Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

El Mestre del Tallat: la connexió entre el Monestir de Poblet, el Santuari del Tallat i el Castell de Solivella

Diverses escultures d’aquests tres llocs tenen característiques comunes que s’atribueixen a un mateix autor, un personatge important que va viure al voltant de l’any 1.500 i que s’ha batejat com el Mestre del Tallat
Els angelets als peus del Sant Miquel de Solivella, s'atribueixen al Mestre del Tallat. | Cedida

 

La Conca de Barberà. Uns angelets, unes cares característiques, dues mènsules, una creu... Són paraules inconnexes. Potser no tant. Aquestes peces tenen en comú que al seu darrere hi ha l'enginy del mateix escultor: el Mestre del Tallat. Es tracta de diverses escultures dels segles XIV i XV, trobades en tres llocs diferents de la comarca, però que tindrien la mateixa autoria.

 

És el descobriment que han fet recentment l'historiador de l'art i museòleg, Damià Amorós i el doctor en Història de l'Art, Joan Yeguas. El seu estudi ha permès datar els anys d’activitat d’aquest personatge i crear-li una personalitat artística. Això pot ser només la punta d’un fil, que estirant-lo, els està portant a descobrir noves peces d’aquest misteriós artista.  

 

Rebobinem i anem a l’inici: A Solivella, hi ha una escultura de Sant Miquel procedent del Castell-Palau dels Llorach que té uns angelets al capitell que sostenen l’escut de la família. La Porta Daurada del Monestir de Poblet té uns angelets idèntics.

 

L’historiador Pau Arroyo va apuntar en el seu moment, que aquestes dues peces tenien en comú que eren obra del mateix escultor, però es desconeixia qui era. No s’havien trobat documents ni contractes de l’època que acreditessin qui era aquest personatge, per tant, l’autoria es considerava anònima.

 

Amb aquest pretext, Damià Amorós i Joan Yeguas han fet ara una investigació i han trobat nous elements amb les mateixes semblances estilístiques i tècniques en un tercer indret: el Santuari del Tallat. Aquest estudi ha permès establir la connexió entre aquests tres llocs a través del fil conductor del seu escultor, un personatge que han batejat com el Mestre del Tallat.

 

Qui va ser? On va néixer? On va viure? On més va treballar? Són preguntes que sorgeixen entorn aquest nou personatge de la història de la Conca de Barberà. Poc se sap sobre ell, però Amorós i Yeguas li han pogut crear una identitat artística, a partir de les obres que va fer.

 

«Molts dels arxius sobre Solivella i el Tallat han desaparegut i això ens ha fet perdre gran part de la història documentada», explica l’historiador Damià Amorós. A més, afegeix que aquesta època va estar poc atesa pels estudiosos, a causa de ser un període de transició entre dues maneres d’entendre el món. «Els segles XIV i XV de la historiografia catalana no s’han tocat molt i que ens hagi sortit un mestre d’aquesta època té una gran força». És força complicat saber molt sobre una persona que va viure al segle XV «a menys que es tractés d’un rei».

 

Algunes peces del Santuari del Tallat, obra del Mestre, van anar a parar al castell de Santa Florentina de Canet de Mar. | Jordi Domènech i Arnau.

 

 

Els historiadors han traçat les dates en què va estar actiu. «Ho hem fet a través de documents que en parlen en tercers», afirma Amorós. És a dir, documents on es parla de l’existència de les seves obres en anys determinats. «La seva activitat artística va del 1475 fins al 1510 i creiem que no només era escultor, sinó també arquitecte i que estava al capdavant d’un taller». En aquesta època era habitual que l’escultura i l’arquitectura anessin lligades. «Eren conscients que les arts no eren una de sola, feien treballs en xarxa, el que ara en diríem ‘sinergies’».

 

En aquesta època, els artistes es movien pel territori molt més del que pot semblar, per tant, no es pot descartar que hagués treballat en altres punts. S’ha establert que el seu àmbit geogràfic va ser el de la Conca de Barberà i l’àrea urgellenca propera, però «seria estrany que s’hagués quedat només aquí», explica Damià Amorós.

 

Què en sabem del Mestre del Tallat?

Se l’ha batejat com a Mestre del Tallat, perquè el conjunt d’obra més important que s’ha trobat d’ell és el del Santuari del Tallat, amb tres peces. A Poblet i a Solivella només en té una a cada lloc.

 

Segons la seva forma de treballar «dins els preceptes artístics, les seves peces tenen una inventiva molt bona». A més, per treballar per un lloc com el Monestir de Poblet «havies de ser algú mínimament important i tenir un cert reconeixement artístic».

 

Detall de la Porta Daurada de Poblet amb els angelets que s'atribueixen al Mestre del Tallat. | Júlia Giribets

 

El seu estil es reconeix pel treball dels volums, força expressiu, l'ús abusiu de la decoració vegetal en espais buits, la repetició de rostres (especialment àngels) i detalls tècnics i estilístics amb originals solucions creatives, que apunten cap a nous aires formals. 

 

Noves troballes treuen a la llum més obres del Mestre del Tallat

Aquest estudi ha estat només un primer contacte amb el personatge, ja que es confia que puguin aparèixer noves obres del Mestre del Tallat. De fet, Amorós avança que ja «hem localitzat noves peces», però que s’han d’estudiar, encara.

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris