Pere Segura: «És totalment fals que el Celler es convertirà en un segon auditori»

Entrevistem el nou alcalde de Vila-seca, Pere Segura, cent dies després de la seva estrena en el càrrec
L'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, a l'ajuntament. | Àngel Ullate

 

L'estrena com a alcalde de Pere Segura (Vila-seca, 1981) ha suposat un punt d'inflexió dins de la política municipal a Vila-seca. Després de sis majories absolutes consecutives de Josep Poblet, un nou govern en minoria i una oposició amb més poder que mai han de pactar tots els reptes de futur de la ciutat. Consens i acord són les paraules més recurrents del batlle al llarg de la conversa amb TarragonaDigital, amb referències constants a la importància d'assolir suports de la resta de partits polítics. 

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Tot i que no vol titllar-lo com a projecte estrella, Segura admet que estan treballant intensament per salvar la restauració del Celler Noucentista amb unes negociacions que, afirma, li han multiplicat la feina al capdavant de l'ajuntament en aquests primers mesos. Al llarg de l'entrevista obre la porta a recuperar la Fira de Música al Carrer i confirma, a més, que la posada en marxa del transport urbà i l'obertura del Castell no arribaran abans que acabi l'any.

 

— S'acaben de complir els primers 100 dies de mandat. Com ha estat el canvi de despatx del Patronat de Turisme a l'alcaldia?  

Hem treballat moltíssim i ja hem començat a posar les bases dels projectes i reptes que tenim pels pròxims quatre anys. El grau d'intensitat ha estat molt elevat. Treballar sense una majoria sòlida en el plenari implica molta més feina. A més de les tasques pròpies de l'ajuntament, tenim tota la part de pedagogia, explicació i implicació per part d'altres grups que no estan al govern, però que són fonamentals per tirar endavant les accions.

 

— La mateixa nit electoral ja apel·lava a una nova era on el diàleg és fonamental.  

Parlar ha de formar part de la política. La visió que sempre he tingut de la política és que les persones que s'hi impliquen és perquè tenen com a objectiu millorar el seu entorn i la seva societat. S'ha de fer un esforç de diàleg i d'intentar convergir per tirar endavant, fixar els punts on ens sentim tots confortables i transaccionar per avançar en els objectius de la ciutat. Vila-seca té molts reptes i no podem estar parats.

 

«Treballarem per dur a terme tota idea que sigui positiva per Vila-seca independentment d'on vingui»

— Va pactar amb el PSC tot i que els seus dos regidors tampoc van servir per assolir la majoria absoluta i aquest acord va despertar crítiques tant dins dels socialistes de Vila-seca com de Junts.

Dins dels partits sempre hi ha opinions contraposades de gent a favor i en contra. Les opinions s'han de traduir en projectes útils i objectius que facin avançar la societat. Nosaltres tenim una manera de veure la nostra ciutat i els altres partits tenen la seva pròpia, però dins d'aquests cercles hi ha molts punts en comú. Tret d'un partit que directament es va autoexcloure, tota idea que sigui positiva per Vila-seca, nosaltres la valorarem i treballarem perquè es dugui a terme independentment d'on vingui. A banda del PSC hi ha altres forces que se'ls ha ofert entrar al govern, però han contemplat que ara no era el moment i ho respectem.

Pere Segura i Ivan Navarro, líder del PSC, després de signar el seu pacte de govern. | ACN

 

— Ja s'ha rendit en la seva cerca d'un pacte amb Vila-seca en Comú i Decidim?

Ells saben que la porta està oberta i que a l'Ajuntament hi ha molta feina i molts reptes i que falten mans. Un pot decidir si es posiciona com a partit per la seva pròpia estratègia o si s'aboca a liderar un projecte de ciutat. Això forma part d'una decisió que cada agrupació política ha de prendre i jo com a alcalde els dono la llibertat de triar.

 

«Quan vam dir que el Celler costava 4 milions era una valoració estimada»

— Un dels projectes estrella del mandat ha de ser la restauració del Celler Noucentista, però sembla que aquest no és un dels punts on convergeixen totes les forces de Vila-seca.

Jo no diria que aquest és un projecte estrella, en tenim altres que són molt importants, que s'estan treballant i que es faran. Vila-seca no té massa patrimoni valuós, però té un castell i un celler noucentista. Aquest projecte va néixer en el seu dia de la voluntat d'uns pagesos del poble que van arriscar el seu patrimoni per fer un celler que els projectés en el futur. És un llegat que tenim i que forma part de la nostra identitat com a ciutat. Això has de decidir si ho preserves o no; no hi ha terme mig.

 

Jo no sé què ha passat amb els altres partits ni vull pensar que el fet de perdre les majories genera aquestes tensions. Quan es presenta l'avantprojecte als fons Feder s'aprova al ple per unanimitat. Quan s'encarrega el projecte a un estudi d'arquitectura i es diu que val 4 milions d'euros, era una valoració estimada. Vam posar 4 milions perquè el màxim que es podia finançar amb els Feder era el 50% del cost total i en vam rebre 2.

 

— Està en risc el projecte tal com està concebut actualment?  

Em costa d'entendre què ha passat. La decisió es va prendre per unanimitat i ara hi ha partits que diuen que volen que es faci allà una cosa radicalment oposada a la que es va aprovar al ple i per la qual ens van felicitar. La voluntat és parlar, arribar a acords i corregir coses en la mesura que sigui possible. Es poden incorporar inquietuds d'altres partits i compensar coses que puguin tenir mancances amb altres accions, independentment del Celler. Per energia i ganes d'arribar a acords no serà.

 

Imatge virtual de com quedarà el Celler Noucentista de Vila-seca per la seva façana posterior. | Cedida

 

— A banda del finançament, l'oposició critica els usos que es vol donar a aquest futur equipament.  

