Catalunya recupera la tradici贸 nadalenca de decorar els espais amb neules de paper

Les neules d鈥檃vui s贸n uns fulls prims de forma circular i reprodueixen sanefes i altres motius decoratius de tipus geom猫tric
En alguns casos les neules poden esdevenir una aut猫ntica obra d'art | Cedida

Aquests dies, molts dels espais que ens envolten, tant p煤blics com privats, llueixen decoracions vistoses i lluminoses que pretenen anunciar la proximitat de les festes de Nadal. Alguns d鈥檃quests elements han estat pensats i executats amb certa gr脿cia. D鈥檃ltres, en canvi, s贸n una combinaci贸 de l鈥檃mor cap a l鈥檋orror vacui i del simple mal gust.

 

Davant d鈥檃quest col路lapse sensorial, hi ha un element decoratiu molt nostrat en aquestes dates que, malauradament, ha quedat en un segon terme i 茅s del tot desconegut. Es tracta de les neules, i no ens referim a les que mengem en les postres del dia de Nadal o de Sant Esteve.

 

Les neules d鈥檃vui s贸n uns fulls prims de forma circular i reprodueixen sanefes i altres motius decoratius de tipus geom猫tric. En un primer moment, havien estat fetes amb pasta de farina sense llevat per貌 m茅s modernament van ser substitu茂des per les de paper. Tamb茅 n鈥檋i ha de motius nadalencs i escenes b铆bliques. Algunes d鈥檈lles s贸n aut猫ntiques obres d鈥檃rt popular i, en la majoria de casos, esdevenen creacions art铆stiques amb un nivell d鈥檈xecuci贸 i de detall impressionants.

 

Alhora, cada neula forma part d鈥檜na garlanda i s鈥檜neix amb una altra mitjan莽ant fils. Aquests enfilalls de neules es poden penjar damunt del pessebre, dels aparadors i, en els seus usos m茅s tradicionals, en les ll脿nties, altars i l脿mpades de les esgl茅sies.

Moltes de les esgl茅sies de Mallorca no han perdut el costum | Cedida

La recuperaci贸 a Catalunya

Encara avui, per Nadal, moltes botigues i esgl茅sies de Mallorca enramen i guarneixen el seu interior amb unes rengles llargues de neules de paper blanques treballades amb motius nadalencs, un costum que antigament tamb茅 havia estat molt est猫s a les esgl茅sies de Catalunya. No obstant aix貌, el costum s鈥檋avia perdut gaireb茅 en la seva totalitat al Principat i, fins fa pocs anys, nom茅s es trobava en la Festa del Pi de Centelles.

 

En aquesta 煤ltima d猫cada, per貌, la decoraci贸 amb neules els escenaris nadalencs catalans s'est脿 recuperant i en l鈥檃ctualitat es poden contemplar en diversos temples de l鈥櫭爎ea metropolitana i, sobretot, en les esgl茅sies de la ciutat de Barcelona. Al mateix temps, aquests elements assumeixen la seva m脿xima funci贸 durant la nit de Nadal, quan el personatge de la Sibil路la acaba el seu cant. Ella talla amb un cop d'espasa els fils de les garlandes de neules que pengen, que cauen amb gran estr猫pit al terra simulant aix铆 els estels i les estrelles que la can莽贸 profetitza que cauran del cel durant el cataclisme final.

Imatge de la festa del Pi de Centelles | Cedida

El sentit de les neules

En el seu origen, les neules acomplien una funci贸 anunciadora del calendari religi贸s. S鈥檌nstal路laven el quart diumenge d鈥橝dvent i marcaven el temps que quedava per arribar a Nadal. Les neules m茅s grans eren les setmanes i les m茅s petites els dies. Cada dia s鈥檈nretirava una neula i d鈥檃questa manera els fidels que anaven a l鈥檈sgl茅sia podien saber quant temps quedava pel Nadal. Avui en dia, molts indrets, s鈥檋a perdut la simbologia dels dies i les setmanes i se n鈥檋i posa un nombre indeterminat amb un criteri purament ornamental.

 

Tamb茅, la imaginaci贸 popular relaciona les neules, per la seva forma rodona i per estar posades en llargues tires penjades, amb els cristalls i volves de neu o el gla莽 que se suposa que hi devia haver a la cova del naixement en aquest moment de l鈥檃ny, argumentant que en hebreu Betlem significa 鈥榗asa de pa鈥, com les neules que s鈥檋i pengen.

 

Un costum de 1470

Segons Manel Carrera, la primera refer猫ncia escrita que hi ha sobre neules decoratives data de 1470. 脡s un document en el que els campaners d鈥橧gualada es comprometen a enramar amb h貌sties, banderetes i escuts l鈥檈sgl茅sia de la vila. Al segle XV tamb茅 hi ha refer猫ncies escrites de les partides per la compra de neules i fil per endiumenjar la Seu de la Catedral de Barcelona. El costum va durar a Barcelona fins l鈥檃ny 1822, quan fou prohibit.

En els darrers anys, algunes escoles han recuperat aquest element decoratiu | Cedida

M茅s not铆cies de la categoria Cultura