Imatge de dues copes de vi fent un brindis

Salut i memòria

«Si la sort vol acompanyar, no perdo la il·lusió ni l’esperança que el 2021 sigui un any una mica menys de merda»

El bitllet de la Laia de dilluns passat era tan brillant que el millor que puc fer jo avui és obrir una altra porta i deixar això del Nadal  de banda. De fet, no tenia ganes de parlar-hi, si us sóc sincer, amb l’any nou —ara ja sí— picant a la porta. Si la sort vol acompanyar, no perdo la il·lusió ni la brillantor als ulls ni l’esperança que el 2021  sigui un any una mica menys de merda. Sóc ambiciós, ho sé.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Abans llegia, perquè suposo que sóc mig imbècil, les coses per les quals brindava ara fa un any, per donar la benvinguda a un 2020 que havia de ser una mica millor al desastre que ens ha caigut a sobre. Pof, quina miopia. És que no en vaig encertar ni una, pràcticament ni una. L’escenari, enguany, és maco: en lloc de brindar per il·lusió, ho faig per pura necessitat. Però la copa, ben plena. Doble. Acosta l’ampolla. Aquesta no, la gran. Encara en farem curts.

Al 2021 només li demano que afini, i al 2020 li suplico que no torni. Amb la gràcia que em fa això d’escriure els meus bitllets i de repartir a tort i a dret, en aquest darrer de l’any m’acontentaré amb evitar els balanços  —perquè no vull enfadar-me— i amb demanar clemència  al que hagi de venir. Clemència i sentit comú, sobretot sentit comú. I responsabilitat. I que feu cas d’una punyetera vegada a l’Àlex Arenas, que ja no sabem com dir-ho, carai.

Amic lector, amiga lectora, que entris a l’any nou amb el millor peu possible i que nosaltres puguem seguir-vos explicant què passa al nostre món —el petit, el sudista— el millor que ho sabem fer. Que tot passa, i que tampoc ens mereixem renunciar  a il·lusionar-nos. Però el sentit comú obliga a ajornar-ho. Diria que ens surt barat, vista l’alternativa.

Salut per als que hi som, i memòria per als qui no. Al final, només era això: salut i memòria. Tota la resta, pot esperar. Bona sortida del 2020 —no serà difícil— a tothom, i una millor entrada al vint-i-u. Que si l'any que ve torna Nadal i podem alçar la copa altra vegada amb il·lusió, haurà valgut la pena esperar.