ERC Reus treu pit del primer any del mandat: «Estem complint allò que vam dir que faríem»

El partit i el grup municipal exposen el pes de les seves polítiques en l'obra de govern
El partit i el grup municipal d'ERC han fet balanç del primer any del mandat actual | TarragonaDigital

«Podem dir sense embuts que ERC de Reus està complint, estem complint allò que vam dir que faríem, pel que fa a valors però també pel que fa a projectes concrets». Així resumeix Noemí Llauradó, portaveu del grup municipal, el primer any de mandat dels republicans.

Dilluns vinent farà un any just de la constitució dels Ajuntaments després de les eleccions del 2019, i Esquerra ha fet balanç, aquest dimecres, de la seva trajectòria fins ara. A Reus, de fet, la presa de possessió es va haver de repetir unes setmanes més tard, i la formació de govern encara es va fer esperar més.

Tot i això, des d'ERC es fa un balanç positiu de la seva tasca al capdavant de les regidories que dirigeix i de la vicealcaldia, un òrgan que Llauradó explica que «no és només un estatus protocol·lari; és un òrgan que aporta planificació, una manera de treballar transversal i coordinada i una visió territorial o metropolitana».

Aquesta manera de treballar transversal, així com els «valors republicans» que el partit afirma haver imprès en tota l'acció de govern han estat el leitmotiv d'una trobada amb la premsa per passar revista als primers dotze mesos d'un mandat que, tal com ja s'apunta, quedarà marcat per l'emergència sanitària de la Covid-19.

Esquerra com a partit de govern

La presidenta local, Eva Ferran, ha recordat que «ERC a Reus mai havia tret tants vots ni tants regidors, hem anat detectant que en cada eleccions tenim un electorat variant, però els darrers temps s'ha anat unificant, n'estem orgullosos i volem seguir treballant en aquesta direcció per solidificar els resultats».

Des del seu punt de vista, el que ha permès als republicans consolidar els resultats ha estat la tasca que han fet fins ara dins del govern municipal. Una tasca que exemplifiquen molt amb el Pla d'Acció Municipal, un document que van impulsar dins del govern local.

El treball coordinat entre les diferents regidories i la voluntat de retre compte a la ciutadania de la feina feta són altres actituds que des d'Esquerra consideren que han aconseguit impregnar en l'acció de tot el govern. Llauradó, avui com a portaveu municipal i no com a vicealcaldessa, ha destacat que les regidories que estan en mans d'ERC tenen un gran impacte directe en les persones.

Un impacte que, apunta, s'ha pogut intensificar gràcies als «valors republicans» del partit i dels projectes que impulsa. Per explicar el paper que juga el partit dins del govern, la seva portaveu afirma que «dotem de solidesa un govern basant-se en una gestió responsable i a la voluntat de buscar consens i diàleg».

El paper d'ERC dins del govern municipal

«Treballem dia a dia perquè aquest govern sigui sòlid», ha insistit Llauradó. «El diàleg el busquem, evidentment, entre les tres formacions que formem govern, nosaltres som els que sempre intentem arribar a acords i a decisions consensuades i unànimes amb el conjunt del govern», ha insistit.

Afegeix, de fet, que «també el busquem a la ciutat i no es limita aquí, sinó que també el busquem amb els grups de l'oposició; estic convençuda que saben que poden comptar amb ERC per arribar a acords, i crec que sempre ens tenen els primers al cap». Noemí Llauradó ha volgut deixar clar, això sí que el govern està cohesionat.

«El govern és sòlid, arran d'aquesta pandèmia fins i tot està més cohesionat i hem arribat a acords també amb els altres partits del consistori; és un govern robust, que té clar cap on va, que planifica i que treballa de manera transversal i coordinada», ha sentenciat.

L'impacte de la Covid-19, de fet, s'ha anat repetint al llarg de les intervencions dels sis integrants del grup municipal. A grans trets, ha apuntat Llauradó, «som conscients que això pot dificultar els terminis a l'hora d'assolir els objectius en el moment en el qual nosaltres els volíem, però en absolut els oblidem; tenim molt clar que són els compromisos que hem adquirit amb la ciutadania».

Noemí Llauradó i Eva Ferran han fet el balanç en clau general i de partit | TarragonaDigital

Salut, un àmbit clau a partir d'ara

El balanç del primer any de mandat d'ERC ha seguit valorant cadascuna de les regidories encapçalades pels republicans reusencs. Ha obert el torn Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, que considera que «la salut ha d'ocupar un espai molt important en la presa de decisions i en l'acció política d'aquest Ajuntament».

Pel que fa a l'àmbit de Ciutadania, ha fet incís en el canvi de mentalitat que es vol imposar a l'hora de donar més protagonisme als ciutadans de Reus que puguin trobar-se en situació de vulnerabilitat. «No fomentar el subsidi i l'ajut sinó l'empoderament de les persones; quan dones el coneixement perquè la gent prengui les seves decisions no estàs fent res més que potenciar les seves llibertats i els seus drets», ha declarat.

