Alegria, que és Festa Major

'Al Vendrell tothom procura per ell', i aquesta Festa Major n'és un clar exemple

Alegria, que és Festa Major. Aquest cap de setmana El Vendrell ha celebrat la seva festa grossa, Santa Anna, on, els que participem activament de la cultura popular del poble hem vist com una de les dates més importants per nosaltres ha quedat orfe de pare i mare, reduïda a un míting polític de l’actual ajuntament que no només no ha sabut proposar una alternativa, sinó que ha vetat les que se’ls han ofert.


El refranyer popular diu que al Vendrell tothom procura per ell. I jo, nascut i criat al poble, sempre havia defugit d’aquesta creença, potser per innocència, potser per incredulitat, o per l’esperança de construir, des de totes les entitats populars, una festivitat conjunta i plena que realment donés significat a una de les Festes Majors més importants de Catalunya. Res, ni de bon tros.

«Santa Anna ha mort, no l’ha matat el coronavirus»

Santa Anna l’hem matat entre tots. Alguns amb més culpa que altres, i alguns amb més intenció que altres, també. L’han matat les entitats que no han sabut pensar de manera conjunta per prendre decisions unànimes i beneficioses per tots. L’ha matat també un ajuntament que no només no ha proposat cap alternativa sinó que ha deixat que la Festa anés morint, que els que hi són protagonistes anessin dimitint, per agafar tot el control. 


Per últim, potser Santa Anna ha mort també per uns administradors que no han sabut, o no han pogut, tenir un ‘feedback’ més proper amb les entitats per atendre les seves propostes i peticions. Però aquests són els que han pagat els plats trencats.


Com a membre del Ball de Diables i responsable del Tallot del Vendrell, em dol que els Administradors hagin dimitit, a causa de «la falta de presa de decisions per part dels responsables polítics de l’ajuntament», així com d’algunes entitats, que han sentenciat fins a tres propostes de Festa Major diferents, com van expressar els mateixos Administradors al comunicat de renúncia.


Perquè sé el que és treballar fins a altes hores de la matinada preparant el drac per una sortida. Perquè sé el que és ser responsable d’un grup que juga amb foc, literalment, i perquè sé el que és desviure’s i destinar tot el temps del món a una passió, a una activitat que et realitza i que, òbviament, no s'obté cap retribució a canvi. I no em vull ni imaginar el que deu voler dir ser Administrador.


Santa Anna ha mort, els Administradors han dimitit, i el regidor de Festes ha persistit. I tots ens hem de culpar, per no haver-nos implicat, per no haver escoltat les peticions de tots i per haver atès a l’ego personal abans que al que demanava la situació. Santa Anna ha mort, no l’ha matat el coronavirus. I alegria, que és Festa Major.

"Caminant, per David Figueres" "El Bitllet: «On és l'ADN Nàstic?», article d'Oriol Lleonart Padrell"