La posada en funcionament de FuneCamp, la nova funerària supramunicipal que prestarà servei als municipis de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, continua endavant seguint els passos previstos. Encara que estava previst que s'engegués a finals del 2024, l'inici de la seva activitat depèn, actualment, de dos processos "que s’estan portant a terme de forma paral·lela i que requereixen un seguit de tràmits que, per la seva complexitat, encara requeriran algunes setmanes més", segons informen fonts municipals.
D'una banda, es tracta d'un seguit de tràmits mercantils corresponents al procés d'escissió de la divisió Reus Serveis Funeraris de Reus Serveis Municipals. Encara que el ple de l'Ajuntament va aprovar la sol·licitud de fer aquesta segregació empresarial, el maig del 2024, el procediment per poder transferir els recursos humans i tècnics de Serveis Funeraris a FuneCamp requereix un seguiment extern.
Per tant, com aquests processos no depenen de cap dels quatre ajuntaments impulsors, no és possible determinar amb exactitud quan es posarà en marxa FuneCamp, tot i que des del govern reusenc són optimistes i parlen dels pròxims mesos. Al mateix temps, com ha pogut saber TarragonaDigital, ja s'està treballant en l'estructura interna que en garantirà el funcionament: s'acaba de constituir la Junta General i, pròximament, es convocarà el primer Consell d'Administració.
La competència dins el sector
Malgrat tot, des del primer moment en què es va començar a avançar en aquesta iniciativa pública i supramunicipal, el sector funerari privat ha intentat posar traves, per via contenciosa administrativa, per aturar el projecte qüestionant la seva viabilitat i sostenibilitat. Des de l'Ajuntament de Reus, han defensat en diverses ocasions que, fins al moment, no s'ha detectat cap irregularitat ni punt feble en aquest.
De fet, es van desestimar les mesures cautelars, que havia sol·licitat Mémora amb la intenció de frenar la creació de FuneCamp, perquè no es vulnera la lliure competència -el sector està liberalitzat des del 1995- i, per tant, no s'ha d'aturar. Els tràmits continuen, així i tot, perquè la mateixa empresa -FuneConca, S.L. i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió, S.L. incloses- ha presentat un recurs d'apel·lació al TSJC després de la negativa a la seva petició.
El ple de l'Ajuntament de Reus votarà, aquest divendres 24 de gener, l'oposició a aquest recurs. També, s'aprovarà la compareixença en el recurs contenciós administratiu interposat per Elysius Europa, S.L., una altra empresa que s'oposa als acords dels quatre ajuntaments per a la constitució de FuneCamp.
Fer créixer i enfortir el servei públic
Les previsions inicials de la nova societat funerària, primera acció a més de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, plantegen una cinquantena de treballadors i un total de 15 sales de vetlla, que permetran incrementar els serveis anuals de 1.000, que es fan a la capital del Baix Camp, fins a 1.300 al territori. El Tanatori Municipal de Reus en serà la seu social.
Des que es va començar a treballar conjuntament, els diferents consistoris han col·laborat per fer realitat un objectiu comú: crear una empresa de servei públic funerari supramunicipal que, més enllà de la diferència de preu respecte del sector privat, prioritzi l'ètica del servei en uns moments molt sensibles i complicats per al conjunt de la població. A més, és la primera experiència estatal d'aquestes característiques.
A Catalunya, només Reus i Terrassa comptaven amb una empresa municipal de serveis funeraris, però no existia una mancomunitat entre diversos ajuntaments i un dels propòsits que plantegen, a més de la millora de l'eficiència i la competitivitat, és afavorir el mercat perquè el sector privat també abaixi els preus.
Davant la dificultat econòmica que suposaria crear una funerària de forma individual, els ajuntaments sumen recursos per enfortir i compartir el servei públic. De cara al futur, un cop es posi en funcionament, no es descarta créixer territorialment. El requisit per a qualsevol municipi interessat seria tenir un tanatori públic de propietat municipal.