-roig del Camp. Va ser el punt del Baix Camp on la intervenció de la policia va ser més contundent. Diverses unitats del Grupo de Reserva y Seguridad (GRS) de la Guàrdia Civil va entrar per la força a l'institut on s'estava votant en aquest municipi. Van trencar una de les tanques de l'exterior i van entrar dintre, van colpejar als votants i van disparar gasos lacrimògens a la gent. En diversos vídeos es veu com els ciutadans s'han de tapar la cara per culpa d'aquests gasos. Va ser a Mont-roig, però, on es va viure una de les imatges més icòniques d'aquell Primer d'Octubre al Camp de Tarragona.

 

 

Un gran nombre de ciutadans de Mont-roig del Camp van aguantar la pressió policial i sense violència, només amb crits i amb la força d'anar tots units, van fer fora del poble els agents de la Guàrdia Civil. Els cotxes de la Guàrdia Civil van recular pel camí de les Arenes fins que van marxar del poble.

 

Vila-rodona es va amagar de la policia a l'església

La capital de l'Alt Camp, Valls, va viure una jornada de l'1 d'octubre relativament tranquil·la. Des de bon matí, els col·legis electorals de la ciutat es van anar omplint de gent amb ganes de votar i molts ja s'hi van voler quedar per defensar-los. Tot i que es van patir alguns moments de nervis quan es rebien informacions que s'aproximava la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, la jornada es va desenvolupar amb força normalitat. El clímax de l'1-O, a Valls, va tenir lloc vora les deu de la nit quan l'alcalde de la ciutat, Albert Batet, va llegir el recompte de vots davant una plaça del Pati plena de gent.

 

Les mostres de la capacitat d'enginy de la població catalana per evitar la requisició de les urnes del referèndum per part de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van ser desbordants. I a l'Alt Camp, concretament a Vila-rodona, se'n va viure una de les més sorprenents. Durant tot el dia s'havia votat amb certa normalitat a la Casa de Cultura de Vila-rodona, però amb molts nervis per les actuacions policials que s'estaven desenvolupant a altres punts del Camp de Tarragona. A l'hora del recompte van decidir que no se la podien jugar, i van acordar traslladar l'urna a l'església parroquial de Santa Maria, situada a només uns vint metres, per poder comptar els vots amb més seguretat. Un dels fets curiosos va ser que durant el recompte van aprofitar per cantar el Virolai sota la batuta del capellà de la parròquia.

 

Les imatges de l' 1 d'octubre a Valls

 

Una urna de l'1 d'Octubre, en un municipi de la Conca de Barberà. | TarragonaDigital

 

Tot i que a la majoria de municipis de la comarca es va poder votar amb normalitat, a Cabra del Camp i a Vilabella hi va haver càrregues policials de la Guàrdia Civil. De resultes d'aquestes accions van resultar ferides quatre persones a cada municipi. Finalment, a Puigpelat, la policia va aconseguir entrar al col·legi electoral causant diversos desperfectes.

 

Sarral va ser el lloc triat per la Guàrdia Civil a la Conca

A Montblanc, les votacions es van desenvolupar amb normalitat al llarg de la jornada tot i els moments de tensió que es vivien quan arribaven informacions que els cossos policials estaven a punt d'arribar a la Vila Ducal; fet que no es va acabar produint. Vehicles de Protecció Civil i una dotació dels bombers van barrar els accessos a l'escola Les Muralles, que es va habilitar com a col·legi electoral. Fins i tot al carrer Sant Francesc es van col·locar blocs de formigó per impossibilitar l'arribada de les furgonetes de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.

 

 

Tot i que a la capital de la comarca no hi van arribar, sí que ho van fer al municipi de Sarral. En aquest municipi de poc més de 1.500 habitants el dia del referèndum de l'1-O serà especialment recordat. Una quarantena d'agents del GRS de la Guàrdia Civil van irrompre en aquest municipi de la Conca de Barberà per emportar-se les urnes. No ho van aconseguir però van causar una dotzena de ferits pels cops i les empentes.

 

L'1-O a la Conca de imatges

 

Dos dies després, milers de persones d'arreu de la Conca de Barberà es van concentrar a Sarral per condemnar l'acció policial. Els concentrats es van aplegar a la plaça del Mercat, just davant del casal d'avis, l'edifici que era col·legi electoral el dia del referèndum. Desenes d'alcaldes i regidors de la Conca també van assistir a l'acte per condemnar la violència policial al municipi.

 

Al Baix Penedès només els Mossos van retirar urnes

A diferència d'altres comarques de la demarcació, el Baix Penedès va viure una jornada de l'1 d'octubre relativament tranquil·la. Ni la Guàrdia Civil ni la policia espanyola van fer acte de presència a cap dels catorze municipis, on es va poder votar amb força normalitat. Superats els primers minuts de problemes tecnològics, les llargues cues que omplien els col·legis electorals es van anar reduint a mesura que s'aproximava el migdia. Els Mossos d'Esquadra van controlar molts dels col·legis, però sense intervenir. Només a Santa Oliva van endur-se les urnes a primera hora de la tarda, de manera acordada amb els responsables del centre de votació.

 

Un agent dels Mossos d'Esquadra retirant una urna a Sant Oliva. | Redacció

 

Als municipis més grans es va decidir concentrar el vot en un sol col·legi les últimes dues hores del referèndum. Al Vendrell, la multitud es va congregar davant el Casal Cívic del carrer del General Prim, disposats a resistir si la policia feia acte de presència. No va ser així, i totes les urnes es van portar en aquest espai, on es va fer el recompte de vots. Però aquella nit, al Vendrell i arreu del país, no eren massa important el nombre de vots que van acabar a les urnes de plàstic d'aquell Primer d'Octubre.

Comentaris