La gestió de les platges del litoral tarragoní està sota escrutini. És un moment delicat en què cal prendre decisions i implantar una sèrie de canvis que semblen inevitables. Per molt que alguns es neguin a veure-ho, gestionar les platges com s’ha fet els últims vint o trenta anys ja no dona resultat.

Diferents municipis han començat a avançar cap a un model més sostenible, on els usos turístics es combinen amb mesures mediambientals. Recupera la flora i la fauna i naturalitzar les platges és una de les opcions més evidents que cal prendre per aturar la regressió.

Després hi ha punts més delicats i que generen més controvèrsia entre la població. Deixar de fer grans aportacions de sorra o eliminar la neteja amb maquinària en són dues d’elles. Al Vendrell s’hi suma l’eliminació de les dutxes per estalviar aigua.

Són canvis importants respecte al que es feia fins ara i és evident que cal implantar-los amb molt de diàleg i consens. Per molt convençut que algú pugui estar que les decisions que pren són les correctes, això no l’eximeix del fet que cal informar amb cura la ciutadania. I mai s’ha de rebutjar el debat.

De la mateixa manera, crec que la situació del litoral és tan crítica que caldria un gran acord de partits als ajuntaments per deixar aquest assumpte fora de la batussa política. Buscar rèdits electorals en aquest aspecte —com alguns han fet a Altafulla— no seria el més adequat.

Evidentment, això implica que els plans de gestió s’han de prendre amb el màxim de consens possible, i amb la intervenció de molts actors. Només així s’aconseguirà revertir una situació que, a mitjà termini, pinta complicada.