Fiscalia demana arxivar la causa pel manifest del 3-O de l'Ajuntament de Reus

El cas va arrencar arran d'una denúncia de la Policia Nacional per delictes d'odi
El jutge arxiva la causa pel manifest del 3-O de Reus | Guillem RS

 

La fiscalia demana que s'arxivi la causa contra l'alcalde i els portaveus municipals de Reus que van signar el manifest del 3 d'octubre del 2017. Després que s'hagués mantingut oberta la causa contra els portaveus polítics i s'hagués arxivat per a la resta d'imputats, ara el ministeri en demana el sobreseïment.

 

La petició, a la qual ha tingut accés TarragonaDigital, considera, emparant-se en la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la Policia Nacional no és un col·lectiu vulnerable que pugui considerar-se víctima de delictes d'odi. Fent incís en la garantia a la llibertat d'expressió que marquen les lleis, també es destaca com es va dur a terme la mobilització d'aquell dia.

 

Fiscalia vol arxivar la causa del manifest del 3-O

Tot plegat es remunta al 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum de l'1-O, en la jornada que es va anomenar 'aturada de país'. Les manifestacions d'aquells dies —i de les setmanes anteriors i posteriors— passaven sovint per davant de l'Hotel Gaudí, on s'allotjaven agents de la Policia Nacional.

 

Aquell 3 d'octubre, Carles Pellicer va llegir un manifest que havien signat els grups de govern i la CUP. Montserrat Vilella, aleshores portaveu de CiU, Mariona Quadrada, que va firmar-lo en nom de la CUP —Marta Llorens estava malalta—, Noemí Llauradó, portaveu d'ERC, i Jordi Cervera, portaveu d'Ara Reus, a més de Pellicer, van ser les persones a qui es va denunciar pel manifest.

 

Al text reclamaven als agents de la Policia Nacional que retornessin a les seves comissaries d'origen perquè ja havia passat l'1-O, motiu pel qual s'havien desplaçat a Catalunya, i s'indicava que era una acció que permetria recuperar la tranquil·litat als carrers catalans i, en concret, de Reus.

 

La policia no pot ser víctima de delictes d'odi

La denúncia interposada pel cos policial vinculava aquell manifest amb els crits i les consignes contràries a la presència dels agents a la ciutat fetes durant la manifestació posterior. Es reclamava, de fet, que s'imputessin delictes d'odi o d'incitació a l'odi, una possibilitat que el jutge ha descartat.

 

Segons justifica ara la fiscalia en un document que data del 2 d'abril, la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estableix que, entre els col·lectius que poden ser víctimes de delictes d'odi «no s'hi troba el desenvolupament d'una determinada professió, estar adscrit a un cos professional o ser un funcionari públic».

 

El fiscal no vincula el manifest amb les expressions que, de fet, situa sota el paraigua de la llibertat d'expressió. Subratlla que ja hi havia hagut concentracions amb les mateixes proclames amb anterioritat al manifest, i que la concentració estàtica davant de l'hotel va durar entre 40 i 50 minuts sense que es trenqués el cordó policial dels Mossos d'Esquadra amb l'excepció d'una persona que va arribar a la porta, va enganxar-hi un adhesiu i va picar al vidre.

 

Destaca, això sí, que no consta que hi hagués cap gestió feta pels investigats perquè es cancel·lés el seu allotjament a l'Hotel Gaudí. El ministeri fiscal recorda que, al judici del procés, tant el gerent com el recepcionista de l'hotel i un dels agents que s'hi van allotjar van declarar que els operatius policials van abandonar-lo quan se'ls va acabar la reserva.