És totalment fals que el Celler es convertirà en un segon auditori. El projecte està concebut per no ser especialitzat i per això és multifuncional. L'auditori, que és un equipament de referència en el seu àmbit, és un espai especialitzat i això dona lloc a limitacions. El Celler està pensat per ser multifuncional, amb butaques o sense, per tenir un aforament variable des de 500 a 900 persones o fins a 1.500 persones si fem un nou pla d'autoprotecció. 

  

— Quan podrem tornar a entrar al Castell de Vila-seca a veure les exposicions d'art contemporani?  

Aquesta és una qüestió que s'està discutint, però vull pensar que a començaments del 2020, entre gener i febrer, aterrarà la primera exposició de la Fundació Vila Casas.

  

— Seguint en matèria cultural, el seu programa electoral portava propostes com una nova biblioteca municipal i una casa de la cultura. Han pogut començar a treballar-hi? Tenen decidides les ubicacions?  

Estem en una fase d'estudi previ, d'anàlisi, de tempteig d'on es podrien ubicar. Alguns espais són municipals i altres no i s'ha de parlar amb els propietaris. Tot això formarà part d'una estratègia de negociació per parlar-ho amb les diferents formacions polítiques. S'han d'aprovar els pressupostos i ho hem de fer d'una manera negociada i pactar quines són les línies estratègiques. 

 

«Amb la situació actual es pot tornar a tirar endavant la Fira de Música al Carrer»

— Ja no tanca la porta a que torni la Fira de Música al Carrer a Vila-seca?  

Ara es dona la situació que es pot tornar a tirar endavant, amb les complexitats que té un tipus d'esdeveniment d'aquest tipus i fixant uns nous objectius. Quan es va deixar de fer era perquè havia canviat tot el context generalitzat d'aquest tipus de certàmens. Ara és el moment de reflexionar i, amb visió de quatre anys, decidir quin tipus d'esdeveniment musical vol tenir Vila-seca. Ha de ser una decisió consensuada i també fruit del pacte. Aquest govern ha estat el creador de la Fira de Música al Carrer i mai ha estat en contra. 

 

— En quin punt es troba la remodelació de l'estadi municipal?  

Vam fer inicialment un pla director i d'allí van sortir un seguit de propostes triades després per les entitats per tal de desenvolupar el projecte. Ara s'ha licitat l'estudi bàsic per definir el projecte i hem de desenvolupar tècnicament totes les propostes. Si tot anés bé, aquest mandat hauríem de començar a veure les obres.

Pere Segura, a les portes de l'Ajuntament de Vila-seca. | Àngel Ullate

   

— Un altre tema pendent és el nou transport urbà. Ha passat l'estiu i no s'ha implementat. Què ha passat?  

Aquí hi ha qüestions que no podem controlar com a ajuntament. Hem tingut unes eleccions que desvirtuen la dinàmica de l'ajuntament i fins a l'aprovació del cartipàs han passat bastants mesos. Estem en una situació molt avançada. Ja hi ha un acord amb la Generalitat i estem en el punt d'aprovar un reglament de vinculació. Després tot anirà més ràpidament, perquè només haurem d'arribar a l'acord amb el concessionari que ve definit per la Generalitat (Autocars Plana). Esperem que a començaments de l'any que ve el transport urbà estigui en funcionament. Si no de manera definitiva, amb l'autobús que nosaltres volem, segur que de manera provisional.

  

— Fa quatre anys que es va aprovar una moció de tota l'oposició per crear un reglament de participació ciutadana, però encara no està fet.  

El reglament de participació ciutadana està molt avançat. Falta acabar de consensuar certes coses amb els altres partits, però ben aviat l'hauríem de veure aprovat.

 

«La meva voluntat és tornar a fer pressupostos participatius. Els altres partits s'hi han d'implicar»

— Tornarà a haver-hi pressupostos participatius en aquest mandat?  

La meva voluntat és que sí. Jo crec molt en el fet que la ciutadania s'ha de corresponsabilitzar cada vegada més en les decisions que es prenen. A vegades simplifiquem molt la democràcia en anar un dia a votar i punt, però la democràcia consisteix a prendre moltes decisions. És cert que un pressupost participatiu dona moltíssima feina i per això també s'hi han d'implicar altres partits.

Un moment de l'entrevista de TarragonaDigital a Pere Segura en el seu despatx. | Àngel Ullate

 

— En aquest mandat es presumeixen molts canvis al nucli de la Pineda, amb inversions claus com la ZAL, el contradic dels Prats, la culminació del Raval de la Mar, un nou front marítim... Què han d'esperar els veïns del barri aquests quatre anys?

Tots aquests projectes són impressionants i l'escala de temps no és immediata. El moll dels Prats ja té consignada una inversió de 105 milions d'euros i hem d'exigir com a ajuntament que es faci, perquè per a nosaltres és vital, igual que la ZAL. Durant aquests quatre anys ha d'haver-hi moviment, però la finalització ha d'arribar entre aquest mandat i el pròxim. Sobre el frontal marítim, ja estem treballant en el redisseny de les dutxes, espais de platja, guinguetes... perquè l'estiu que ve o l'altre estigui implementat. La Pineda per nosaltres és prioritari.

 

— L'any 2021 també acaba la concessió d'Aquopolis, però no està definit què passarà amb aquest espai en el futur.

Estem parlant d'un projecte estratègic de ciutat i ha de tenir consens. És un projecte molt ambiciós, que transcendeix les nostres pròpies fronteres i s'ha de poder fer bé. Poden estar interessats molts operadors d'àmbit internacional i entre tots hem de definir quin model turístic volem per aquest espai.