Imatge de la part superior de la façana de l'Ajuntament de Reus, amb la pancarta i les banderes

La jutgessa obliga, ara, a retirar la pancarta de l'Ajuntament de Reus

L'auto arriba un mes després d'obligar el consistori a penjar les banderes

L'Ajuntament de Reus ha de despenjar la pancarta de Llibertat presos polítics que hi ha al capdamunt del palau municipal. Així ho ha dictaminat la jutgessa del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona segons ha avançat Canal Reus i tal com ha pogut corroborar aquest mitjà a través de l'auto judicial. Una sentència contra la qual fonts municipals afirmen que es presentarà un recurs d'apel·lació.

Un mes després que es resolgués el procés judicial sobre l'aplicació de la llei de banderes a l'Ajuntament de Reus, i poc més d'una setmana després que el consistori pengés les quatre banderes legalment obligatòries, la mateixa jutgessa ha emès una sentència en relació amb la pancarta.

L'auto arriba, novament, arran de les demandes i sol·licituds judicials iniciades per Juan Carlos Sánchez, anterior portaveu municipal de Cs. El procediment va començar, en aquest cas, a finals del 2017, quan Sánchez va sol·licitar al jutjat que es retirés la pancarta de l'Ajuntament.

El consistori s'hi va oposar i va començar un recorregut judicial que ara ha viscut un nou capítol. Entremig s'han anat presentant recursos i demandes de desestimació per part de les dues parts, Sánchez i l'Ajuntament. L'argument principal de l'exportaveu municipal de Cs és que penjar la pancarta és un «acte partidista» i que no representa el conjunt de la ciutadania.

La jutgessa critica la defensa de l'Ajuntament

La defensa de l'Ajuntament argumentava que el Palau Municipal «ha sigut sempre un espai on, per decisió dels representants legals escollits democràticament, s'ha fet expressió del sentir de la població davant de commemoracions, celebracions i determinades reivindicacions» segons recull l'auto judicial.

El document afegeix que, en aquest cas, el consistori ho considerava el «reflex d'un moment històric i social». La posició de la magistrada és que «la col·locació de la pancarta no respon a cap commemoració o celebració, sinó que és reivindicativa». Conclou, per tant, que «comporta una opció d'adhesió o suport d'una determinada causa que no pot ser tinguda per general perquè compromet la mateixa neutralitat política de l'Ajuntament».

Un dels arguments que havia defensat Sánchez quan va començar el procés judicial era que, la col·locació de la pancarta, no s'havia acordat al plenari. Una situació que la jutgessa considera criticable, i és que etziba que «no existeix ni rastre de l'acord municipal».

Afegeix, de fet, que «s'infereix la voluntat municipal per la via dels fets consumats com així es desprèn de les declaracions efectuades pel senyor alcalde als mitjans periodístics de la ciutat». Adverteix a l'Ajuntament reusenc que «les administracions públiques, al contrari que els particulars, no poden realitzar el que la llei no prohibeix, sinó que els cal una prèvia habilitació legislativa».

Carrega contra el consistori perquè, segons considera, ha actuat fora de les seves competències. Argumenta que la col·locació de la pancarta perseguia una «intenció exclusivament política i fora de les competències». L'auto fa referència a unes declaracions de Pellicer sobre aquesta qüestió en les quals l'alcalde assegurava que «si hi ha una pancarta al balcó de l'Ajuntament, és perquè la majoria dels representants de la sobirania popular ha decidit que així sigui».

Un escenari que la jutgessa nega perquè, segons exposa, el consistori «no pot actuar en representació o al servei de grups o col·lectius d'un determinat signe polític o ideològic, sinó al servei de l'interès general». Considera que són els partits i no les institucions els elements de participació ciutadana.

Qualifica l'actuació de l'Ajuntament en aquest cas d'«erràtica conducta procedimental» perquè ha intentat tombar les demandes i recursos a partir d'arguments tècnics i sense entrar en el fons de la qüestió. Critica, també, que s'argumentés que la pancarta ja no hi era i deixar clar que haver-la tret un moment concret no implica que es pugui tornar a penjar.