Impressions d'un microbiòleg

«L'aspecte positiu per a la salut pública, i que en poc temps es confirmarà si és veritat, rau en la poca capacitat de mutació que aquest virus sembla que presenta»
Un microbiòleg a la feina. | Chokniti Khongchum

Seguim amb aquest important problema sanitari, difícil d'assimilar a causa de l'elevat nombre de morts, i que n’hi ha per estona encara. De tota manera i en base a l'experiència d'epidèmies passades, el que està succeint no hauria de sorprendre massa al personal sanitari ben informat. Sense anar més lluny, a Espanya, al llarg de l'any 2018 van morir 15.000 malalts de grip, i al món cada any ho fan al voltant d'unes 500.000 persones. Només als Estats Units s'infecten anualment de grip uns 32 milions. Aquesta epidèmia haurà estat entre nosaltres uns cinc mesos i d'aquí a poc estarà ja molt limitada, tot i que les estadístiques de casos i morts cada país les fa anar segons li convingui.

 

Afortunadament i tal com també era d'esperar aquesta pandèmia haurà transcorregut sense causar una letalitat molt elevada, tot i que probablement ningú o molt poca gent estava immunitzada. De totes maneres seria interessant poder conèixer quants d'aquests malalts han mort realment pel coronavirus o han estat altres virus o fins i tot bacteris els responsables de les morts. És ben conegut que en les epidèmies de grip són molt freqüents les infeccions bacterianes secundàries.

 

Cada deu o vint anys apareixen pandèmies de grip que registren una molt elevada mortalitat, depenent de si el virus ha sofert importants mutacions. Solament la del 2018-2019 va causar uns 20 milions de morts i així s'han anat succeint, amb diferents graus de mortalitat fins a arribar a l'anomenada grip A (H1N1) que va aparèixer el 2009 a Mèxic probablement a partir dels porcs  i que tot i no ser una de les més virulentes va causar només als EEUU de 40 a 80 milions de persones afectades, amb un total d'entre 10.000 i 15.000 morts i que va permetre, com passa sempre en aquests casos, que alguns laboratoris farmacèutics aconseguissin enormes beneficis.

 

A cada epidèmia de grip, fins i tot les estacionals, es presenten també infeccions per altres virus i bacteris i és difícil saber quin és l'origen de la morbiditat i mortalitat associades. S'estima que gairebé un 10% de les infeccions respiratòries agudes són produïdes per coronavirus. Això explicaria el fet que en la pandèmia actual alguns dels malalts que presenten símptomes compatibles amb infecció per coronavirus mostrin resultats negatius als tests específics per aquest patogen i al seu torn altres que donen positiu a aquestes proves estiguin infectats per altres virus o bacteris que poden ser més perillosos. Això és molt difícil de saber i només estudis serològics ben dissenyats permetran investigar-ho, el que ara i davant d'aquesta situació d'emergència és poc factible, però probablement en un pròxim futur es realitzarà.

 

Probablement sobre cap altra malaltia infecciosa s'haurà difós tanta informació com sobre aquest coronavirus, el que demostra la por que, una malaltia sense vacuna i gairebé sense tractament com la present, pot generar. El pànic és molt difícil de controlar i més si està encoratjat per polítics que trontollen i per mitjans de comunicació, uns informant seriosament i altres afegint més llenya al foc.

 

La pregunta clau és si aquest pànic està fonamentat. Però de tota manera estigui fonamentat o no, la situació que pot desencadenar és impredictible, tal com ho demostra la vertiginosa caiguda de les borses i la ininterrompuda destrucció de llocs de treball; i estem només al principi. La difícil tasca dels polítics és intentar conjugar la protecció de salut pública i evitar que l'economia no s'ensorri com un castell de cartes. És per això molt important que les estadístiques sobre els casos siguin serioses i fiables i que  juntament amb un bon assessorament científic siguin les claus per prendre les decisions oportunes que al seu torn han de ser convincents.

 

De tota manera una cosa important sí podem constatar, tot i que creiem el contrari, i és el vulnerables que som quan una pandèmia causada per un patogen que no és ni dels més virulents ni dels més perillosos, pot acabar en poc temps amb la part més feble de la nostra comunitat sense que puguem evitar-ho i que a la vegada és capaç de fer tremolar les bases més sòlides de l'estat de benestar de la majoria dels països, fins i tot els més rics.

 

Una de les preocupacions més importants que el moment actual ens planteja és poder conèixer el grau d'immunitat que aquest virus deixarà tant dels que van passar la malaltia de forma clínica com els que ho van fer de forma subclínica o inaparent. Aquest aspecte també es desconeix fins que estudis epidemiològics permeten endevinar-ho. Però el que és de preveure és que com passa amb els virus que causen infeccions localitzades exclusivament en l'aparell respiratori, tal com els virus de la grip o del refredat comú, la immunitat adquirida no sigui molt duradora i que puguem tornar a contagiar-nos en un futur impredictible. L'aspecte positiu per a la salut pública, i que en poc temps es confirmarà si és veritat, rau en la poca capacitat de mutació que aquest virus sembla que presenta, el que en principi estaria associat a una millor protecció. Això és degut al fet que els coronavirus posseeixen el seu material genètic compost d'una sola i llarga molècula el que a priori limitaria la possibilitat que apareguessin nous virus mutants, a diferència d'altres virus com el de la grip que presenten el seu material genètic fragmentat i que pot combinar-se amb fragments d'un altre virus d'origen humà o animal i generar l'aparició de nous virus.

 

Però com jo dic sempre als meus estudiants de medicina, no sabem quan però segur que una altra pandèmia que pot ser molt més perillosa que la present, tard o d’hora apareixerà i especialment vosaltres sou els que heu d’estar preparats o si més no, assabentats d’aquesta possibilitat.

 

 

 

Josep Guarro Artigas és catedràtic emèrit de microbiologia la URV

Josep Guarro | URV