Catalunya recupera la tradició nadalenca de decorar els espais amb neules de paper

Les neules d’avui són uns fulls prims de forma circular i reprodueixen sanefes i altres motius decoratius de tipus geomètric
En alguns casos les neules poden esdevenir una autèntica obra d'art | Cedida

Aquests dies, molts dels espais que ens envolten, tant públics com privats, llueixen decoracions vistoses i lluminoses que pretenen anunciar la proximitat de les festes de Nadal. Alguns d’aquests elements han estat pensats i executats amb certa gràcia. D’altres, en canvi, són una combinació de l’amor cap a l’horror vacui i del simple mal gust.

Davant d’aquest col·lapse sensorial, hi ha un element decoratiu molt nostrat en aquestes dates que, malauradament, ha quedat en un segon terme i és del tot desconegut. Es tracta de les neules, i no ens referim a les que mengem en les postres del dia de Nadal o de Sant Esteve.

Les neules d’avui són uns fulls prims de forma circular i reprodueixen sanefes i altres motius decoratius de tipus geomètric. En un primer moment, havien estat fetes amb pasta de farina sense llevat però més modernament van ser substituïdes per les de paper. També n’hi ha de motius nadalencs i escenes bíbliques. Algunes d’elles són autèntiques obres d’art popular i, en la majoria de casos, esdevenen creacions artístiques amb un nivell d’execució i de detall impressionants.

Alhora, cada neula forma part d’una garlanda i s’uneix amb una altra mitjançant fils. Aquests enfilalls de neules es poden penjar damunt del pessebre, dels aparadors i, en els seus usos més tradicionals, en les llànties, altars i làmpades de les esglésies.

Moltes de les esglésies de Mallorca no han perdut el costum | Cedida

La recuperació a Catalunya

Encara avui, per Nadal, moltes botigues i esglésies de Mallorca enramen i guarneixen el seu interior amb unes rengles llargues de neules de paper blanques treballades amb motius nadalencs, un costum que antigament també havia estat molt estès a les esglésies de Catalunya. No obstant això, el costum s’havia perdut gairebé en la seva totalitat al Principat i, fins fa pocs anys, només es trobava en la Festa del Pi de Centelles.

En aquesta última dècada, però, la decoració amb neules els escenaris nadalencs catalans s'està recuperant i en l’actualitat es poden contemplar en diversos temples de l’àrea metropolitana i, sobretot, en les esglésies de la ciutat de Barcelona. Al mateix temps, aquests elements assumeixen la seva màxima funció durant la nit de Nadal, quan el personatge de la Sibil·la acaba el seu cant. Ella talla amb un cop d'espasa els fils de les garlandes de neules que pengen, que cauen amb gran estrèpit al terra simulant així els estels i les estrelles que la cançó profetitza que cauran del cel durant el cataclisme final.

Imatge de la festa del Pi de Centelles | Cedida

El sentit de les neules

En el seu origen, les neules acomplien una funció anunciadora del calendari religiós. S’instal·laven el quart diumenge d’Advent i marcaven el temps que quedava per arribar a Nadal. Les neules més grans eren les setmanes i les més petites els dies. Cada dia s’enretirava una neula i d’aquesta manera els fidels que anaven a l’església podien saber quant temps quedava pel Nadal. Avui en dia, molts indrets, s’ha perdut la simbologia dels dies i les setmanes i se n’hi posa un nombre indeterminat amb un criteri purament ornamental.

També, la imaginació popular relaciona les neules, per la seva forma rodona i per estar posades en llargues tires penjades, amb els cristalls i volves de neu o el glaç que se suposa que hi devia haver a la cova del naixement en aquest moment de l’any, argumentant que en hebreu Betlem significa ‘casa de pa’, com les neules que s’hi pengen.

Un costum de 1470

Segons Manel Carrera, la primera referència escrita que hi ha sobre neules decoratives data de 1470. És un document en el que els campaners d’Igualada es comprometen a enramar amb hòsties, banderetes i escuts l’església de la vila. Al segle XV també hi ha referències escrites de les partides per la compra de neules i fil per endiumenjar la Seu de la Catedral de Barcelona. El costum va durar a Barcelona fins l’any 1822, quan fou prohibit.

En els darrers anys, algunes escoles han recuperat aquest element decoratiu | Cedida

"🎄💫ACTES I HORARIS: Tot el que podeu fer aquest cap de setmana previ al Nadal!" "🚫LLISTA: Les 10 paraules sobre el Nadal i les festes que dius malament i no ho saps"