Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

AQUESTA NIT

Crema la cuina d'un habitatge d'Amposta

Xavi Roch, corbata de president al Catllar i braçalet de delegat al Nàstic

Xavi Roch compagina el càrrec de delegat del Nàstic amb el de president del Catllar. Com a dirigent groc ha aconseguit estabilitzar el club després d’una crisi econòmica i l’ha ascendit de Tercera a Primera Catalana en un any
Xavi Roch, saltant a la gespa del Nou Estadi el dia de la presentació de l'equip 2019-2020 | Laia Solanellas

 

A Xavi Roch li falten hores al dia. 24 no són suficients per abastar amb força tots els fronts que té oberts. Molts el situareu com a delegat del Nàstic, el seu càrrec més visible en els darrers mesos, tot i que els més experts de l’esport del Camp de Tarragona el lligaran de forma inequívoca al CE El Catllar. Roch va arribar al club groc l’any 1985 com a futbolista en edat juvenil i no va ser fins a l’estiu del 2015 quan va sortir de l’entitat del seu cor després de certes desavinences amb l’aleshores president. Un any després, Roch va haver de tornar per fer-se càrrec d’una entitat al costat d’una renovada junta directa que ha aconseguit evitar la desaparició d’un club que serà centenari l’any 2026.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Tot i que fins ara se n’ha sortit prou bé, li ha arribat el moment de renunciar a quelcom: «Ara també estic al club de la meva vida (Nàstic) i crec que m’he de dedicar al 100% aquí i a la meva família, no tinc més temps». TarragonaDigital.com ha pogut conversar una estona amb un delegat que ja s’ha acostumat a l’exigència d’un club professional que l’ha necessitat d’un dia per l’altre al 100% per la trista pèrdua de Josep Maria Grau però també hem conversat amb el president d’un Catllar que ha passat de fregar la desaparició a viure un moment dolç després de dos ascensos en dotze mesos de diferència.

 

Retorn al Catllar per ser el president

Després de la seva sortida l’estiu del 2015, Xavi Roch tornava a l’entitat de la seva vida per ajudar i evitar la mort d’un club important del Camp de Tarragona. Un deute d’uns 60.000 euros tenia contra les cordes un Catllar que «estava a la vora de desaparèixer i ens resignàvem al fet que un club quasi centenari hagués d’abaixar la persiana. Volíem deixar de sortir als mitjans per coses extraesportives i que funcionés amb normalitat com al llarg de la seva història». Tenint en compte que en el futbol regional no hi ha beneficis, els grocs van decidir apostar per destinar íntegrament la subvenció municipal a pagar deute, deixant un equip a Tercera Catalana que no podia gastar res en concepte de dietes. D’aquesta manera, «vam eixugar quasi el 40% del deute, el més immediat i urgent ens ho vam treure de sobre. El primer any va ser duríssim i el segon any ja podem fer alguns números i és quan pugem a Segona Catalana».

 

El Catllar i el Nàstic, dues de les passions de Xavi Roch | Joan Alfons López

 

El 2018 s’assoleix l’ascens de categoria i l’objectiu, amb una mica més de marge econòmic, és aconseguir la permanència. Aquesta es va assolir amb comoditat, tanta que l’equip va veure opcions de classificar-se per la promoció d’ascens a Primera Catalana al final de la temporada: «Estava content però era un mal de cap perquè si pujàvem a Primera Catalana són divuit desplaçaments fora de Tarragona, els arbitratges són més cars i caldria fer un pressupost que difícilment podríem assolir». Finalment, l’equip va jugar la promoció i va ascendir: «Tenim la bona sort que guanyem la promoció i quan ascendim fem una reunió de socis extraordinària. Teníem clar que aquesta junta directiva només acceptaria jugar a Primera Catalana sempre que no es generés ni un sol euro de deute». Els socis ho van aprovar i aquest és el present: de Tercera Catalana a Primera en dotze mesos i el club, totalment estabilitzat.

 

Seny tot i l’ascens

Encara que s’hagi pujat a Primera Catalana, Xavi Roch i el seu equip de junta mantenen els peus a terra: «El pressupost de Primera Catalana és idèntic al de Segona. Serà el més modest de la categoria. Aquest és un any per gaudir, si després baixem, marxarem nosaltres amb l’equip a Segona Catalana, que creiem que és la categoria que li pertoca per pressupost». I és que Roch té clar que aquest serà el seu darrer any com a president groc: «Aquesta temporada serà la darrera de la Junta. No ho tenia clar fins fa un any quan vaig haver d’incorporar-me com a delegat al Nàstic, vaig haver de demanar una excedència en el meu lloc de treball i ho he hagut de deixar tot. El volum del club, la feina que hi ha, la família i els nens, etc. Aquest és l’últim any perquè vam arribar per estabilitzar el club i perquè d’aquell deute de 60.000 euros ara marxarem amb 15.000 i d’un únic proveïdor».

