Sobreviure al pas dels segles no és fàcil; fer-ho sense desaparèixer en cap moment i convertint-se en una de les figures festives més estimades és gairebé un "miracle" de què només pot presumir la Mulassa de Reus, l'element més antic d'entre els "integrants" de la Festa Major de la ciutat. Encara que en els seus orígens va ser una bèstia de foc, segons la primera referència històrica documentada del 1628, avui dia ha perdut el seu aspecte ferotge -amb coll extensible i treia foc per la boca- i ha passat a ser una bèstia més pausada i tranquil·la.

Ha sigut així des del 1725, quan es va construir la figura i marca la celebració del 300è aniversari aquest 2025. Amb unes potes més llargues per ser portada des de l'interior, movent el cap i fent petar les dents, encara es conserva l'estructura original, que està exposada al CIMIR, i se'n va fer una rèplica que surt en cercavila. És un dels elements més importants de Catalunya i llueix sempre com a domàs l'antiga bandera de Reus de color grana amb l'antic escut de la ciutat brodat.

Des de la Colla Gegantera local volen aprofitar l'efemèride dels 300 anys per "posar-la en relleu i posar-la al centre de la seva activitat, que sovint vetlla més pels Gegants que per la bèstia". D'acord amb la documentació històrica, en un inici, no anava lligada a actes religiosos, va ser més endavant que va començar a sortir en festivitats de Corpus, Sant Pere i Misericòrdia.

Preguntats pels reconeixements a la Mulassa, el president de la colla, Eduard Juncosa, puntualitza que l'entitat ja compta amb dues mencions honorífiques per la seva activitat gegantera i la trajectòria de 25 anys, a més de la declaració de Sant Pere com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Afegeix, també, que s'està elaborant una llei de patrimoni a nivell de Catalunya a què podrien acollir-se en un futur tant la Mulassa com els Gegants, com a elements per se.

La més estimada pels infants

Els geganters, geganteres, mulassers i mulasseres de Reus la volen reivindicar enguany i recorden que, per a la canalla, és l'element festiu per excel·lència, encara que de grans molts es passin després a Gegants, el Lleó o les danses. "Ja sigui per les faccions que té, la seva forma arrodonida, el pas que porta amb un moviment més pacient i de proximitat, la Mulassa no acostuma a generar por o distància, com altres elements, en els nens", descriu el president.

De fet, el coll, la boca i les campanetes són un gran atractiu per als més petits de la ciutat. "Anar a tocar els picarols de la Mulassa és una de les coses que més agraden als infants", apunta el cap de colla, Ernest Juncosa. Un dels actes més simbòlics i imprescindibles en el programa de Sant Pere és quan els infants donen el seu xumet a la bèstia perquè ja s'han fet grans i no el necessiten. 

"Potser fa 40 o 50 anys que es fa entre els RTV (Reusencs de Tota la Vida), no hem sabut mai l'origen puntual, s'ha anat fent al llarg del temps i, abans que la Colla Gegantera creés l'acte en si mateix, de manera extraoficial ja es feia", explica Eduard Juncosa. Encara més, fa temps, la Mulassa dansava amb els xumets penjats i s'havien de treure tots abans de les processons. A la seu de l'entitat, hi ha un armari exclusivament per guardar tots els xumets.

«Els que sempre hi han sigut»

Segons detallen des de la Colla Gegantera de Reus, tota la documentació que s'ha trobat indica que la Mulassa sempre ha anat amb els Gegants, "el motiu es desconeix, però sempre han anat acompanyats". Precisament, la bèstia no té un protocol específic, ja que és un "pack indivisible" amb les cinc parelles i forma part del mateix conjunt escultòric i, per tant, es regeix per un mateix protocol.

Així, tant geganters i geganteres com mulassers i mulasseres vesteixen una brusa blava, pantalons foscos, faixa negra, espardenyes amb una rosa i porten una tovallola al coll. La Mulassa surt amb la marxa dels Gegants i quan acaben, ella balla el seu valset, es mostra molt més alegre en les ballades -en comparació amb un comportament més solemne en cercavila-, i després marxen de la plaça Mercadal tots junts.

Un dels aspectes més destacables, com assenyala Ernest Juncosa, és que "la Mulassa i els Gegants no s'han perdut mai, són els que sempre hi han sigut; és molt significatiu" aquest valor de la continuïtat. "Hi ha generacions que quan eren petits no tenien el Lleó o l'Àliga, que es van recuperar i han esdevingut elements cabdals de la festivitat reusenca, però els Gegants i la Mulassa han traspassat diverses generacions", completa Eduard Juncosa.

Amb tot, el president de l'entitat reflexiona que "per molt que puguis aportar per a fer que un element sigui rellevant o agradi, la ciutat, el públic és qui ho determina", i agraeix la fortuna de tenir una ciutat que "està boja pels Gegants, la Mulassa i la resta d'elements, una ciutat que es bolca amb la Festa Major d'una manera espectacular". "La gent es tira al carrer i gaudeix de tots els elements festius", resumeix.

2025 i 2028: dues dates clau

La nova junta al capdavant de la Colla Gegantera de Reus ha entrat fa tres mesos i han tingut poc marge de maniobra per a preparar celebracions, però asseguren que faci el que es faci, "serà bonic i molt emotiu", perquè "són 300 anys, no és cosa menor". Per això, ho enfronten amb moltes ganes i amb una il·lusió que creuen compartida amb la ciutadania, pel fet de trobar una excusa per a celebrar, fer una festa i commemorar l'efemèride.

Aquest 2025, a proposta de ReusCultura i l'Ajuntament, el programa físic de la festivitat de Corpus tindrà la forma de la figura de la Mulassa. També, han dissenyat un domàs amb edicions limitades per penjar-lo al balcó i lluir els seus elements històrics. A través de les seves xarxes socials, han habilitat un formulari per adquirir-lo. Té un preu de 12 euros la unitat i aquelles persones que els vulguin comprar, ho hauran de fer abans del dimecres 18 de juny.

D'altra banda, els actes de celebració es traslladaran al voltant de Misericòrdia per tenir més temps per a preparar-ho. Tanmateix, expliquen que no serà una gran festa perquè tenen molt present una efemèride encara més important per al 2028: es compliran 400 anys de la primera referència històrica d'una Mulassa a la ciutat.