Una de les parts importants d’una festa major són els pregons que representen el toc d’entrada dels actes d’aquesta cita popular tan esperada. La majoria de pobles
acostumen a utilitzar aquest element en els seus programes d’actes i cadascú té el seu estil.
A Calafell entre la gent i les entitats del municipi es tria qui s’encarrega d’aquest noble acte. Altres són partidaris de buscar gent popular que potser no sap ni on està el lloc en qüestió. Altres simplement van fent segons bufi el vent. Un dels grans pregoners d’aquesta comarca va ser el senyor. Manuel Bofarull que enguany
oficialment es compleixen 100 anys del seu naixement a Badalona per acabar en les seves edats més experimentades tenint un fort vincle amb Albinyana i amb el Penedès
en general. Ell era un professional que anava convidat als diferents pobles per oferir un discurs d’una durada racional on explicava històries i anècdotes dels seus veïns fruit de
la seva passió pels papers esgrogueits.
Al meu poble també tenim el Quim Nin que també ha realitzat alguns pregons pel seu pes polític a nivell del Principat. Un dels pregons que no oblidaré mai serà el del 2018 al Vendrell amb un dels vendrellencs més il·lustres que ha tingut la gran sort de ser administrador i pregoner dse la vila. Ara ja només li falta ser portant d’honor. Doncs després de dir de fredes i calentes sobre l’escenari de la plaça Vella ens va obsequiar amb un vídeo que encara tomba pel Youtube que és una versió moderna del Muralles de Tarragona adaptada als nous temps per aquesta Marsella penedesenca on va aterrar ara fa uns anys provinent de llunyanes terres.
Un altre dels moments màgics del meu record em porta al 2017 amb tota una exhibició d’art i creativitat quan la Gemma Ventura, la Carlota Baldrís
i la Marta Bellvehí ens van oferir una exhibició de la seva qualitat artística. Va ser un cúmul d’emocions davant de tres bèsties d’aquest món tan especial.
N’he vist molt de pregons de tot tipus i condicions, alguns més filosòfics com el de Kevin Prados al Vendrell i altres més personals com del Marc Rodero des del Portal del
Pardo.
Aquest any he vist un pregó que em va encantar. La cita va ser el dia 7 a davant de les antigues escoles de Llorenç del Penedès. Allí vaig veure una proposta ben diferent. Les
llums, la música, les fotografies i la veu de la Mònica Farré durant un quart d’hora ens va transportar a la història centenària d’aquest edifici emblemàtic de la localitat. 100
anys a través de històries de carrer, properes il·lustrades amb aquelles fotografies que molts guarden a casa de quan els va tocar aprendre les taules de multiplicar i fer-se les
fotos davant d’aquell mapa de la Península Ibèrica i sota el Sant Crist i a vegades fins i tot algun sant al costat per no perdre la nostra fe. Gerard Romero i va posar la música i
també hi van prendre part Quim Sicart i Hermini Mampel. Va ser tot un senyor pregó amb la veu en off que anava resseguint les petjades de l’estructura d’aquell emblemàtic
edifici.
Jo quan una persona en el seu pregó afegeix moltes primeres persones m’acostuma avorrir i quan passa un temps prudencial toco el dos. És un acte per convidar a la gent. La vida i miracles de l’escollit no han de ser ni de bon tros el protagonista de l’acte. Crec que va ser el Peyu quan va fer el pregó d’Albinyana, va simular trucar amb
anterioritat aleatòriament a alguns veïns de la localitat a l’atzar per preguntar que li semblava tot plegat i dalt el balcó va fer broma sobre les respostes. Tot i no conèixer el
poble va tenir una postura divertida i original que va agradar a la concurrència. Doncs això. El sr. Bofarull sempre deia que millor portar-lo escrit perquè quan parles no
controles el temps que estàs allí deixant anant el contingut. Doncs res a gaudir de les festes majors de casa nostra amb o sense pregó.