En aquest sentit, a causa de la globalització, els hàbits i les tradicions nostrades es perden a una marxa forçada. Aquesta tendència també ve alenada per les noves generacions, ja que el jovent, en la majoria de casos, veu l'opció americana com l'aposta més atractiva per passar la nit.
Davant d'aquest escenari no és estrany, doncs, que sempre sorgeixi el mateix dilema: Celebrar la castanyada o Halloween?
Un home al cementiri de Lleida Foto: ACN
Un origen en comú
Primer de tot, cal aclarir que ambdues festes troben el seu origen en la cultura celta. El darrer dia d'octubre se celebrava a Anglaterra, Escòcia i Irlanda la festivitat del Samhain, el déu dels morts. La creença era que aquell dia els esperits dels difunts tornaven acompanyats de bruixes per intentar trobar un cos i posseir-lo. Per evitar-ho, totes les cases apagaven els llums i, fins i tot, es disfressaven d'éssers malignes i dimonis per confondre les ànimes.Més endavant, el Cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV. També el papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.
Consegüentment, el dia es va convertir en All Hallows Eve, que en anglès antic volia dir la vigília de Tots Sants.
Imatge d'una carabassa Foto: Escola Pia
La carabassa catalana
En aquest context, existeix una idea equivocada i que sovinteja entre els acèrrims defensors de la Castanyada és que la carabassa buida i amb llum és un costum americà. Antigament, però, a la Catalunya central, sobretot al Ripollès i Osona també era tradició buidar una carabassa, fer-li forats i posar dins una espelma flamejant.Es posaven als marges dels camins, o la porta de casa i la seva finalitat era fer por als més innocents. Les cases que no tenien carabasses ho feien amb naps.
