Un discurs que ja pocs compren

Josep Anglada va tornar al Vendrell aquest dimarts 18 d’agost, amb l’objectiu de capitalitzar, amb el seu partit SOMI, alguns dels problemes relacionats amb la seguretat ciutadana que ha patit la ciutat els últims mesos, com les ocupacions o els robatoris. El seu modus operandi no ha variat gens, sigui al capdavant de PxC o de SOMI, però el seu moment sembla que ja ha passat. La manifestació vendrellenca es va tancar amb un sonor fracàs, i només una quinzena de persones van fer acte de presència.

La situació és molt diferent de la que Anglada es podia trobar fa nou o deu anys quan venia a la capital del Baix Penedès. En aquells moments, PxC estava en ascens al Vendrell, en gran part gràcies al lideratge d’August Armengol, i dins el partit n’hi havia que somiaven fins i tot amb l’alcaldia. El vigatà, president i fundador de la formació, visitava sovint el Vendrell, que era el principal feu de PxC junt amb Vic.

Visites com la que va fer el juny del 2010, per presentar el ‘seu’ llibre (dit això amb totes les cometes del món), on un seguit de devots del líder ultradretà van fer cua perquè els signés el volum. Almenys les signatures segur que eren seves. Però, de mica en mica, la seva figura va anar caient en desgràcia. El 2014, Anglada va ser expulsat del partit que ell havia creat, amb denúncies d’haver posat la mà a la caixa que acabarien als tribunals.

El divorci amb PxC va ser dolent per les dues bandes. El partit, sense el seu líder, va començar un descens inapel·lable a les urnes, que va acabar amb la seva desaparició el febrer de 2019, quan ja era un fet que Vox se li havia menjat l’electorat. Anglada, per la seva banda, va aconseguir mantenir-se el 2015 amb SOMI a l’Ajuntament de Vic, però la seva inhabilitació durant dos anys per una sentència de l’Audiència de Barcelona va suposar que el partit quedés fora del consistori el 2019.

Des d’aleshores poc en sabíem del que un cop va ser militant de Fuerza Nueva, organització franquista d’ultradreta. De fet, en sabíem tan poca cosa com dels membres de SOMI el Vendrell. Els supervivents de l’extinta PxC a la capital del Baix Penedès van trobar el seu bot salvavides en la marca que havia creat Josep Anglada uns anys abans, i es van presentar a les últimes municipals, amb Juan Carrasco al capdavant. Els resultats van ser raquítics. Amb només un 2,02% de vots obtinguts a les urnes, SOMI va ser el segon partit menys votat d’un total de tretze candidatures. Vist el fracàs, els seus integrants van decidir desaparèixer sense dir ni ase ni bèstia.

Però explotar aspectes com la inseguretat ciutadana i la por és un caramel massa golós perquè no hi hagi algú que, a la mínima que ensuma una mica de sang, ho vulgui aprofitar. Així, SOMI el Vendrell ha reviscolat aquest agost, i ho ha fet destapant mòmies del passat, que ja pocs recordaven. Però el moment, certament, ja és un altre. El discurs apocalíptic on es barregen «robatoris», «ocupacions», «violacions» i «menes» ja està molt trillat i, d'acord amb la resposta de l’última convocatòria, sembla que pocs estan disposats a comprar-lo. Aquest mort ja no hi ha qui el revisqui.

"Trajectòria i record personal de Josep Poca i Gaya: capellà, escriptor i polític" "EL BITLLET: «Fum», l'article de Laia Solanellas"