El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) reobrirà portes a la seva seu principal de la plaça del Rei aquest Nadal després de vuit anys tancada per les obres de rehabilitació. A finals del passat mes de juny, l'equipament va cloure la seva etapa al Tinglado 4 del Port de Tarragona i es treballa ara en el trasllat de les peces —que s'han restaurat— i en la nova museografia. Segons ha precisat la consellera de Cultura, Sònia Hernández, aquesta nova museografia serà la pròpia d'un equipament "del segle XXI", que permetrà conèixer "molt millor" tot el patrimoni i el passat romà de Tàrraco i el país en conjunt.
La inversió total en la remodelació de l'equipament cultural supera els nou milions d'euros. En aquest sentit, la consellera ha afegit que "crec que Catalunya es mereix tenir aquest museu i Tarragona es mereix tenir aquest museu". Hernández ha reivindicat que el MNAT compta amb una col·lecció "molt important" i amb troballes de "primeríssim nivell".
"Una de les feines que s'ha fet, i que vull posar molt en valor, és la restauració d'aquestes grans peces, que podrem veure en tota la seva esplendor", ha destacat. Al nou museu està previst que hi hagi un miler de peces exposades, una selecció de les 54.000 que té la col·lecció del MNAT als magatzems.
Recursos per fer més comprensible l'exposició
Aquestes peces no estaran només exposades en una peanya perquè aquells experts i coneixedors de l'arqueologia o de la història les puguin entendre, sinó que s'acompanyaran de recursos per fer-les més comprensibles i contextualitzades als visitants. "Estem treballant per fer un museu a Tarragona de primer ordre que apel·li i que interpel·li tothom", descriu. En aquest sentit, Sònia Hernández ha volgut reivindicar el projecte Els ulls de la història, una proposta immersiva sobre el patrimoni català que impulsa el Departament de Cultura per fer viure la història en primera persona als equipaments culturals.
Així, per exemple, es busca que la nova museografia es reinterpreti a través de la mirada de persones concretes —"veus subalternes", segons la titular del Departament de Cultura, com dones o infants, que van protagonitzar un moment històric— les que expliquin la història, sempre amb criteris basats en la recerca.
