El Museu d'Art i Història de Reus, ubicat a la plaça de la Llibertat, va tancar portes al públic el 25 de maig del 2024, amb l'objectiu d'engegar la reforma integral de l'equipament municipal, tant de l'edifici com la renovació del seu contingut museogràfic. Les obres ja s'han iniciat a finals d'aquest mes de febrer, després del trasllat adequat de les peces i altres tasques de reorganització; el museu ja es troba de cap per avall.
"Estem molt satisfets de donar visibilitat a l'inici de les obres perquè es concreti tot plegat, amb l'objectiu de posar al dia l'equipament, que es va inaugurar l'any 1961 i des dels anys noranta no s'havia 'tocat'", ha evidenciat el regidor de Cultura i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. Així mateix, ha recordat que es tracta d'un dels espais més visitats i que permet explicar la història de la ciutat, amb la pròpia col·lecció del museu, a més dels artistes que van treballar a Reus en el seu màxim període de creixement, la protecció del patrimoni en temps de guerra i la mostra d'art gòtic de Pedrol Rius.
El pressupost total del projecte és de gairebé 2,2 milions d'euros -compta amb una subvenció pràcticament íntegra del Ministeri de Cultura de l'Estat- i els treballs haurien d'estar enllestits a finals d'aquest estiu. La data de reinauguració del Museu d'Art i Història es va marcar pel 2026, sense més concreció. La finalitat "és buscar major presència i impacte a la ciutat, que sigui un equipament obert, més accessible i polivalent", ha conclòs el regidor.
Rentat de cara: nou mobiliari i nova museografia
La reforma de l'edifici es va adjudicar a l’empresa Construcciones Asensio, SL, per 1.182.967,15 euros (IVA inclòs), i pel que fa al subministrament de museïtzació i mobiliari, l’empresa adjudicatària ha estat Amazing Up – Ingenieria Interactiva del Ocio, SL, per un import de 748.990,00 € (IVA inclòs).
Les actuacions corresponen a l’execució de les obres dels projectes bàsics i executius de reforma de l'accés i vestíbul del Museu, tant interior com exterior; així com del projecte bàsic i executiu de les obres de reforma del Museu. Finalment, també a l'execució del projecte executiu de museografia i mobiliari de la reforma del Museu d’Art i Història.
La reforma també tindrà el seu reflex a l'exterior, amb una intervenció que incidirà en la connexió de l'entrada del Museu amb la plaça de la Llibertat, amb l'objectiu de donar una major visibilitat a la presència del Museu. A més, es tracta d'un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Actualització dels relats
En la reforma plantejada es busca actualitzar els relats del Museu amb una nova museografia. Un primer, que s'endinsa en el període històric dels segles XVIII i XIX, que és quan es configura la ciutat contemporània. Hi haurà una mirada polièdrica amb la qual s'explicarà l'evolució de la ciutat des de l'àmbit social, urbanístic, econòmic, polític i cultural i amb el qual es posarà en relleu una societat polaritzada per la nova organització social que va generar la nova economia industrial. Aquest primer relat estarà contextualitzat a nivell de Catalunya, ja que Reus esdevé la segona ciutat del país.
D'altra banda, hi haurà dos nous relats que es focalitzaran en la important col·lecció d'art que es conserva al Museu. Un primer relat lligat a l'evolució de la ciutat dels segles XVIII i XIX, on s'exposaran les obres dels artistes més importants que van treballar a Reus en aquest període. L'activitat artística del segle XIX continuarà encapçalada per Marià Fortuny, el qual estarà acompanyat per obres d'altres artistes importants com Josep Tapiró o Baldomer Galofre. El final de segle estarà representat amb obres de dues figures destacades per al modernisme local, Antoni Gaudí i Hortensi Güell.
El segon relat, que ocuparà la primera planta del Museu mostrarà la formació de dues col·leccions d'art, una primera a partir de la protecció del patrimoni en un període de guerra, com va ser la Guerra Civil, durant la qual el Museu va esdevenir el lloc de refugi de les obres del renaixement i del barroc de bona part del rere país, i una segona, com la col·lecció d'art gòtic d'Antoni Pedrol Rius, que de mans privades va passar a mans públiques a través del llegat.
