Els Diables Maleïts de Salou, vint anys de foc i pólvora d'arrel marinera

La colla, que compta en l'actualitat amb una vuitantena de membres actius, no ha parat d'incorporar innovacions en les seves dues dècades de vida
El Ball de Diables Maleïts de Salou, durant una de les seves actuacions. | Cedida

 

Tot va començar en uns baixos del carrer Ciutat de Reus de Salou. Era l'any 1999 i en feia tot just deu que Salou s'havia segregat de Vila-seca. El local, cedit per la Marilén Fuster i en Ramon Ginovart, es va convertir en l'origen del primer ball de diables de la ciutat de l'era moderna, el Ball de Diables Maleïts de Salou. Les primeres passes es van fer gràcies a un crèdit de 50.000 euros de la Colla Gegantera de Salou, que va servir per cobrir les despeses inicials abans del bateig de foc. Aviat, moltes mans es van sumar de forma altruista per donar forma als dissenys dels vestits que va elaborar el pintor i escultor local Antonio Cabello. 

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Rotuladors i pinzells per plasmar sobre la roba els característics dracs que creuen l'esquena de les casaques dels diables i llancen el foc per la boca que decora la part de davant. La serp marina que es caragola per les cames, les estrelles i els eriçons de mar repartits pel vestit... El caràcter mariner de la colla s'evoca en cada element. Els ceptrots del Llucifer i la Diablessa representen un cavallet de mar i una gavina i les maces que porten tots els diables tenen forma de pop. Per acabar-ho d'arrodonir, el carro del material pirotècnic dels Maleïts es va concebre com una barca de fusta que va construir en Josep Pascual.   

 

Carol Barragán, presidenta de la colla: «Els últims anys han estat complicats i hem tingut bastants alts i baixos»

«Al principi es va començar amb molta energia i no hi havia prou places per donar cabuda a tota la gent que volia apuntar-se», explica Carol Barragán, presidenta de la colla des de fa un parell d'anys. Ara, la junta directiva de l'entitat començarà els preparatius del 20è aniversari. Tot i que encara no hi ha res definit, l'objectiu és preparar una celebració especial de cara a l'any que ve i possiblement presentar un nou canvi en la vestimenta. «Arribem als vint anys amb bona salut. Els últims anys han estat complicats i hem tingut bastants alts i baixos i algunes sortides difícils per manca de gent, però hem remuntat i ara estem en un bon moment», afirma la presidenta. En l'actualitat, la colla compta amb una vuitantena de membres actius, entre diables, bruixes, timbalers i acompanyants. 

 

La història dels Diables Maleïts està farcida d'inquietuds i innovacions. Tot i ser una colla jove, en aquestes dues dècades no ha parat d'incorporar elements nous per augmentar l'espectacularitat de les seves actuacions. Un any després de la seva estrena, el 30 d'Octubre de l'any 2000, el Ball de Diables Maleïts de Salou, juntament amb la Colla Gegantera de Salou, van incorporar un nou element dins del seguici festiu salouenc que ha esdevingut un dels més espectaculars. Es tracta del Xaloc, una bèstia de foc que alhora és un gegant, meitat dimoni i meitat drac marí.

L'any 2004 es va incorporar al Ball de Diables la colla de Bruixes Latemó, una de les tres que hi ha a tot Catalunya. | Cedida

 

Les Bruixes Latemó, una de les tres colles de bruixes que hi ha a Catalunya

L'any 2004, es va sumar al projecte un dels trets més característics del ball, la colla de Bruixes Latemó. La iniciativa va sorgir d'un grup de noies i dones del ball de diables i des de la seva estrena, els diables i les bruixes comparteixen tots els correfocs. Després de les de Ripoll i Sabadell, la de Salou és la tercera colla de bruixes que existeix a tot Catalunya.

 

L'estrena dels Maleïts fa 20 anys va comptar amb uns padrins d'excepció, el Ball de Diables de Tarragona, colla que protagonitzava cada any els correfocs pels carrers de Salou abans del seu naixement. Des d'aleshores, els diables no fallen a cap cita amb la cultura popular; Sant Jordi, Sant Joan, les festes majors... «L'actuació més especial és sempre a la Festa Major d'Hivern. Estem a casa, ens trobem amb la nostra gent i això ho fa molt emocionant. A les Nits Daurades sempre ens veuen més persones, però és més per a turistes i no és la mateixa sensació», reconeix la Carol Barragán.

 

Al llarg de la seva trajectòria, a més, els Maleïts han portat la seva pólvora a places d'arreu del territori i també a pobles de l'Aragó com Magallón o Los Fayos. La pròxima cita arribarà amb el correfoc de les festes de la Segregació del 30 d'Octubre, on posaran la cirereta a un any molt especial abans de commemorar els 20 anys de l'entitat. I quin és el futur dels Maleïts? «El més important és sobreviure. És molt difícil que la gent s'impliqui amb les entitats locals i estem molt contents de tenir un grup nombrós que es manté més o menys igual», admet la presidenta.