El canvi en la mobilitat, una evolució inevitable i ara accelerada

En clau d'Urbanisme i Mobilitat, la regidora Marina Berasategui ha recordat que, en campanya, ja defensaven una mobilitat sostenible. Ara, apunta, la crisi del coronavirus pot ajudar a accelerar reflexions i canvis de plantejament que s'haurien d'haver acabat fent igualment, però que potser no s'haurien pres amb tanta urgència.

«A l'espai públic, a més de com ens movem, s'ha obert una reflexió sobre com l'utilitzem; s'ha de fer la necessària reflexió sobre la mobilitat col·lectiva i individual». En concret, exemplifica, «abans d'aquesta crisi era impensable poder plantejar de manera gairebé indiscutible la reducció de la velocitat a 30 quilòmetres per hora a les ciutats i ara mateix sembla que és una necessitat irrenunciable».

La planificació de les ciutats també poden canviar arran de la pandèmia per «prioritzar la salut de les persones per davant d'altres fluxos com pot ser la circulació o el transport públic». En concret a Reus, ha apuntat, «en els pròxims mesos també avançarem en aspectes de l'urbanisme i del model de ciutat».

Un exemple hauria de ser el barri del Carrilet, on es preveu una actuació urbanística que compti, de manera decisiva, amb la participació ciutadana per acabar-se de definir. Això no canviarà, segons ha apuntat la regidora, el sentit del projecte, però sí que l'hauria d'acabar de completar.

«Hem de començar a veure com es materialitzen projectes com el Pla Específic de la Bicicleta, tenim claríssim quins carrils bici s'han de fer, com els farem i quan els farem i que hi posarem els recursos necessaris», assegura Berasategui. «La visió més circulatòria que teníem de la ciutat ha de passar a ser en concepte de mobilitats diverses i en correcta convivència», afegeix.

Segons ha explicat, es tracta de plantejar-se no només per on es pot circular, sinó de quina manera es mouen els veïns de Reus per la ciutat en cada àmbit, sigui per passejar, per anar a comprar, per anar a l'escola, a treballar o al metge. Una reflexió que, exposa, s'ha de fer des del punt de vista de les persones i, afegeix, en clau feminista per garantir l'equitat.

Marina Berasategui i Òscar Subirats han fet balanç, respectivament, d'Urbanisme i Mobilitat i de Salut i Ciutadania | TarragonaDigital

El pes d'ERC en el Pla de Reactivació

Carles Prats, regidor d'Empresa i Ocupació, ha volgut fer incís en la visió humanista amb la qual es treballa a l'àrea. «És una regidoria que de vegades s'associa a una lluita per interessos econòmics, i també hem treballat posant les persones al centre», ha sentenciat.

En concret el Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus, explica, «ens ajuda a marcar línies estratègiques a mitjà i llarg termini, i algunes que les teníem al programa i la situació actual ens ha permès accelerar-les». L'economia circular o les clàusules de responsabilitat social per a la contractació pública, exposa, en són dos exemples.

De fet, Prats considera que «la marca ERC està a tot el Pla de Reactivació d'una manera molt marcada, i hem de dir que el lideratge que ha tingut en aquest Pla de Reactivació ha sigut molt fort i de manera prevalent; hem sigut els que hem impulsat les taules de treball amb tots els agents socials, econòmics i acadèmics», ha afirmat.

L'ocupació serà un dels àmbits sobre els quals caldrà treballar, com a mínim, els pròxims mesos. Aquesta tasca, proposa Prats, s'ha de fer en algun Pacte per l'Ocupació en clau de ciutat. «Hem de buscar un consens per promoure llocs de treball des de l'Ajuntament, a través dels plans de l'ocupació, i que sigui en el sentit que interessa a la ciutat», apunta.

«Es tracta de buscar consens amb les empreses, que hi hagi condicions de treball mínimes acceptables, que hi hagi llocs de treball per a la ciutat», afegeix. «Hi ha de participar els sindicats, el govern i l'oposició i l'empresariat, i hem de veure el que ens demanen els empresaris, haurem de detectar entre tots si ens falta formació especialitzada perquè no marxin les empreses», detalla.

La participació ciutadana en tots els àmbits municipals

La participació ciutadana ha de ser el fil conductor de tota l'obra de govern segons es planteja des d'Esquerra. Montserrat Flores, regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, així ho assegura. Vol basar les actuacions en «comptar permanentment amb l'opinió i la participació de la ciutadania».

De fet, afegeix, «com que els tractem com les persones adultes que som tots plegats, entenem que té la capacitat per expressar opinió, interès, dialogar i, a la vegada, entendre l'entrellat de tot plegat, entendre perquè es fan les coses, què costen i quines solucions es prenen i s'adopten».

Un exemple on es posarà en pràctica és amb els dos nous centres cívics previstos a la ciutat. «Les pròximes setmanes començarem a fer el procés de diàleg col·lectiu perquè totes les persones, entitats i institucions que giren al voltant d'aquests centres cívics se'n sentin part i contribueixin a decidir com han de ser».

Durant la seva exposició ha volgut destacar el pes dels Serveis Generals, que «fins ara no havien tingut lideratge polític perquè mai s'havia considerat que canviar l'Ajuntament des de dins fos una manera de canviar el servei a la ciutadania i fos un projecte polític en si mateix; és per això que l'Ajuntament de Reus no s'ha aturat en cap moment del confinament».

