Durant un any i mig, entre 1919 i 1920, el Sindicat Agrícola de Vila-seca va bastir un celler monumental, finançat pels socis de la cooperativa i destinat a centralitzar la producció vitivinícola de la pagesia local, en un moment d'auge del comerç tarragoní del vi. L'empresa es va confiar a Pere Domènech i Roura, el fill del conegudíssim arquitecte modernista que, a diferència del seu pare, va optar per les formes clàssiques del Noucents.
El resultat: un gran edifici de planta basilical fet a imatge del Celler de Sarral, i una de les vuit Catedrals del Vi que podem trobar a la nostra regió. Té consideració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i és un lloc estimat pels vila-secans. Ara, un segle després, l'Ajuntament de Vila-seca ha decidit rehabilitar-lo amb l'ajuda de fons europeus, per dedicar-lo a usos culturals. Com el mateix alcalde Pere Segura ha reconegut, han trigat una mica més que en construir-lo, un total de vint mesos, i encara falta acabar de polir els accessos exteriors. Però tothom que s'hagi posat a fer reformes sap que de vegades és més complicat arreglar les coses que fer-les de nou, no hi farem escarafalls.
A més a més, el nou espai del Celler s'ha hagut de modernitzar per adaptar-se als requisits contemporanis, i això és complex. Durant la reconstrucció, que Segura ha titllat de 'projecte amb sorpreses' l'ajuntament s'ha hagut d'enfrontar amb reptes arquitectònics i arqueològics, però el resultat no es pot negar que és espectacular. La nau central es converteix en un espai escènic polimòrfic i adaptable, amb una graderia mòbil que pot tenir més o menys butaques segons el format de l'acte o de l'espectacle, amb un aforament màxim de 950 persones.
Segons l'alcalde, això fa del nou Celler de Vila-seca un equipament cultural únic a l'àrea metropolitana de Tarragona, però no vol treure pit ni competir amb ningú, sinó que l'ofereix com espai complementari als recintes culturals de Reus i Tarragona. Aquest 'hub cultural', com l'ha batejat, s'afegeix al contigu Castell de Vila-seca transformat en museu i al ja existent Auditori Josep Carreras, que amb el seu aforament reduït de 300 persones sovint es queda petit per espectacles de gran format. Com a particularitat, el Celler compta amb una plataforma elevable o enfonsable, apta per a la col·locació d'una orquestra o per ampliar l'escenari. Fa goig de veure.
Un equipament únic a Tarragona
L'altre espai en què es divideix el nou Celler és a les catacumbes. Conservant els cups i les premses originàries, la part de sota s'ha transformat en un espai museístic dedicat a la cultura del vi, amb un gran mur destinat al mapping i a les projeccions divulgatives, així com una sèrie de plafons molt treballats i documentats sobre la història del celler i de la indústria vinícola tarragonina. S'ofereix també un seguit d'activitats relacionades amb els tastos, per complementar el museu i recordar la funció original de l'edifici. La regidora de Cultura Manuela Moya assegura que estan molt contents del resultat i ha preparat unes tarifes conjuntes amb el Castell per proporcionar una nova destinació de turisme cultural per visitar en tot un dia. També ha recomanat amb èmfasi la visita als lavabos, envoltats de vidre. Estan molt bé i l'eixugamans és d'aquells que fa pessigolletes.
Per què ha de servir el Celler de Vila-seca? L'alcalde ho té clar: vol que tingui un fort ús social, sigui de particulars o entitats. Vol que tingui un alt contingut cultural —li faria il·lusió que s'hi fessin musicals i congressos— i vol convertir-ho en un atractiu turístic del nucli interior de la ciutat, juntament amb el Castell empoderat per la prestigiosa Fundació Vila-Casas. A tal efecte, a banda de la unificació tarifària, ho ha connectat amb una línia de transport públic la platja de la Pineda. També, segons Pere Segura, és una inversió indefugible de l'administració pública. Sempre és més rendible políticament fer pistes de pàdel que equipaments culturals.
També s'ha esbossat una primera programació d'actes i espectacles, però la impressió és que aquesta aposta encara està verda i que a mesura que avanci l'any el nou Celler s'anirà omplint de contingut. El continent, que brilla amb llum pròpia entre la magnífica col·lecció d'espais públics municipals, està llest. Ara veurem què hi posem dins.
