Reus és la ciutat més gran de la província de Tarragona que ha sortit de la nova declaració de zona tensa residencial anunciada per la Generalitat al juliol. L'Ajuntament del municipi del Baix Camp alerta, però, que la problemàtica d'accés a l'habitatge continua tot i haver quedat fora de la resolució. En aquest sentit, els preocupa no poder limitar el preu dels lloguers. L'altra cara de la moneda són Vila-seca i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant que celebren entrar-hi mentre demanen al Govern "flexibilitzar" els tràmits per tal d'impulsar nova construcció.
Des del municipi reusenc, la regidora de Serveis a les Persones, Drets Socials i Habitatge, Anabel Martínez, celebra "la millora", però també té dubtes. "Una de les mesures més importants que s'han aplicat és el topall dels lloguers. Si ara no ho podem fer, no sabem com anirà", explica. Martínez remarca que la ciutat "encara té molts problemes d'habitatge, i que hi ha moltes famílies que no poden accedir a un habitatge assequible".
Davant d'aquesta situació, Martínez destaca el treball en matèria d'habitatge a la ciutat: dues promocions amb uns 200 pisos, rehabilitació de baixos per viure-hi, o el Pla 50.000 de la Generalitat. Al mateix temps, l'Ajuntament de Reus s'ha reunit amb la Generalitat perquè les mesures adoptades durant el període que la ciutat ha estat qualificada de "tensa" es puguin allargar.
"Temeritat i imprudència"
Al Sindicat d'Habitatge de Reus la notícia "els va agafar per sorpresa". "És una temeritat i una imprudència injustificable", afirma un dels seus membres a l'ACN, Guillem Jové. Tot i això, creu que hi ha "marge" per buscar altres solucions, ja que la declaració cau a partir del març de 2027. "El que s'ha de fer és revertir aquesta decisió, canviar els criteris si fa falta i reconèixer que Reus continua tenint un problema d'un mercat de lloguer tensionadíssim, que estem en els preus més alts que hem tingut mai, que no han parat de pujar", assenyala.
A Reus, el lloguer mitjà el 2025, segons dades de l'Incasòl, va ser de 576,27 euros/mes. Tot i això, des del Sindicat d'Habitatge alerten que actualment els lloguers més baixos que s'ofereixen en portals immobiliaris a la ciutat són de 674 euros/mes com a mínim i de 1.800 euros/mes al màxim. "Ens estem acostant a preus de Barcelona des de fa uns anys. Sobre el paper sembla que hi hagi una ficció que els lloguers continuen estant vora els 600, però aquests són dels contractes que es van signar fa molts anys", afegeix Jové.
Jové assegura que des que la Generalitat va anunciar que la capital del Baix Camp sortia de la declaració de zona tensa d'habitatge, s'han trobat en casos de propietaris i immobiliàries que han "començat a pressionar" els llogaters per signar un nou contracte sense regulació.
Situació "pitjor" a Vila-seca
El municipi més gran de la província de Tarragona que ha estat inclòs en zona tensa d'habitatge és Vila-seca. L'alcalde Pere Segura lamenta que arribi tard, ja que en l'anterior resolució tots els municipis del voltant ja van ser inclosos. "Ara estem en una situació molt pitjor que abans", exclama. Segura diu que no "entén" quin "sistema s'utilitza" a l'hora d'incloure un poble o ciutat com a mercat residencial tens: "L'envernissen d'objectivitat i de dades, però a l'hora de la veritat no se'ns ha facilitat com es calcula".
L'alcalde de Vila-seca assegura a l'ACN que tenen "molts problemes" en habitatge. "Molts veïns no en troben per poder llogar. Ja no parlem de preus, de si són cars o barats, és que no n'hi ha", assenyala. Segura també reclama a la Generalitat que "flexibilitzi" els tràmits.
En aquest sentit, diu que fa quatre anys que estan tramitant urbanísticament una zona on es construiran 300 pisos, un 40% dels quals amb algun tipus de protecció. "Ha sigut un tràngol de quatre anys, molt difícil", considera. "Tenim moltes normes sectorials i l'autonomia municipal és residual", apunta.
"Ajuda" per a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
L'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs és un dels municipis que entra a la nova declaració de zona de mercat residencial tens. L'alcaldessa, Assumpció Castellví, creu que és una mesura que "pot ajudar", però considera que no ho pot "solucionar plenament". Insisteix que l'accés a l'habitatge és un "problema", tant per la manca com per la "pujada" de preus. En aquest sentit, assenyala que en el mercat de lloguer "hi ha molta especulació".
A més, es troben en la situació que l'Hospitalet de l'Infant és un destí turístic a l'estiu. "Molts habitatges que es podrien llogar no es lloguen perquè volen guanyar molts més diners durant l'època turística", lamenta Castellví. L'alcaldessa fa una crida a la Generalitat perquè accepti els dos solars facilitats per l'Ajuntament per fer-hi habitatge protegit. Mentrestant, espera que la declaració de zona tensa els permeti "facilitar" els permisos relacionats amb la construcció d'habitatge.
"Sorpresa" a Salomó
En canvi, a Salomó estan sorpresos per haver estat inclosos a la llista. El poble, de 500 habitants i d'interior, té un nucli antic i no hi ha urbanitzacions. "No ho acabem d'entendre, no sabem si és una cosa que ens pot afavorir o no. Intuïm que és fruit d'aplicar una fórmula dins una taula d'Excel amb unes dades que potser caldria interpretar-les més enllà de l'apartat aritmètic", ha apuntat l'alcalde, Xavier Ferrando. El batlle ha afegit que "el problema potser és aplicar grans regles aritmètiques en pobles petits de 500 habitants i 200 cases sense fer una anàlisi de l'entorn".
Des del consistori s'han trobat a la llista sense cap consulta ni avís previ de la Generalitat i ara han demanat una reunió per valorar exactament què implica i com els pot influir. Ferrando ha manifestat que no tenen un problema especialment greu amb l'habitatge. Ha reconegut que hi ha manca d'oferta, "com a tot arreu", però que no es paguen preus alts. "Ningú ha de marxar del poble perquè no ho pugui pagar; no és com a la costa", ha apuntat. Al Camp de Tarragona també han estat declarats com a zona residencial tensa Constantí, el Pla de Santa Maria i l'Espluga de Francolí.
"Inseguretat" pels canvis
Els agents immobiliaris de Catalunya (API) veuen amb "sorpresa" els canvis efectuats pel Govern, amb municipis que entren i altres que surten de la declaració de zona tensionada. "No acabem d'entendre molt bé quin és el criteri que ha seguit per prendre aquesta decisió", indica el secretari de l'associació d'API de Catalunya, Francesc Quintana. "L'aprovació constant de decrets, entrades i sortides crea incertesa, inseguretat jurídica", continua. "El que provoca és que tota la gent que estava invertint en habitatge deixi de fer-ho, i això el que fa és que disminueixi el parc d'habitatge de lloguer", conclou.
Quintana, que també és el gerent de l'agència immobiliària Vivendex, amb seu a Barcelona i a Reus, creu que les ciutats que surten de la regulació podrien veure's afectades en els contractes de lloguer que vencin ara. "Podrien actualitzar-se a preu de mercat, però no serà molt considerable", matisa.
Amb tot, el secretari dels API de Catalunya insisteix a "generar oferta" per tal de "resoldre el problema greu que tenim amb l'habitatge". "Hem de regular de forma constant i tenir en compte tots els diferents actors del mercat, no només els llogaters. Sense un parc estable de lloguer, no podrem aconseguir que hi hagi una rotació activa", diu.
