Imatge d'una taula en forma d'U amb una vintena llarga de persones assegudes al seu voltant

La Taula del Siurana fa un any que no es convoca i n'acumularà dos de retard

Activistes de la Plataforma pel riu Siurana i Gepec aniran a judici per dues accions a l'assut de la comunitat de Regants

El 9 de març de l'any passat es va celebrar la darrera sessió de la Taula del Siurana. Des d'aleshores no s'ha tornat a convocar, ni presencialment ni de manera telemàtica, i les entitats ecologistes tornen a veure-ho com una prova de la manca de compromís tant per part de l'Agència Catalana de l'Aigua com del Govern català a l'hora de resoldre el conflicte.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Constituïda el desembre del 2018, l'organisme havia de solucionar la qüestió «abans de l'estiu» de l'any següent segons paraules del conseller de Territori, Damià Calvet. Des d'aleshores s'han convocat sis reunions, un ritme que, ja abans de la pandèmia, els agents del Priorat i les entitats ecologistes consideraven insuficient.

La Taula del Siurana, aturada i cap als dos anys de retard

Tampoc ha evolucionat correctament des del punt de vista de l'Ajuntament de Reus —i de retruc, tampoc del Consell Comarcal del Baix Camp—, que considerava que l'ACA era parcial a l'hora de plantejar la Taula i van arribar a amenaçar amb emprendre accions legals segons quines decisions es prenguessin. Un gest que va valdre la reacció del conseller Calvet.

També ha rebut crítiques de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que va arribar a sortir-ne com a protesta pel que consideraven una actitud parcial i d'improvisació per part de l'ACA. Amb tot plegat, i tenint en compte que el nou Parlament encara no s'ha constituït i molt menys s'ha format govern, és poc probable que la Taula del Siurana reprengui la seva activitat a curt o mitjà termini.

La Taula del Siurana ha de resoldre el conflicte obert per la gestió de l'aigua del riu i com es distribueix entre la mateixa llera del riu i els pantans de Siurana i de Riudecanyes. Mentre que al Baix Camp es reivindiquen els drets adquirits per la construcció dels embassaments i les inversions fetes des d'aleshores.

Al Priorat es reclama acabar amb el que consideren un espoli dels recursos hídrics de la comarca. Una gestió en la qual, a més, s'han destapat irregularitats en l'ús dels drets d'aigua. Una situació que va arribar al Parlament en forma de comissió de Territori i Sostenibilitat.

La Comunitat de Regants porta a judici activistes de la Plataforma i de Gepec

Aquest mes de març estan citats a declarar membres de la Plataforma pel Riu Siurana i de Gepec arran de dues accions, una feta l'estiu del 2017 i una altra l'estiu del 2018. Segons fonts coneixedores del cas, l'arxivament de la causa va esgotar-ne el recorregut per la via civil, però a través d'una querella, la Comunitat de Regants l'hauria traslladat a la via penal i ara es troba en fase d'instrucció.

Denuncien, en tots dos casos, el «sabotatge» que havia patit l'assut a l'altura de la Venta del Pubill (Cornudella) que transvasa aigua del riu Siurana cap al pantà de Riudecanyes. La infraestructura va quedar tapada per fustes en el marc de dos «actes en defensa del riu Siurana» de les entitats ecologistes.

Les fustes impedien el pas de l'aigua al canal de Riudecanyes i feien saltar l'aigua, per sobre de l'assut, cap al riu. Els activistes consideren que la intenció de la denúncia és «aturar la lluita». De fet, en un comunicat fet públic darrerament s'assegura que «si el què pretenen és limitar un dret tan essencial com el dret a la protesta, nosaltres no pensem posar-los-hi fàcil».

Veuen la denúncia com una prova de la nul·la voluntat de diàleg per part de la Comunitat de Regants i segueixen reivindicant la voluntat de «recuperar el cabal que pertoca al principal riu del Priorat i que assegura la pervivència de l’espai natural protegit Riu Siurana i planes del Priorat».

La Comunitat de Regants, per contra, defensa el seu dret de fer ús de l'aigua i manté que els cabals que s'alliberen al riu son els que marca la llei. Per ajudar a costejar les despeses del judici, la Plataforma pel Riu Siurana ha obert un concurs amb premis donats per empreses i particulars.