Nascut a Reus l'any 1856 i mort a París amb tan sols 46, el fotògraf Josep Maria Cañellas va ser un dels pioners de la fotografia moderna, considerat un precursor del fotoperiodisme actual -quan encara no existia aquest terme- pel canvi de mirada que va introduir, darrere de la càmera, en la seva feina i passió. De la seva trajectòria, iniciada en modestos estudis del barri de Montmartre i que va anar ascendint socialment i econòmicament, se'n coneix molt poc; de fet, era un absolut desconegut fins a principis d'aquest segle XXI, quan la casualitat el va treure de l'oblit, en el marc d'una exposició a Figueres.
Una segona casualitat va portar el fotògraf reusenc Carles Esporrin a descobrir-lo i va encendre l'espurna que acabaria convertida en el documental «L'ombra del fotògraf», codirigit amb la realitzadora Luz López, amb fotografia de David Pallarès i música de Jordi Cartañà. L'audiovisual es projectarà aquest divendres 8 de novembre al Teatre Bartrina de Reus, a les 17.15 hores, en el marc de la 19a edició del Memorimage; la investigació sobre la seva vida i obra encara continua viva.
Les fotografies preses pels carrers de la capital francesa i un exhaustiu treball documental pels pobles de l'Alt Empordà van convertir Josep Maria Cañellas en un artista d'avantguarda que no sols dominava les noves tècniques fotogràfiques que permetien treballar la instantaneïtat, sinó que va trencar amb els esquemes establerts i va aplicar aquests avenços per a retratar la vida a peu de carrer.
La qualitat, excepcionalitat i extensió de la seva obra contrasta amb la discreció i el poc reconeixement que ha tingut la seva figura, pràcticament oblidada. Esporrin, fotògraf i director del documental, reconeix que "no sabia absolutament res d'ell" i li va sobtar que es parlés de "fotoperiodista" sent tan antic i que, a més, tota la informació existent sobre ell fos tan recent.
A l'ombra d'una figura desconeguda
La primera investigació sobre Cañellas la van coordinar la llavors directora del Museu de l'Empordà, Anna Capella, i el gestor cultural Jaume Santaló, quan comissariaven una exposició sobre la Figueres republicana l'any 2000-2001. Es van trobar amb unes fotografies antigues i es van adonar que ningú els havia donat la importància que tenien i van començar la cerca a partir de les 555 instantànies de l'àlbum Rubaudonadeu, cinc volums que el polític Josep Rubau Donadeu i Corcellés havia encarregat al fotògraf l'hivern del 1888-1889.
A partir d'aquí, comença a entrar la llum dins l'ombra de J.M.C. -com ell signava i numerava totes les seves fotografies-, un personatge que, per al Carles Esporrin, reunia "totes les característiques per atrapar-lo des d'un punt de vista periodístic: és el primer que fa fotografia instantània al país, era molt desconegut sobretot a casa nostra i encara hi ha moltes coses per investigar".
La fotografia instantània va néixer a París, en la dècada dels 1880, i va ser un dels canvis més importants en la disciplina perquè permetia congelar el moviment, "una cosa que fins llavors no es podia fer perquè els temps d'exposició eren molt alts, però la ciència, la tècnica evoluciona", explica Esporrin. El tret diferencial que fa únic Cañellas és que, quan els altres fotògrafs coetanis van poder congelar el moviment, capturaven un tren en marxa o les onades del mar; però ell "sortia al carrer i fotografiava la vida", en paraules de Pep Parer, qui també ha estudiat l'obra del reusenc.
Abans d'ell, la tècnica no permetia retratar la quotidianitat del dia a dia, però ningú tampoc s'havia parat a pensar en això i, encara menys, podien passar desapercebuts com va aconseguir Josep Maria Cañellas, portant la càmera a l'alçada de la panxa, sense intervenir en l'escena i incorporant una mirada "fotoperiodística" per primera vegada, que realment suposava una revolució en el segle XIX. Molt probablement, la seva mort prematura va impedir que el seu nom transcendís i, a més, com a comercial nat, va "abandonar els carrers" per retratar nus femenins, com a via per guanyar-se millor la vida i prosperar en la capital artística del moment.
Documentar el procés documental
El procés creatiu de «L'ombra del fotògraf» no s'entén sense la mateixa recerca i documentació sobre Cañellas, ja que el documental s'ha anat gestant, en els últims cinc anys, en paral·lel a la investigació. L'objectiu, explica Esporrin, era "fer el documental en present, no com si parlés d'una figura passada, sinó sobre la descoberta". La feina, conjunta amb la Luz López, l'Anna Capella, el Jaume Santaló, el Pep Parer i altres professionals que han anat sumant a l'equip, ha sigut llarga, sovint amb més dificultats de les volgudes i menys recursos disponibles dels desitjats.
D'una recerca per Internet, un llibre i una trobada al Museu de Mataró amb Capella; a prendre consciència de la magnitud de coses per descobrir sobre el personatge, compartir la idea amb López i engegar un rodatge sense saber ben bé on arribaria; fins al moment present en què Carles Esporrin expressa satisfet que "un documental era la millor manera de donar a conèixer Cañellas" i llençar els daus a l'aire davant possibles noves troballes.