 

Trist aterratge al primer equip del Nàstic

Xavi Roch és l’actual delegat del primer equip del Nàstic des de la trista pèrdua de Josep Maria Grau. L’etern delegat grana ens va deixar el passat mes d’octubre i Roch, que ja actuava en aquest càrrec al CF Pobla de Mafumet, va haver de fer el salt definitiu al primer equip: «Josep Maria Grau és i serà sempre un mestre per mi. Aquest darrer any ha estat duríssim. Tot i que estava a la Pobla, sempre ajudava Grau als partits de casa, estava a la seva disposició. Jo estic aquí gràcies a ell, perquè ell em va recomanar per anar a la Pobla. Quan diuen el seu nom, la pell se’m posa de gallina», reconeix emocionat un Roch que afirma tenir present Grau en els mals moments: «Em fixava sempre en ell i intento fer el que ell feia, amb el seu tarannà és complicat perquè era inigualable, però era el meu referent. En els mals moments me’n recordo d’ell».

 

 

Bons moments són els que espera tenir l’ara delegat en aquesta campanya que tot just acaba de començar: «De tot s’aprèn, tocar el fang i començar de zero a vegades és important. Tornarem a la categoria que ens mereixem, la Segona A». Per fer-ho, hi ha «hi ha molta feina» darrere, com també en la tasca de delegat, quelcom que reivindica Roch: «La gent es pensa que només aixequem el cartell dels canvis, portes el braçalet i acompanyes els àrbitres. Al futbol professional és molt més complicat. Tractes temes com quan arriben els jugadors a Tarragona, els has d’anar a buscar en cotxe a l’aeroport, els has de buscar pis, acomodar la família, trobar les escoles als nens, empadronar-los a l’Ajuntament, etc. Fem una feina quasi de pare, és quelcom que m’agrada, em sento amb suport pel club i treballo molt a gust i amb màxima il·lusió».

 

La rutina en el dia de partit

Una de les jornades on menys errades es poden patir és en els partits de futbol. S’aplica als jugadors però també al delegat. Xavi Roch és previsor i sempre es presenta una hora abans del moment convocat al Nou Estadi: «Si el partit és a les 19.00 hores, jo ja sóc al camp a les 17.00 hores. Primer preparo les necessitats dels jugadors amb coses com les entrades i després la documentació, les fitxes i les alineacions. Quan falta una hora i dos quarts rebo els àrbitres, els acompanyo al vestidor i aleshores comença la dinàmica amb el delegat visitant, intercanviem alineacions, veiem les equipacions amb els àrbitres i quan ja hem presentat la documentació, toca esperar que comenci el partit i que apareguin imprevistos que calgui solucionar».

 

Precisament sobre els col·legiats, Roch conversa obertament: «Jo crec que als àrbitres, com menys els anomenem, millor. També m’emprenyo, com tots, però cal guardar la compostura». I és que tots els detalls s’han de cuidar, sobretot quan es tracta amb els col·legiats. Qüestionat per si un bon o dolent tracte previ als àrbitres pot condicionar-los d’alguna manera, Roch afirma que «els àrbitres són éssers humans però a aquest nivell no crec que se’ls pugui influenciar». Tot i aquestes paraules, el delegat grana va més enllà: «Els àrbitres parlen entre ells, quan un ve aquí, la setmana següent parlen dels jugadors, del delegat, etc. No tractar-los bé, et beneficia? No. Et perjudica? És possible. Tractem-los bé, posem-li les coses fàcils. Si abans de començar ens els posem de cul, perill de perjudicar-nos. Això sí, normalitat, no cal rentar-los les sabates».

 

El binomi Xavi Roch-telèfon mòbil, una escena habitual durant l'estiu | Joan Alfons López

 

President, delegat i pare de família. Aquesta és la figura d’un Xavi Roch que la pròxima temporada renunciarà al càrrec de màxim dirigent del club al qual més estona li ha dedicat. I passi el que passi sobre la gespa aquesta campanya, ell i els seus companys de junta podran anar-se’n amb el cap ben alt. Millor feina, impossible.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris