El grup municipal del Partit Popular ha presentat una moció, en el ple de l'Ajuntament d'aquest divendres 21 de març, per reclamar els terrenys de la platja de vies, ubicats a l'avinguda del Comerç de Reus, que són propietat d'ADIF i en què la companyia emmagatzema antic material ferroviari del traçat litoral. Segons ha confirmat el govern local, continuen a l'espera que l'empresa i el Ministerio de Transportes defineixin el protocol de cessió.
En representació de l'executiu reusenc, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, ha exposat que, en aquest mandat, "s'han centrat en el context", al contrari que anteriorment s'havia posat "més el focus en el què que no pas en el com fer que passi". És a dir, ha argumentat que "és un espai d'oportunitat, que tant entitats com partits polítics han valorat quins projectes hi voldrien fer", però ha recordat el paper que ha de tenir i té l'Ajuntament en les converses i negociacions a Madrid.
Berasategui, també, ha apuntat que a principis del mandat van anar a demanar la cessió de la platja de vies i, des d'Adif, els van demanar un temps per analitzar la seva petició; tot i que van trigar més de l'esperat, la resposta va ser positiva i, ara esperen que "decideixin quina és la via jurídica idònia per acabar cedint aquests terrenys", una reclamació que l'Ajuntament seguiria fent de "manera repetida i continuada, des del passat setembre", segons ha afirmat la regidora.
Així mateix, des de govern, han recalcat que primer, s'han de centrar a tenir capacitat d'actuació i, després, ja es faran projeccions per als usos i el conveni de transformació de l'espai, per a les quals es comprometen a crear una comissió organitzadora amb representació de tots els grups municipals. Precisament en una entrevista a TarragonaDigital, el gener del 2024, Marina Berasategui detallava que caldria esperar a l'estudi funcional de l'àrea per saber quina part dels terrenys continuaran sent d'ús ferroviari i quina superfície disponible passarà a l'Ajuntament.
Romanent positiu del 2024
En la sessió ordinària del mes de març, la Intervenció General de l'Ajuntament de Reus ha donat compte de la liquidació del Pressupost 2024, amb un romanent de tresoreria de lliure disposició d’1.455.965,54 euros. D’acord amb la normativa, el romanent es destinarà a l’amortització de deute. Tanmateix, el govern local ja treballa en la modificació del pressupost, que té previst portar a votació del ple d'abril, per destinar el mateix import de la liquidació a altres polítiques.
Amb tot, l’Ajuntament ha tancat el pressupost de 2024 amb un superàvit de 6.997.191,01 euros, dels quals 5.541.225,47 estan afectats per compromisos de l'exercici 2024 que tenen continuïtat en el pressupost d’enguany.
La liquidació dels comptes de 2024 confirma que l'Ajuntament de Reus compleix amb tots els indicadors de solvència: un percentatge d'execució de la despesa corrent del 97%; un període mitjà de pagament als proveïdors en un exercici de 9 dies (càlcul administratiu); una ràtio d'endeutament del 59,64% (el màxim per haver de sol·licitar autorització a la Generalitat és del 75% i el màxim legal és del 110%) i un deute municipal de 116 milions d’euros a 31 desembre.
FuneCamp fa un pas més
D'altra banda, el consistori reusenc ha autoritzat l'operació d'escisió de la unitat operativa dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp de Reus Serveis Municipals, S.A.; un pas necessari perquè el personal i altres recursos tècnics deixin de dependre administrativament de l'empresa municipal i puguin convertir-se en el paraigua que esdevindrà FuneCamp, la funerària supramunicipal que mancomunarà també els ajuntaments de Salou, Vila-seca i Constantí.
Com fonts municipals van detallar el passat mes de gener, un seguiment extern d'aquesta segregació empresarial, que l'Ajuntament de Reus ja va aprovar el maig del 2024, ha impedit accelerar el procés d'escissió. Així i tot, es preveu que en els pròxims mesos, ja es podrà posar definitivament en marxa el nou servei funerari.
L'executiu i la CUP aposten per l'urbanisme feminista
Finalment, les dues mocions del grup municipal de la CUP en aquest plenari han aconseguit el suport del govern reusenc i han prosperat. Una primera, presentant un pla de xoc per garantir el català a les escoles i en defensa de la llengua; i una segona per al reimpuls i la implementació de l'urbanisme feminista a la ciutat. En aquest sentit, el partit considera que no s'han portat a terme les mesures previstes en aquest àmbit.
El contingut de la moció ha inclòs propostes com generar una xarxa de carrers accessibles i bancs al voltant de les residències i CAPs, pacificar l'entorn de les llars d'infants i tots els centres educatius de primària i secundària, millorar la percepció de seguretat del carrer de l'Escultor Rocamora, millorar l'accessibilitat i la seguretat viària per a l'estada a la plaça de la Puríssima Sang, assegurar la connexió entre transport públic i la mobilitat activa, promoure espais verds d'ús comunitari, fer una xarxa de lavabos públics en equipaments municipals, crear infraestructures per promoure la conciliació o equipar l'espai de trobada i cura del carrer de Sant Carles i Sant Josep.
Tot plegat, amb la finalitat de planificar noves accions amb criteris d'urbanisme feminista: cures, seguretat, mobilitat, habitabilitat, autonomia econòmica i enfortiment comunitari. Per exemple, la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, ha exposat que, en la darrera comissió informativa del consell de Reus Mobilitat i Serveis, es va proposar de reforçar el servei de la bici Ganxeta durant les nits, "ja que s'ha detectat un increment en l'ús per part de dones, que se senten més segures tornant a casa en bici que no a peu".