Imatge d'arxiu del parc eòlic de la Serra del Tallat.

La possible arribada de nous parcs eòlics a la Conca de Barberà no aconsegueix unanimitat a la comarca

Els alcaldes dels pobles afectats han elaborat un informe per evitar que els aerogeneradors, en cas que s’instal·lin a la Conca, afectin a projectes o infraestructures

La Conca de Barberà podria acollir nous parcs eòlics o ampliar els ja existents en un futur no molt llunyà. Les empreses Naturgy Renovables SLU i Green Capital Power han presentat projectes a la Generalitat per poder instal·lar aerogeneradors en alguns punts de la comarca i també a l’Anoia i la Segarra.  

Es tractaria del parc de Trilla amb un aerogenerador al terme municipal de Llorac; el parc de Seré amb 6 molins a Les Piles i 2 a Conesa; el d’Ondara i el d’Esteve amb afectació també a Llorac; i el de Portella, que afectaria Santa Coloma de Queralt amb dos aerogeneradors.

Per tal de debatre aquesta possible arribada, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ha tractat aquest punt en el consell d’alcaldes celebrat aquest dilluns. Si bé s’han pogut posar els pros i els contres sobre la taula, no s’ha assolit un posicionament conjunt en l’àmbit comarcal, ja que cada municipi té opinions diferents sobre si vol acollir o no aquestes instal·lacions.

Tot i això, la reunió d’aquest dilluns només havia de servir per poder elaborar un informe d’idoneïtat perquè el tingui en compte la Generalitat a l’hora d’instal·lar nous parcs eòlics a la zona.

Però, què han fet constar els alcaldes en aquest informe? Segons ha explicat a TarragonaDigital el president del Consell Comarcal de la Conca de BarberàMagí Trullols, en l’informe es demana que els possibles parcs no entorpeixin projectes ja programats i «siguin compatibles amb la nova infraestructura d’abastament d’aigua potable, amb les xarxes de telecomunicacions, que es respecti la carta de paisatge i que tinguin el menor impacte visual possible», entre altres aspectes.

Cases de Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà i, de fons, el parc eòlic de Conesa.
Imatge del parc eòlic de Conesa, a la Conca de Barberà. | J.G.

Aquest informe, de caràcter genèric i no vinculant, servirà també per a altres possibles projectes similars que es puguin presentar. Tot i això, cada municipi «farà el seu propi informe i especificarà si li interessa tenir parcs o no», ha afegit Trullols.

Durant la reunió, però, no es va aconseguir assolir entre els alcaldes un posicionament conjunt de rebuig o acceptació cap als possibles nous parcs eòlics. «Si hi hagués hagut unanimitat, hauríem fet un informe de posicionament, però cada municipi té la seva opinió», ha explicat el president del Consell Comarcal.

Desconfiança pel desmuntatge dels parcs eòlics

Un dels aspectes que més preocupa als alcaldes i que es va posar de manifest durant la reunió de dilluns és què passarà quan finalitzi la vida útil dels parcs eòlics, al cap de 30 anys.

El desmuntatge d’aquestes infraestructures provoca poca tranquil·litat als municipis, que desconfien que les mateixes empreses siguin les que ho desmuntin. «Es va parlar que seria interessant que les empreses que instal·len els parcs deixessin un aval que garantís que quan acabi la vida dels parcs, després els treguin», ha dit Magí Trullols.

El nou decret de la Generalitat obre la porta a més parcs eòlics

El mes de desembre de 2019 va entrar en vigor el nou decret llei eòlic 16/2019, derogant l’anterior. Què vol dir això? Que les noves normatives per a poder construir parcs eòlics són més flexibles i que es deroga el mapa eòlic anterior, on hi havia zones estipulades com a ‘prohibides’ per a fer-hi un parc eòlic. La fita de tot plegat és poder arribar a assolir els objectius europeus marcats per al 2030, dels quals encara s’està molt lluny.

Imatge d'arxiu d'u parc eòlic. | Cedida

Això vol dir que ara ja es podrà construir en aquestes zones ‘prohibides’? «No», respon Jaume Morrón, gerent de l’associació eòlica de Catalunya EolicCat. «Ara hi ha un llistat d’espais on no es poden posar parcs eòlics i que coincideix amb aquestes zones vermelles anteriors», puntualitza. «No és cert que ara s’hagin de fer parcs eòlics a tot arreu, les zones vermelles segueixen existint».

La Generalitat tramita aquells projectes que no superin els 50 megawatts i el govern de l’Estat, ho fa amb la resta. Els casos esmentats de la Conca de Barberà, no superen aquesta xifra, per tant estan en mans de la Generalitat, tot i que hi ha fins a tres projectes més a la comarca que dependrien de l’Estat (parc Els Plans, que afecta Santa Coloma, Les Piles, Conesa i Sarral; Ferriols, a Santa Coloma de Queralt; i Suró a Santa Coloma de Queralt i Llorac).

Si es dona el cas que algun d’aquests projectes de parcs que depenen del vistiplau de l’Estat es volen posar en zona ‘prohibida’, «no es faran perquè la Generalitat emetrà un informe desfavorable, perquè el seu decret així ho estableix», diu el gerent de l'associació eòlica.

Els possibles futurs parcs eòlics de la Conca de Barberà es troben en una fase molt primerenca, on la Generalitat ha de dir si el projecte té viabilitat o no i on s’incorporarà l’informe emès pel Consell Comarcal. En cap cas vol dir que s’hagin de desenvolupar de forma rotunda.

De fet, després del procés que s’està duent a terme ara, encara queden moltes passes a seguir: «ara, el promotor té dos anys per presentar el projecte complet, es treu la informació pública reglada i es comencen els tràmits. Després es fa una declaració d’impacte ambiental i s’acaba amb l’autorització del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat», conclou Morrón.


Comentaris