"No tenim encara un gran volum de fotografies seves, tenim documentades entre 4.000 i 6.000, però no sabem on són; que estiguin dispersades fa que es perdi la pista", lamenta el codirector. Malgrat tot, ells ja han aportat un important granet de sorra, que s'ha anat escampant arreu: han estat seleccionats al Festival Transhumant 2024, fins al 10 de novembre es pot seguir visualitzant a Filmin i, més enllà del Memorimage, també el projectaran al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. I, mentrestant, continuaran buscant el rostre que s'amaga en l'ombra del fotògraf.
De Reus al món: una exposició única
Paral·lelament al documental, el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) acull l'exposició fotogràfica «Josep Maria Cañellas, de Reus al món» amb una selecció de 51 albúmines, que es poden visitar fins al pròxim 30 de novembre. Aquesta part de l'obra del fotògraf prové de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Museu de l'Empordà i, en el cas de la selecció de l'àlbum Rubaudonadeu, de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
La mostra del CIMIR s'organitza en tres tipologies: nus femenins i infantils, instantànies de carrer i fotografies documentals sobre l'Empordà. Conjuntament amb la particularitat de capturar la vida quotidiana, "l'exposició val molt la pena perquè només s'ha vist a Figueres l'any 2008, en cap altre lloc de l'Estat, i ara s'està tornant a dimensionar la importància del personatge", destaca Àlex Cervelló, tècnic del Centre de la Imatge i responsable de l'exposició.
En aquesta línia, la voluntat era recuperar aquest personatge reusenc i ensenyar a tothom la seva feina com un dels pioners de la fotografia, "era molt interessant el seu retrat del que estava passant, la història que passava per arribar a la instantània", continua Cervelló. De fet, el tècnic del CIMIR reconeix que "és un tipus de fotografia que no és per a tots els públics", però també amaga curiositats com els fets que van portar Josep Maria Cañellas a reivindicar els seus drets d'autor.
L'any 1899 va guanyar un plet després d'interposar una demanar contra l'ús il·legal d'una de les seves fotografies, que havien reproduït sense autorització ni pagament per il·lustrar la portada del llibre La Vierge de Babylone, de l'escriptor Prosper Castanier i la Libraire Alfred Charles. "Cañellas tenia clar que la fotografia era un art i es va fer valdre molt", afirma Àlex Cervelló, tenint en compte que, en aquella època, no tenia valor i els plagis eren un habitual. Amb tot, la sentència li va donar la raó i la resolució judicial va establir un precedent cabdal.
L’albúmina i la seva complexa conservació
D'altra banda, una de les singularitats de l'exposició de l'obra de Cañellas són els requisits tècnics que ha hagut de complir la sala. Cervelló descriu que, mitjançant dos humidificadors i el control de la temperatura, l'espai expositiu s'ha de mantenir en un 21% d'humitat i a baixa temperatura; i, sobretot, s'ha de regular la llum. En aquest cas, utilitzen llums sense ultraviolats, amb sensor de moviment, i s'han col·locat estores per evitar els rajos del sol a través de les finestres.
Aquest "exhaustiu" control "era l'única manera de poder ensenyar una cosa que no s'havia vist mai a Reus", assenyala el tècnic el seu valor, malgrat les dificultats. Això es deu al procés de còpia a l'albúmina, el procés més popular durant el segle XIX per fer còpies de les imatges, i que utilitzava components naturals, més vulnerables als canvis de temperatura, humitat i il·luminació.
El format, inventat per Louis Desiré Blanquart-Evrard l'any 1850, es caracteritza perquè la imatge queda suspesa sobre el paper i no absorbida, fet que va donar més nitidesa i precisió, essent alhora un mètode barat i senzill de preparar -consta de clorur de plata i albúmina, s'obté batent clares d'ou amb sal comuna i només cal una solució de nitrat de plata sobre el paper fotogràfic- que va contribuir a la democratització de la fotografia. És a dir, l'albúmina va fer més accessible el revelat.
Ampliar les «mirades» al CIMIR
Per explicar tots aquests detalls, des del CIMIR estan treballant per fer alguna visita guiada per l'exposició en les pròximes setmanes perquè vingui més gent. De fet, l'equipament també té exposada actualment "I la festa continua", una versió reduïda i temporal de "L'Ara Toca Festa" del Museu d'Art i Història de Reus mentre aquest roman tancat per obres, i això ha permès que un públic més ampli conegui la selecció de Cañellas.
"Atraure un públic que no està acostumat a la nostra manera de treballar és una manera d'introduir la gent en l'equipament i ens estem plantejant canviar la dinàmica, amb una via més genèrica i una més específica, perquè ens interessa portar gent", explica Àlex Cervelló. D'altra banda, detalla que la "voluntat és que l'equipament es converteixi en un espai més central; l'evolució vol una mica més d'energia i canviar el pas".
En aquest sentit, el Centre de la Imatge ja ha sumat novetats com la segona edició del Memorimage d'Estiu o la preestrena de la sèrie de ficció Kimeres; aquest mateix mes de novembre estan implicats en la 19a edició del Festival Memorimage i de cara al gener, ja tenen aparaulada l'exposició Perimenopausa de la fotògrafa reusenca Meritxell Perpinyà Masip. I, com bé reivindica el tècnic, la difusió no és l'única pota del CIMIR, també hi ha la investigació, recerca, documentació, digitalització i descripció dels nous fons que van arribant.