Ha posat l'accent en «una acció que ens ha convertit en un referent a tot Catalunya com és la gestió dels enterraments de tota la ciutadania reusenca» en referència a la dinàmica engegada durant el confinament d'enterrar persones musulmanes al Cementiri General de Reus.

Com que no es podien deportar els cossos, la dinàmica habitual de les primeres generacions migrades d'enterrar-se als seus països d'origen s'ha vist estroncada. A Reus s'ha habilitat un espai al cementiri perquè es poguessin mantenir la tradició i costums musulmans.

«Les darreres setmanes Reus ha estat consultada per molts Ajuntaments del país pel que fa a la sortida que hem donat a l'enterrament de les persones musulmanes a la ciutat; més enllà de si tenim les sepultures o no les tenim, que és una actuació necessària, el que hi ha hagut al darrere és el model, la cohesió; no hi ha guetos, no hi ha un cementiri musulmà a banda».

Carles Prats, Montserrat Flores i Daniel Recasens durant la conferència d'aquest dimecres | TarragonaDigital

El canvi de concepció de l'àrea de Cultura

L'últim en intervenir ha estat Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística i d'Educació. «Dos àmbits que fins ara havien estat molt diferents i que no és anecdòtic; després de molt de temps separem Cultura de Turisme i ho acompanyem justament d'Educació», ha arrencat.

Ha volgut fer incís en l'activitat i les línies polítiques que s'han mantingut a Cultura malgrat la pandèmia. «Ens hem mantingut ferms per donar a la nostra ciutadania un programa i mantenir les banderes constants que hem de tenir», ha explicat. En concret, ha exemplificat aquesta política amb Reus@Casa, Trapezi o Sant Pere.

«Vam posar en marxa, especialment des de Cultura, el programa Reus@Casa, que és el que havíem dit que ens interessava: arribar a més públics i a través d'altres canals, que han arribat per quedar-se», ha recordat. «Vam fer un concert amb una quantitat important d'artistes i els vam retribuir a tots perquè ens semblava que ja estava bé de gratuïtat i voluntarietat, i que convenia fer valdre la feina que feien».

Una línia que, assegura, s'ha volgut mantenir amb la Fira del Circ de Catalunya. «Passa el mateix amb el Trapezi, ens hem mantingut ferms quan diferents festivals anaven caient i anaven utilitzant la suspensió més que l'ajornament o l'ajornament com una excusa més que com una realitat».

En el cas de Reus, assegura, «hem redefinit el Trapezi de manera que no ens quedem sense el Trapezi presencial, però alhora, tota l'altra banda quedava perfectament coberta». I recuperant el pes que des d'ERC es posa en la participació, Recasens ha arribat a la Festa Major de Sant Pere.

Ha fet èmfasi en el debat que hi ha hagut amb les entitats per una banda, però també en el fet que «hem mantingut les subvencions a les entitats culturals perquè sabem la importància cabdal que tenen». En clau estrictament municipal, ha subratllat, «hem despertat d'una anestèsia en la qual havia caigut el CIMIR donant suport a les persones que hi eren».

«L'Associació Internacional de Fotografia ha confiat en nosaltres i hem augmentat el nostre fons i el posem a la vista mitjançant les eines telemàtiques», ha destacat. Des del govern també es vol ampliar els canals de participació per poder-hi conduir les crítiques que es facin a la programació anual reusenca.

Aquesta eina ha de ser el Consell Municipal de la Cultura, un òrgan que Recasens ha definit amb ironia. «Tal com es diu, tots els ciutadans tenen un entrenador a dins; a Reus tots els ciutadans tenen un regidor de Cultura i és important que tots aquests regidors de Cultura que tenim a la ciutat els puguem asseure i que ens expliquin com la veuen».

Planificar l'educació des de tots els àmbits

En clau d'Educació, Recasens ha recordat l'acord al qual s'ha arribat amb totes les escoles de la ciutat per abaixar les ràtios de P-3. Des del govern, ha defensat, «hem donat suport a la decisió de la Generalitat respecte a la preinscripció única perquè estem convençuts que, en un termini que no ha de ser llarguíssim però que evidentment no és el curt termini, ha de revertir una situació que tenim a la nostra ciutat que és la segregació i que és una necessitat imperiosa».

En clau de futur, apunta, es vol encaminar la feina de la regidoria perquè «tots els agents puguin treballar del disseny i la planificació del món de l'educació, estic parlant de l'educació en el lleure, de la no formal, de la no reglada i per tant, també de les famílies».

La participació de les famílies, precisament, és la que ha permès donar-los veu en aquelles decisions amb les quals no estan d'acord, apunta el regidor. «Els hem posat un altaveu perquè mostrin el seu desacord amb algunes de les decisions que hem anat prenent; potser per això, justament, se senten més, perquè les hem anat a escoltar».

"Atenció: Nova oportunitat per donar a sang a la ciutat de Reus" "Atenció: Els canvis als carrers de Reus per donar prioraritat als vianants"